El gas ha pujat de preu un 1% un dia després del tancament del pas del gas rus a Europa a través d'Ucraïna després del final del contracte entre Gazprom i la gasista ucraïnesa, que no s'ha renovat perquè el president Volodímir Zelenski es negava a continuar finançant Putin. Al tancament del mercat de referència holandès TTF, a les 17 hores de la tarda, el preu del gas s'apropava als 50 euros per megawatt hora i tancava en 49,725, pels 48,8 amb els quals va tancar l'any.

No era tan a prop dels 50 des de novembre de 2023, quan va baixar d'aquesta barrera en caure de 50,6 euros a 45,8 en només sis dies (entre el 23 i el 29) per mai tornar a superar els 48 euros, que sí que va tornar a assolir el novembre de 2024. Durant la vigília d'Any Nou, abans del tancament del pas del gas a través d'Ucraïna, el preu va pujar un 4,8%. Ja encadenava set sessions a l'alça des del 19 de desembre, quan va despuntar un 6,2%.

El preu és un 33% superior als 36,5 euros per megawatt hora que va arrencar l'any passat, després d'una dràstica caiguda el novembre des dels 58 euros que va arribar a assolir l'octubre de 2023. En els últims dos anys, el preu ha tendit a caure des dels 71,45 euros per megawatt i hora amb què va començar l'any 2023, amb un preu encara molt marcat per la crisi energètica derivada de la invasió russa a Ucraïna.

Des que Putin va envair Ucraïna, la Unió Europea ha accelerat la seva transició energètica cap a les renovables per aconseguir una major autonomia energètica, preus menors i intentar complir els plans de descarbonització. Encara que hi ha sectors que no ara per ara no poden operar amb electricitat, el pes més elevat de les renovables en el mix elèctric ha servit perquè disminueixi la demanda de gas natural.

Els analistes temen que el preu del gas continuarà pujant, si bé el gas liquat rus continua arribant a Europa per via marítima. "Sota aquest escenari veiem risc que els preus del gas natural continuïn despuntant", assenyalen els analistes de Renta4 Banc a l'agència de notícies EFE.

El Govern de Rússia va acusar Ucraïna de voler beneficiar amb el tancament del flux gasístic l'economia nord-americana i va assegurar que l'economia europea serà la principal perjudicada.

El sistema de gasoductes permetia a Gazprom exportar gas a Àustria, Hongria, Eslovàquia i Moldàvia, aquest últim el país més vulnerable a una possible crisi energètica per falta de subministraments, segons han reportat les agències internacionals. La Comissió Europea, per la seva part, ha manifestat que el continent està preparat per a aquesta situació i que preveu 4 vies alternatives.

La primera és a través d'Alemanya mitjançant les terminals de Gas Natural Liquat (GNL) i l'increment d'importacions per canonada des de Noruega, els Països Baixos i Bèlgica, la qual cosa podria assortir de volums addicionals a Àustria, Txèquia i Eslovàquia amb infraestructures ja existents.

La segona ruta és el gas procedent dels Estats Units i Ucraïna des de Polònia a Eslovàquia i d'allà als altres països centreeuropeus.

La tercera alternativa és transportar gas d'Itàlia a Àustria i després a Eslovàquia i Eslovènia, sempre amb capacitats actuals.

I finalment, la ruta Transbalcànica, que permet transportar gas des de Grècia, Turquia i Romania cap al nord i que pot nodrir no només als països citats sinó també a la mateixa Ucraïna i a Moldàvia, amb interconnexions ja existents a Bulgària, Romania, Grècia, Moldàvia, Ucraïna i Eslovàquia.