El topall als preus de l'habitatge de lloguer, que s'aplica a Barcelona i en uns altres 139 municipis tan sols a Catalunya, ha propiciat una caiguda de preus d'entre el 3 i el 5%. Així ho ha avançat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Energètica, Sílvia Paneque, en declaracions fetes aquest dijous durant l'inici de la Conferència Sectorial d'Habitatge, que se celebra a Madrid amb diferents actors de Moncloa i de les diverses comunitats autònomes.

"Estem tractant les dades d'aquests dos primers trimestres i els publicarem la setmana vinent amb exactitud", ha dit Paneque, que espera poder contrastar les dades amb l'observatori de l'Ajuntament de Barcelona i amb altres observatoris independents per tenir una radiografia més afinada. El topall als preus del lloguer s'aplica des del passat 16 de març, tan sols a Catalunya perquè va ser l'única comunitat que s'hi va sumar tot declarant les seves zones tensionades. Malgrat que la regulació de preus és una iniciativa de l'executiu espanyol, aquest va donar llibertat a les comunitats per aplicar-lo.

Paneque ha reconegut de tota manera que la regulació de preus no és l'única mesura efectiva i ha defensat no només que "cal construir més habitatge social", sinó que també ha avançat que la setmana que ve anunciaran noves mesurades. "Un dels paquets és la construcció delegada, posar sòl públic a disposició de tercers. Es manté la titularitat del terra però els tercers poden gestionar lloguers", ha explicat.

D'altra banda, el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana ha informat que premiarà a les comunitats autònomes que apliquin la Llei d'Habitatge i declarin zona tensada amb més fons per desenvolupar accions particulars, en compliment de l'article 18 de la Llei d'Habitatge, però no castigarà a les autonomies insubmises.

Així l'han traslladat fonts del ministeri citades per Europa Press aquest dijous abans de l'inici de la Conferència Sectorial d'Habitatge, on la ministra Rodríguez s'ha reunit amb els consellers d'habitatge de les diferents comunitats autònomes per continuar amb els treballs de la nova convocatòria del Bo Lloguer Jove, el nou Pla Estatal d'Habitatge i analitzar el grau de desenvolupament i implementació de les mesures acordades amb CC.AA. amb els fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR).

Tal com han indicat aquestes fonts, no es planteja castigar les comunitats que no apliquin la Llei d'Habitatge amb menys fons, sinó que es premiarà amb fons extres a què sí que apliquin aquesta llei i declarin zones tensades, tal com es recull en la mateixa llei aprovada fa més d'un any i mig.

En declaracions a la premsa prèvies a l'inici de la Conferència d'Habitatge, Rodríguez ha tornat a retreure a les comunitats que no vulguin declarar zona tensada. "Aquesta llei permet que puguem abaixar un 5% els preus, beneficiant a les famílies, joves, i que els propietaris puguin tenir bonificacions de fins i tot un 90%. Per què no ho fem? Jo no ho entenc", ha exposat.

Hores abans de l'inici de la Conferència, totes les comunitats autònomes governades pel PP, a més de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, han firmat un comunicat conjunt per expressar el seu "rotund rebuig davant de l'intent del Govern d'imposar les seves fracassades i inoperants polítiques d'habitatge".

Les autonomies governades pels 'populars' (Madrid, Galícia, Andalusia, Cantàbria, La Rioja, Múrcia, Comunitat Valenciana, Aragó, Extremadura, Balears, Castella i Lleó i les ciutats de Ceuta i Melilla) es reafirmen en la seva negativa a declarar 'zones tensades' als seus territoris, rebutjant així intervenir els preus dels lloguers en considerar que aquest tipus de mesures tenen l'efecte contrari: eleven els preus i retallen l'oferta d'habitatge.

Sobre això, Rodríguez ha recordat a les autonomies que la Conferència no és "un fòrum de confrontació política i parlamentària, sinó un fòrum per adoptar acords", per la qual cosa ha demanat a les CC.AA. "suport".

Nova convocatòria del Bo de Lloguer Jove

La trobada d'aquest dijous servirà perquè el Govern i les comunitats autònomes continuïn treballant en la nova convocatòria del Bo Lloguer Jove de 2024, que podria aprovar-se en Consell de Ministres a mitjans d'aquest mes per poder començar a funcionar al novembre, tal com han indicat fonts de Vivienda.

La quantia finalment serà de 200 milions d'euros, igual com en les últimes dues convocatòries davant de "la falta de Pressupostos", malgrat que la ministra va anunciar que s'augmentaria.

El Bo de Lloguer Jove és una ajuda de 250 euros mensuals destinada a menors de 35 anys per poder fer front a la renda del lloguer. El Govern va destinar a l'esmentada línia el 2022 i el 2023 un total de 200 milions d'euros anuals, que va repartir entre les diferents comunitats autònomes i ciutats autònomes.

A la seva entrada a la Conferència, Rodríguez ha tornat a demanar a les autonomies que augmentin la quantia d'aquesta ajuda dirigida a joves amb "fons propis", ja que les bases de l'ajuda així ho permeten.

De la mateixa manera, fonts del Ministeri han indicat que en la reunió es demanarà a les autonomies que retin comptes sobre les xifres d'implementació del bo, pel fet que en comunitats com Madrid "aquest estiu s'han respost a les consultes de 2021" i a Andalusia "l'ajuda la té fiscalitzada la Cambra de Comptes".

L'objectiu és que aquesta nova convocatòria arribi a 66.000 joves, igual com les dues anteriors convocatòries.

Més de 800 acords

D'altra banda, a l'inici de la Conferència, la ministra ha recalcat l'esforç que des del Govern s'està fent en matèria d'habitatge. Així, ha recalcat que s'han firmat ja 800 acords entre ajuntaments i CCAA per desplegar els 5.420 milions dels Fons de Recuperació, Transformació i Resiliència.

"Uns fons de recuperació que ens estan permetent la construcció de nous habitatges, superant els objectius previstos en un 20%, assolint la firma d'acords a gairebé 25.000 nous habitatges finançats amb aquests fons de recuperació", ha indicat.

A més, ha recalcat que en matèria de rehabilitació, s'han firmat 300 acords, que mobilitzen gairebé 800 milions d'euros, i permetran la rehabilitació de 600.000 habitatges, 200.000 per sobre de l'objectiu compromès amb Europa.

Rodríguez ha recordat també que en aquesta reunió s'analitzarà el grau d'execució del Pla de Recuperació, de manera que les CC.AA. que no hagin executat les quanties designades, perdran aquests fons, que seran reassignats a aquelles autonomies que han estat "més ràpides i àgils".