El preu de l'habitatge, tant nou com utilitzat, es va encarir un 3,3% el gener, el menor increment interanual que es registra des de setembre de 2021, segons les dades difoses aquest dimarts per la taxadora Tinsa. D'altra banda, l'oferta d'habitatges en venda va accelerar la seva contracció al 8% durant el quart trimestre de 2023 en taxa interanual, una caiguda que contrasta amb el 4% que registrava tres mesos abans, segons les dades que maneja el portal immobiliari Idealista.
La pujada més destacada es va donar a les illes, on va fregar el 9% (8,9%) respecte a gener de l'any passat. Un nou augment que deixa els preus a les Canàries i les Balears només un 3% per sota dels màxims que van registrar en els anys del bum immobiliari, entre 2007 i 2008. Després de les illes, els increments de preus més grans de l'habitatge es van registrar a la costa mediterrània (4,3%); a les capitals i grans ciutats (2,9%) i en les àrees metropolitanes (2,8%). En la resta dels municipis, l'habitatge es va encarir un 2,1% al gener, informa Efe.
Segons assenyala Tinsa, al gener va continuar l'estabilització dels preus residencials en un context de desacceleració de les compravendes davant de la contracció en el crèdit hipotecari concedit després de les successives pujades dels tipus d'interès. No obstant això, és l'escassetat d'oferta la que continua sostenint els preus, explica la directora del Servei d'Estudis de Tinsa, Cristina Arias. I és que el 2023 les compravendes es van finançar majoritàriament amb fons propis, amb un component rellevant de compravendes d'estrangers i un manteniment de les adquisicions per part d'entitats jurídiques.
Discreta caiguda mensual
Malgrat la pujada del 3,3% que es va anotar l'habitatge en taxa interanual, respecte al mes anterior (desembre) es va anotar una discreta caiguda del 0,1%. En les àrees metropolitanes, la variació mensual va donar un descens del 0,3% i, en la resta, dels grups analitzats, l'habitatge es va encarir un 0,3% a les illes i un 0,2% a la costa mediterrània. Per la seva part, a les capitals i grans ciutats i en la resta dels municipis, el preu no va variar respecte a desembre.
En aquest context de moderació dels preus, Arias subratlla que no es perceben de moment senyals preocupants sobre la salut de la demanda local, ja que l'ocupació continua resistint i la "taxa de dubtositat" es manté en nivells moderats. Amb aquests valors, el preu de l'habitatge nou i utilitzat està a un 18% dels màxims històrics que va registrar entre 2007 i 2008, amb les illes molt a prop d'assolir-los. A més, des dels mínims que va marcar el 2015 després de la punxada de la bombolla immobiliària, el preu de l'habitatge s'ha incrementat un 38,9%.
Vendes
Respecte a l'oferta, es va reduir de forma significativa a Palma de Mallorca i a València (-17% en ambdues ciutats), mentre que la reducció d'estoc va ser del 14% a Barcelona i del 13% a Alacant. Amb un descens d'un sol dígit es troben Màlaga (-8%), Madrid (-4%) i Sevilla (-2%). Precisament, la falta d'oferta és la que continua mantenint la pujada dels preus malgrat la frenada que experimenten les compravendes i la concessió d'hipoteques després de les successives pujades dels tipus d'interès i el consegüent encariment del finançament que han provocat.
D'acord amb les dades del portal immobiliari, que suma més d'1,5 milions d'anuncis, la majoria de les capitals de província espanyoles té ara menys habitatges en venda de les que hi havia fa un any. La reducció més gran es va registrar a Zamora i Santander (-28%), seguits d'Àvila (-26%), Santa Cruz de Tenerife (-23%), Toledo (-22%), Ceuta i Granada (-20% en ambdós casos). Així i tot, en sis d'elles l'oferta disponible va augmentar: Conca (11%), Osca (8%), Pontevedra (7%), Saragossa (3%), Sant Sebastià (3%) i Pamplona (1%).
Per províncies
En l'àmbit provincial, la situació va ser similar l'últim any, encara que amb menys províncies que van incrementar el seu parc disponible. Zamora registra la caiguda d'oferta més gran, amb un 21%. A la Comunitat de Madrid l'oferta es va reduir un 5%, mentre que a la província de Barcelona va caure un 2%. Guipúscoa, per la seva part, va incrementar el seu 'estoc' d'habitatges en venda un 5%, mateix increment que el de Saragossa, d'acord amb Idealista.
Segons l'estadística oficial que elabora el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, el 2022 (últimes dades disponibles) es van comptabilitzar 444.546 habitatges nous sense vendre, amb el que davant 2021 l'estoc es va reduir en 4.263 unitats (0,9% menys) i va representar l'1,7 % sobre el parc total d'habitatges. Catalunya i Comunitat Valenciana van acaparar la meitat de l'oferta. Des dels màxims de 2009, quan després de la punxada de la bombolla immobiliària es registraven gairebé 650.000 habitatges nous sense vendre, l'excedent s'ha reduït més d'un 31%.