Aquest text pertany a la newsletter Economia amb Pausa, que Serafí del Arco publica cada dimarts a la pàgina de LinkedIn d'ON ECONOMIA i que arriba als subscriptors d'aquesta. Si vols rebre-la, apunta't aquí.

Bon dia des de la redacció d'ON ECONOMIA, el diari econòmic per a tothom. Com va la teva setmana? Com vaig avançar en l'anterior, el camp s'ha fet escoltar. Feia molt temps que els mitjans no explicàvem tants detalls de com viuen els nostres agricultors i ramaders. A ON ECONOMIA hem intentat anar a totes per fer-ho de la manera més objectiva i plural possible. Mentre la classe política responia a les protestes, Germán Aranda i Núria Casas han trepitjat el carrer i han parlat amb ells per conèixer el seu malestar. I Juan Ferrari va entrevistar la principal organització del camp espanyol, Asaja. Com vam dir, els motius de les protestes són múltiples, però potser n'hi ha dos que sobresurten: els preus i la paperassa de Brussel·les per les milionàries subvencions que reben de la Política Agrària Comuna (PAC). A Espanya, hi ha el problema específic de la Llei de la Cadena Alimentària, que es va aprovar perquè els agricultors i ramaders no venguin per sota del que els costa produir. Les associacions agràries demanen la seva revisió perquè les sancions són mínimes i de poc abast, segons Joel Calero. I a Catalunya, hi ha factors importants de dificultat per a la producció agrícola que la fa dependent de l'exterior, com analitza l'economista Francesc Reguant. També cal diferenciar molt entre les grans explotacions i el petit camperol. Si vols aprofundir en el tema, tens lectura per a estona.

La meva selecció setmanal

1. A l'altre costat de la cadena hi ha la distribució, els súpers i els hipermercats. Encara que pugui pensar-se que s'emporten un pessic més gran que agricultors i ramaders, les dades que ha obtingut Joel Calero indiquen que no és així. Mentre els preus es multipliquen en els lineals, la distribució acumula dos trimestres de caigudes dels seus marges, segons l'informe de l'Observatori de Marges Empresarials que elabora el Banc d'Espanya juntament amb Ministeri d'Economia i l'Agència Tributària. La competència és ferotge arran de l'encariment de la cistella de la compra, així que no hi ha més remei que competir amb promocions i un agressiu augment de les seves promocions i un agressiu augment de les seves marques blanques, fins a situar-les en quotes de rècord.

2. Un dels productes que lidera el seu segment en els lineals (encara que poc té a veure amb el camp) és KH7: 42,8% de quota en desgreixant i 48,1% en llevataques, segons l'agència d'anàlisi Nielsen. Poca broma. Josep Maria Casas explica que la companyia que presideix Josep Maria Lloreda, ha incorporat al consell d'administració Ignacio 'Nacho' González Hernández, que va ser primer executiu de Nueva Pescanova fins al juny passat, i Joan Hortalà Vallvé, soci de Cuatrecasas, per apuntalar l'expansió i el relleu generacional de la companyia de Canovelles (Barcelona).

3. Una altra empresa que lidera el seu negoci és Roca. El fabricant de sanitaris està en plena immersió verda, segons explica Maria Teresa Coca: acaba de posar en marxa el primer forn elèctric del món per a ceràmica sanitària a la fàbrica de Gmunden (Àustria) i ha anunciat que en els dos pròxims anys invertirà en cinc nous forns elèctrics a Europa, dins del pla global que ha de conduir-lo a les zero emissions el 2045. El projecte inclou les plantes espanyoles de Gavà i Burgos. En els tres últims tres anys, el grup Roca ha destinat 50 milions d'euros per reduir el seu impacte mediambiental, tenint en compte que el sector ceràmic és intensiu en emissions de CO₂. Treballen també en altres de tecnològiques i combustibles alternatius com l'hidrogen verd.

4. D'empreses consagrades a novells. Molts emprenedors primerencs que són al capdavant d'una start-up no saben com aconseguir els primers tiquets d'inversió, que segueix a l'ordre del dia malgrat la sotragada de 2023. Sara Casas, l'experta d'ON ECONOMIA del sector startuper, explica les claus per aconseguir-ho (i també els errors més comuns): què és en el que més es fixen els inversors i quin és el detonant perquè inverteixin en un projecte o un altre. Una pista: en les etapes inicials del projecte, l'equip humà és fonamental.

5. Un marc institucional adequat i àgil perquè les empreses puguin accedir a finançament és fonamental. El sector públic té molt a dir en això, com en tants altres aspectes de l'economia, malgrat els seus detractors. Una mostra d'això és el seu paper redistribuïdor. Un informe del think tank acadèmic Fedea conclou que les polítiques públiques de redistribució a través d'impostos i prestacions, monetàries i en espècie (educació i sanitat) van permetre reduir en un 35% la desigualtat en la distribució de la renda entre les llars espanyoles el 2021 (últimes dades disponibles).

6. Ben aviat, als Estats Units el sector públic pot ser que sigui Donald Trump. La possibilitat que torni a la presidència del gegant econòmic, si no hi ha una inhabilitació sorpresa, es fa cada dia més real. Com afectarà a l'economia mundial? Impostos, aranzels, Reserva Federal, inversió en infraestructures i relacions amb Europa canviarien amb la seva tornada a la presidència. Ho explica Luis Aparicio.

És tot per avui. Si tens qualsevol proposta, idea o suggeriment, o vols consultar-nos alguna cosa, escriu-me a pausa@oneconomia.com.

Gràcies per informar-te en ON ECONOMIA i una abraçada!

Serafí del Arco

PD: Llegeix totes les notícies econòmiques en ON ECONOMIA. Si no vols perdre't res, segueix-nos en LinkedIn, Twitter i baixa't la nostra app per a Android i iOS.