El curs recentment finalitzat ha deixat al descobert les flaqueses econòmiques de diversos sectors i, alhora, ha enfortit a altres mercats. En temps de crisi, els sectors espremen al màxim totes les oportunitats, de la mateixa forma que la conjuntura econòmica pot tacar-te l'exercici. En aquestes, el mercat immobiliari, que és un dels més atractius del mercat espanyol i un dels nínxols favorits per als inversors, malgrat haver registrat un bon any en termes absoluts, s'ha vist llastat per la incessant inflació i per les pujades de tipus.
Així, el preu mitjà de l'habitatge nou a Espanya va créixer per sobre d'un 7% el 2022, segons l''Informe de Tendències del Sector Immobiliari' que elabora la Societat de Taxació. La dita document es precisa que el preu mitjà de l'habitatge nou al país ibèric es manté sobre els 2.732 euros, alguna cosa menys de 300 euros als preus que els habitatges nous mantenien el 2007, any marcat pel 'boom' immobiliari.
Malgrat que el 2022 es va veure com les xifres milloraven respecte a l'època de pandèmia, la pressió inflacionària, unida a les pujades de tipus d'interès dels principals bancs centrals, han fet que els preus de l'habitatge nou emergeixin. Segons l'informe de la Societat de Taxació, els preus han seguit a l'alça en la segona meitat del curs, quan el BCE va dur a terme les pujades de tipus d'interès. Des de finals de juny, el preu mitjà de l'habitatge nou va créixer per sobre del 3%.
Malgrat l'escalada, el preu de l'habitatge nou el 2022 es manté a alguna cosa menys de 300 euros respecte a 2007, quan el preu es va situar en 3.000 euros.
Balears, la comunitat amb els preus més elevats
A excepció de les ciutats autònomes, Ceuta i Melilla, la resta de les comunitats espanyoles han registrat pujades anuals entre el 3,9% marcatge per La Rioja fins i tot el 9,1% segellaments a les Illes Balears. És a dir, les 17 comunitats autònomes que conformen el territori espanyol han vist com els preus dels habitatges nous creixien, mínim, un 4%.
Balears és la comunitat on el preu de l'habitatge nou ha crescut amb més folgança i, alhora, és l'únic territori on el preu superava la marca del 9%. Després d'ella, i amb una diferència del 0,6% està la Comunitat de Madrid, on l'habitatge nou s'ha revalorat en un 8,5%.
A la inversa, les comunitats autònomes on el preu de l'habitatge nou ha crescut a menor ritme són La Rioja, Castella La Mancha i Extremadura, marcant alces del 4% respecte a l'anterior exercici.
En la resta dels territoris nacionals, el preu de l'habitatge nou va créixer entre el 5,4% segellat per Galícia i el 7,2% marcat per la Comunitat Foral de Navarra.
Barcelona, la capital amb el metre quadrat més car
Per capitals, Barcelona continua sent la ciutat amb el preu mitjà d'habitatge més car d'Espanya. La ciutat comtal manté un preu de 4.917 euros per metre quadrat, la qual cosa la posa en primera posició i a gairebé 800 euros de Madrid, que registra el segon preu mitjà per habitatge nou més car del territori nacional. La capital espanyola manté uns preus mitjans de 4.125 euros per metre quadrat.
La tercera capital que manté els preus per metre quadrat més elevat és Sant Sebastià. La ciutat basca també sobrepassa la barrera dels 4.000 euros per metre quadrat. Tan sols aquestes tres ciutats mantenen uns preus superiors a l'esmentada xifra a Espanya, segons l'informe elaborat per la Societat de Taxació.
A la inversa, les capitals on el preu mitjà per habitatge nou és més baix són Badajoz (1.290 euros per metre quadrat), Càceres (1.271 euros per metre quadrat) i Ciudad Real (1.268 euros per metre quadrat).
La confiança en el mercat immobiliari decreix
L''Informe de Tendències del Sector Immobiliari' realitzat per la Societat de Taxació parla també sobre la confiança dels espanyols sobre el mercat immobiliari. En un escenari econòmic com l'actual, els consumidors han elevat el seu temor i la cautela. És per això per la qual cosa l'organisme ha situat en 49,3 punts sobre els 100 punts la confiança dels espanyols al mercat immobiliari en el quart trimestre de 2022.
Això ha suposat que la confiança continuï decreixent per segon trimestre consecutiu. Alhora, el nivell de desconfiança és menor a 50 punts per primera vegada des del segon trimestre de 2021, quan es van assolir els 47,6 punts. Tal és la poca confiança dels espanyols al mercat immobiliari que en cap comunitat autònoma no hi ha hagut un repunt d'aquesta marca. És a dir, a tots els territoris que conformen l'Estat espanyol, la confiança en el mercat immobiliari ha decrescut.
Tal com publica la Societat de Taxació a l'informe, tan sols set comunitats registren un índex de confiança en zona optimista. Balears és la comunitat amb millor valoració, a prop dels 54 punts. En el costat oposat, Castella i Lleó és el territori on el nivell de confiança és més baix, sent de 44,8 punts sobre 100 punts, segons la Societat de Taxació.