El Comitè Federal de Mercat Obert de la Reserva Federal nord-americana (FED) inicia aquest dimarts la seva primera reunió de l'any i la primera sota el segon mandat del republicà Donald Trump, que li ha demanat que baixi els tipus d'interès "immediatament", encara que l'organisme ja va advertir el 2024 que aquest any anava a rebaixar el ritme. En l'última reunió, del 17 i 18 de desembre, encara sota l'Administració del demòcrata Joe Biden (2021-2025), la FED va baixar els tipus per tercera vegada aquell any, fins a un rang del 4,25 al 4,5%, i va anticipar un nivell de retallades més lent assenyalant que la seva política actual ja és menys restrictiva i que poden ser prudents.

El nou mandatari nord-americà, no obstant això, ha subratllat públicament que vol celeritat. El passat 23 de gener, en una connexió telemàtica amb el Fòrum Econòmic Mundial de Davos (Suïssa), va indicar que, amb la caiguda dels preus del petroli, anava a exigir que les taxes baixin "immediatament". Segons Erik Weisman, economista en cap de la gestora d'inversions MFS Investment Management, l'expectativa generalitzada és que els tipus es mantindran en aquesta ocasió sense canvis. "El mercat tindrà moltes preguntes, però probablement no obtindrem massa respostes. El mercat estima aproximadament un 25 % de probabilitat d'una retallada per part de la Fed al març i no anticipa plenament una retallada fins al juny", va indicar en un comunicat.

Els mercats, segons la seva opinió, seran particularment atents a les opinions del president de la Fed, Jerome Powell, en la conferència de premsa posterior a l'anunci de la decisió dimecres, encara que l'expert estima que adoptarà una postura cautelosa en espera de veure l'impacte de les primeres mesures de Trump. El líder republicà va arribar a la Casa Blanca amb una promesa de mà dura en matèria migratòria i, en la seva primera setmana, el Servei d'Immigració i Control de Duanes (ICE, en anglès) diu haver detingut almenys 2.382 immigrants indocumentats i haver cursat 1.797 ordres de captura contra ciutadans susceptibles de ser deportats. "Existeixen indicis anecdòtics que aquestes polítiques podrien afectar negativament, i gairebé de forma immediata, la taxa de participació en la força laboral, amb possibles implicacions per a les taxes d'inflació salarial i del consumidor", recalca Weisman.

Cristina Gavín, cap de renda fixa i gestora de fons d'Ibercaja Gestión, va coincidir que en aquesta primera reunió de l'any el mercat dona per fet que no hi haurà cap moviment de tipus. L'actuació de la Fed, afegeix, estarà molt marcada pels efectes que les mesures de la nova Administració de Trump tinguin tant en l'àmbit de creixement com d'ocupació i sobretot d'inflació.

PIB de 2024

L'Oficina d'Anàlisi Econòmica (BEA) dels Estats Units publicarà dijous els seus primers càlculs del producte interior brut (PIB) del quart trimestre i de l'any 2024. Les últimes dades es van donar a conèixer el 19 de desembre i van apuntar que l'economia nord-americana va créixer el 0,8% en el tercer trimestre, una dècima més de l'estimat anteriorment. L'índex de preus de consum (IPC) va pujar dues dècimes el desembre, fins al 2,9% interanual, davant el 2,7% de novembre, i va tancar el 2024, lluny de l'objectiu del 2% i amb un repunt que complica el ritme de baixada dels tipus iniciat al setembre per la Fed.

"Si Trump segueix endavant amb la seva retòrica antimigració, l'escassetat de mà d'obra als EUA podria empitjorar, empenyent encara més els salaris i la inflació," recalca Michaela Huber, estrateg sènior d'Actius Creuats en la gestora Vontobel. Cal seguir pendent, a més, de riscos geopolítics com les tensions a l'Orient Mitjà o el conflicte entre Rússia i Ucraïna, que podrien desencadenar una pertorbació del subministrament energètic, l'impacte del qual en l'economia també podria afectar les decisions de la Fed.