Tot ha canviat en qüestió d'uns mesos. A finals de 2022 els experts apostaven per un primer trimestre de 2023 molt dolent i un segon una mica millor i una recuperació en l'últim semestre de l'any; doncs bé, hora la tendència és la contrària. Funcas, la Fundació de Caixes d'Estalvis, ha presentat aquest dilluns les seves previsions macroeconòmiques per als dos propers anys i el primer que es constata és que aquest any, el PIB creixerà més del pronosticat al gener, en concret un 1,5% en mitjana|mitja anual (encara que lluny del 5,5% de l'any passat) el que suposa un increment de mig punt sobre les previsions de Funcas de gener. En canvi, el proper any les coses s'han posat més lletges i en comptes de créixer un 1,8%, segons els càlculs de la Fundació, es limitarà a l'1,4%. En la part positiva, des de Funcas recalquen que Espanya aconseguirà recuperar les xifres econòmiques d'abans de la pandèmia aquest any.
El segon fet que ressalten els nous pronòstics són que l'economia anirà de més a menys a causa que en la primera part de l'any s'arrosseguen alguns efectes favorables com una baixada dels preus energètics (gas, gasolina i electricitat); una recuperació del turisme, doncs en aquest primavera ja s'ha recuperat l'entrada d'estrangers i superada la despesa mitjana per turista i un augment de la despesa pública gràcies a la bona marxa en l'execució dels fons comunitaris del pla de Recuperació i Resiliència. El que ha portat a Funcas a elevar les seves previsions de creixement del producte interior brut (PIB) per als dos primers trimestres per als quals estima un creixement del 0,4% intertrimestral i 3,1% interanual entre gener i març i un 0,3% i un 1,1% respectivament entre abril i juny.
Però la ressaca dels efectes beneficiosos va donant pas a certs efectes perniciosos que imperaran en la segona part de l'any, segons Funcas. En concret, Carlos Ocaña el president de Funcas s'ha referit aquest dilluns a les pujades de tipus d'interès i l'impacte contractiu que es deixaran notar sobre l'economia espanyola i de la zona euro després de l'estiu, amb efecte en els dos últims trimestres d'aquest any i els primers del següent. Sota aquesta premissa, el tercer trimestre de 2023 augmentarà el PIB segons l'opinió del Gabinet Econòmic de Funcas un raquític 0,1% en termes trimestrals i l'1,1% intertrimestrals en els mesos d'estiu i un 0,0 i un 0,9% respectivament a la tardor.
Pujada afegida de 0,75 punts percentuals del BCE
Raymond Torres, director del Gabinet d'anàlisi de la Fundació de les Caixes|Capses, apunta que les fortes pujades dels tipus, en 3,5 punts percentuals (des d'un 0,5% negatiu a un 3% positiu actual) es deixarà notar amb més intensitat en la segona part de l'any. Torres ha apuntat aquest dilluns que a Funcas preveuen un increment addicional del preu oficial dels diners de tres quarts de punt fins i tot un 3,75%, el que portarà a l'Euribor per sobre de 4%.
Un segon efecte perniciós que afectaré en la segona part de l'any continuarà sent la inflació, amb un efecte directe i un altre de directe. El primer és l'impacte sobre la capacitat del consum de les llars|cases o de la inversió de les empresa i, el segon, és la pressió que els preus exercirà sobre el Banc Central Europeu, per mantenir una política monetària dura, amb tipus d'interès alts i la retirada de compra d'actius. El que suposarà que els estats hauran d'afrontar dificultats en el finançament als mercats, la qual cosa redundarà en un encariment del deute públic.
Respecte a la inflació per a aquest any, recorda que amb març s'ha anat retallant l'índex general per l'efecte esglaó derivat de les fortes pujades sofertes el mateix any de 2022 després de la invasió d'Ucraïna, la qual cosa ha situat la pujada interanual en el 3,3%, encara que la previsió per al conjunt de l'any de Funcas és del 4,3% i per al desembre el 5% en comparació amb el mateix mes de 2022.
Millora el 2024
Una mica millor es comportarà el proper any. En termes trimestrals anirà a l'alça, amb una arrencada|engegada feble del 0,2% en termes intertrimestrals i el 0,7% en interanuals quan marcarà el mínim per anar ascendint els següents trimestres, segons les dades que maneja|manipula Funcas. Així en el segon trimestre el PIB augmentarà el 0,6% a les primaveres (el triple del trimestre anterior) i en suma anual es col·locarà en el 0,9%; a l'estiu l'economia creixerà el 0,7% respecte al trimestre anterior i l'1,5% en l'interanual i a la tardor l'1% i el 2,5% respectivament. Respecte a la inflació, els analistes de conjuntura de la Fundació de les Caixes|Capses d'Ahorres preveuen un increment dels preus per a la mitjana|mitja del proper any del 3,4%, lluny del 2% que busca el Banc Central Europeu.
I del dèficit públic, Carlos Ocaña preveu un tancament d'aquest exercici amb un desfasament pressupostari equivalent al 4,5% del producte interior brut, tres dècimes inferior al tancament de 2022, un nivell "elevat" segons l'opinió del president de Funcas, especialment perquè l'entorn ha canviat a tipus elevats, que no només suposarà l'augment en milions del pagament del deute, sinó en l'efecte reputacional d'Estat espanyol. Un problema que s'aguditzarà el 2024, quan tornin a estar en actiu les regles de despesa imposades per la Comissió Europea.