La llum i, sobretot, el seu preu, s'ha convertit en un trending topic i en una de les grans preocupacions dels espanyols l'últim any. Ja a finals de desembre de 2021, el valor de la llum estava explorant nivells que en aquell moment sorprenien el mercat. Malgrat això, l'entrada de 2022, i l'origen de la guerra a Ucraïna, van acabar per fer petit qualsevol preu rècord que la llum havia fixat anteriorment.

Malgrat que la situació s'ha anat neutralitzant a poc a poc, el preu d'aquest bé necessari per a la ciutadania continua fent voltes. El recent nadal van deixar el preu de la llum més baix dels últims 12 mesos. El passat 27 de desembre, el valor de la llum al mercat a l'engròs espanyol se situava per sobre dels 109 euros per MWh, per veure com en final d'any, la llum cedís fins als 2,65 euros per MWh. Una diferència de més de 106 euros per MWh en tot just quatre dies.

Després d'això, el començament del nou curs va implicar un creixement del preu de la llum superior als 138 euros per MWh, com el passat 3 de gener. Davant d'aquests vaivens tan abruptes, gran part de la societat espanyola es fa la pregunta de per què el preu de l'electricitat varia tant en qüestió d'un o dos dies? I és que el mercat energètic espanyol ha entrat en una dinàmica marcada per les variacions, pròpies de les circumstàncies econòmiques actuals.

Com funciona el mercat energètic espanyol?

Malgrat això, els tombs del preu de la llum responen únicament a una qüestió de demanda. Javier Colón, gerent de Neuro Energia, explica que "fa un any i mig ens semblava impensable veure el preu sobre els 100 euros per MWh, el mercat espanyol estava sobre els 40, 50 o 60 euros per MWh". "El que abans semblava un escàndol, ara sembla relativament normal", afegeix l'expert.

Per entendre la dinàmica del preu de la llum, cal saber que al mercat elèctric espanyol està format per un regulador, en el cas de la Península Ibèrica és l'OMIE, i pels operadors del sistema. Qualsevol comercialitzadora pot entrar al mercat energètic (amb una aprovació prèvia) i accedir tant a la generació com a la comercialització de l'electricitat.

Javier Colón, gerent de Neuroenergia, explica que "hi ha una quantitat d'energia que la gent vol comprar. Cada comercialitzadora va al mercat a oferir la compra d'energia per al consum que té previst que demandaran els clients l'endemà". És a dir, cada empresa es fa a la idea de la quantitat d'energia que consumiran els clients, i amb això, llancen l'oferta de compra. Rere el tancament del mercat, a les 12:00 h, es negocia i es compra l'energia per a l'endemà.

OMIE, que és l'operador del mercat ibèric, s'encarrega de rebre les ofertes de compra i venda d'energia. Els qui venen l'energia determinen la quantitat que tenen, i el preu a què estan disposats a vendre-la. Per la seva part, els qui compren l'energia, especifiquen la quantitat que necessiten i el preu a què estan disposats a pagar-les. El preu mínim de venda és 0 euros per MWh, mentre que el de compra de 3.000 euros per MWh.

Tant les ofertes de compra com les de venda s'especifiquen sobre una gràfica en forma de corbes, sent la de compra decreixent i la de venda creixent. En el moment en què les corbes es creuen, s'estableix el preu de la llum, conegut com a punt de casament.

I per què el preu de la llum és més car una vegada que una altra?

En aquest punt entra en joc la procedència de l'electricitat. Diàriament es fa un recompte de l'aportació que, per exemple, l'energia eòlica fa al subministrament energètic. De la mateixa manera, s'aglutina el percentatge que cada tipus d'energia (hidràulica, solar, gas, nuclear...) aporta al subministrament energètic diari. "Les renovables solen anar a preus molt baixos", explica Javier Colón, gerent de Neuro Energia, mentre que altres fonts energètiques com el gas o el carbó són més cares. I és que les tecnologies i, sobretot, els sobrecostos de l'hidrocarbur inflen el seu preu i, per tant, el de la llum.

Per la seva part, la nuclear es caracteritza per subministrar energia a un ritme constant, per la qual cosa el seu preu no presenta fortes variacions. En aquest punt, es pot recordar que les renovables (eòlica, solar, hidràulica...) són més barates que la resta de les fonts energètiques. I després d'això, intervé la demanda diària. El gas o la nuclear té més capacitat per satisfer una demanda elevada. És per això per la qual cosa un dia amb un repunt de la demanda, es farà més ús d'una energia que sigui capaç de complir les exigències de la ciutadania. Es recorrerà més al gas, o a la nuclear, abans que a les renovables. Aquestes a l'ésser més cares, faran que el preu de la llum d'aquell dia sigui més elevat.

"Tenim compradors que compren a qualsevol preu, i venedors que venen, molts d'ells a preus baixos (les renovables) i altres que ho fan amb preus més elevats. Què ocorre? Que quan el dia que la demanda és tan petita, i l'aportació renovable és tan alta i pot cobrir aquesta demanda, el preu de la llum és molt baix", explica Javier Colón, gerent de Neuro Energia.

La procedència de l'energia varia el preu de la llum

És per això per la qual cosa els dies que marquen un preu de la llum molt baix responen, bé a una demanda escassa, o a una aportació de les renovables elevada, com va ser el cas de l'últim nadal. A finals de l'any passat, l'aportació eòlica va ser important sobre el preu de la llum, per la qual cosa l'escassa demanda energètica (característica de la temporada nadalenca) es va cobrir amb energia renovable. Per això els preus de la llum van ser tan baixos a finals de 2022.

El preu de la llum diari se certifica en funció de diversos factors. Malgrat això, la demanda i la procedència del subministrament energètic són dos punts clau a l'hora de veure un preu més baix o elevat. A més d'això, les comercialitzadores afegeixen un sobrecost que va en funció de les tecnologies que utilitzin per canalitzar l'energia, o si compten amb algun impost afegit.

Per exemple, les centrals de gas afegeixen al preu de l'hidrocarbur un impost per CO₂ i altres paràmetres que acaben elevant el preu de la llum. De la mateixa manera, no val el mateix l'electricitat procedent de l'eòlica o solar que de la hidràulica d'embassaments, la qual ha de fer passar aigua per les seves turbines per generar energia.