El preu de compravenda d'habitatge segueix disparat i sense signes que es vagi a frenar. Aquesta setmana, les dades de l'Institut Nacional d'Estadística mostraven una pujada de l'habitatge nou de l'11,2% en el tercer trimestre, el més alt des que va esclatar la bombolla immobiliària, mentre l'habitatge lliure pujava un 7,8% i la de segona mà un 7,3%. El preu mitjà del metre quadrat de l'habitatge en Idealista, a 2.176 euros, supera també els màxims de 2007 (2115). Però els experts coincideixen: no existeixen ara per ara senyals d'alarma d'una nova bombolla immobiliària.

El motiu ho explica l'economista de l'Institut Olstrom Pau Vila. "Per parlar de bombolla és necessari que hi hagi factors no justificats que inflin el preu més enllà de l'equilibri oferta-demanda. En aquest cas el preu puja perquè hi ha més demanda que mai i una oferta molt limitada. Per això penso que no podem parlar de bombolla", desenvolupa.

El també economista i professor de la Universitat de Barcelona Gonzalo Bernardos està d'acord amb ell i afegeix que "ara puja l'habitatge nou i per llavors pujava tota" i, sobretot, matisa que "ara els habitatges nous que es venen són 110.000 a l'any i per llavors eren 700.000", endinsant-se en el problema de la falta d'oferta.

En una altra comparativa estadística, des de la fintech d'hipoteques Trioteca comparen les 5.326 hipoteques al dia que es firmaven el 2007 a les 1.534 actuals i apunten que l'actual és una situació "normal"

En la mateixa línia, el catedràtic José García-Montalvo assegura que la situació "no s'assembla en res" i recorda que, si comparem els preus descomptant la inflació, "el preu actual està un 40% per sota del de llavors", perquè és l'IPC acumulat des que va esclatar la bombolla.

Sense crisi de crèdit

"Perquè tinguis una bombolla, has d'omplir-la d'aire i aquest aire és el crèdit. Ara mateix, les famílies estan reduint l'estoc d'hipoteques, el crèdit cau", defensa, i recorda que el 2007 els bancs donaven un 40% de crèdits a persones amb ocupació|ús temporals, ara aquesta xifra és del 2 o del 3%, afegeix García-Montalvo, que remata que "el crèdit a empreses immobiliàries era el 2007 del 43% del PIB i ara és del 7%" per rebaixar el risc de bombolla. "Es va deixar d'apostar pel maó, però massa", observa.

A més, García-Montalvo assenyala que "no es dona crèdit per comprar terra, la qual cosa és un gran diferencial" i l'endeutament de les famílies s'està donant a tipus fix. "Si pugen els tipus d'interès, les famílies no es veuen tan afectades". Amb les imminents baixades del BCE; els preus de les hipoteques baixaran i el preu de l'habitatge tendirà a assolir pujades d'entre el 10 i el 12% de cara a final d'any, segons coincideixen diversos analistes.

La lliçó "propera" de la crisi immobiliària ha endurit les condicions dels bancs a l'hora de concedir préstecs i dificulten que es repeteixi un crèdit desbocat per l'habitatge, però Gonzalo Bernardos no descarta que en algun moment la cosa es pugui torçar. "Els bancs tenen molts antecedents de pràctiques inadequades, encara que aquesta vegada sembla que han après la lliçó. I comencen a donar molt més crèdit, perquè és el que passa quan els tipus d'interès baixen", completa.

Fins i tot sense bombolla, l'accés a l'habitatge, tant de compra com de lloguer, representa un dels majors problemes de l'economia domèstica a Espanya i segons Bernardos "esclatarà per tots costats".

Un problema de falta d'oferta

Tots coincideixen que la falta d'oferta és el principal problema que afronta Espanya i que agilitar i augmentar la construcció d'habitatges és la via per a almenys pal·liar-lo. El govern de Pedro Sánchez ha promès la construcció de 183.000 habitatges socials en els propers anys, xifra encara insuficient per compensar els preus, i treballa en una modificació de la Llei de Terra que, segons García-Montalvo, ajudarà a agilitar les construccions.

Segons el seu punt de vista, existeix una pressió dels propietaris d'habitatge de les ciutats perquè no es construeixi habitatge nou i que els seus preus continuïn pujant que dona fruits. Alhora, a Espanya "hi ha traves burocràtiques als Ajuntaments per la dura llei urbanística" que alenteixen la construcció. "Amb una nova llei d'urbanisme es poden reduir terminis de 10 a 6 o 7, però és necessari un urbanisme exprés perquè estem davant d'una emergència", afegeix García-Montalvo.

El professor universitari destaca que els inversors immobiliaris i constructors van sortir assenyalats de la crisi de 2008 i que s'han reduït davant de l'enduriment de les condicions dels bancs, la qual cosa ha reduït en gran part l'activitat constructora reduint també els inversors menys experts i més especuladors. Amb els que queden, i l'activitat actual, els preus semblen destinats a una pujada que no entreveu el seu final.