PSOE i Sumar han arribat a un acord per a la formació d'un nou Govern de coalició. El pacte, presentat aquest dimarts, inclou diferents mesures econòmiques en matèria laboral, fiscal, energètica i social. En ell s'inclouen punts que van des de reduir les hores setmanals de l'actual jornada laboral fins a reformar l'impost de societats o fer permanent el gravamen als beneficis extraordinaris de banca i energètiques.

"Les grans empreses pagaran un Impost de Societats al 15%, però sobre el resultat comptable, és a dir, sobre els beneficis reals que perceben i no sobre els que ens diuen que guanyen, abans dels exercicis d'enginyeria fiscal", ha assenyalat la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social en funcions, Yolanda Díaz, durant la presentació de l'acord al Museu Reina Sofía de Madrid.

Actualment, el tipus nominal de l'impost de societats és del 25% -tret de per a pimes (23%) i per a banca i petrolieres (30%)-, amb un mínim efectiu per a les grans companyies del 15% sobre la base imposable -18% per a banca i hidrocarburs. No obstant això, les últimes dades disponibles de 2020 reflecteixen que les grans empreses van pagar un tipus efectiu del 20,56% sobre la base imposable, però només del 5,79% sobre beneficis.

Donant continuïtat a les primeres mesures desplegades en l'anterior legislatura i als treballs de la Comissió de Persones Expertes, PSOE i Sumar es proposen llançar una reforma global del sistema fiscal espanyol per millorar la seva progressivitat i escurçar la bretxa d'ingressos sobre el PIB respecte a la mitjana europea (46% del PIB) al final de la legislatura.

Segons recull el document de l'acord, l'esmentada reforma "estarà orientada a aconseguir que contribueixin més els qui avui s'esforcen menys (grans empreses i patrimonis i rendes del capital, principalment) i els qui incompleixen amb les seves obligacions tributàries". Amb aquesta reforma sobre l'Impost de Societats es pretén recaptar 10.000 milions d'euros.

Impost a bancs, energètiques i grans fortunes

Un altre dels punts de l'acord se centra en els nous impostos implementats en sectors estratègics i grans fortunes."Seguim en una situació excepcional i no podem permetre perdre aquests ingressos", ha destacat Díaz. D'aquesta manera, readaptaran i mantindran els gravàmens sobre la banca i les empreses energètiques una vegada que expiri el seu període d'aplicació actual "perquè ambdós sectors continuïn contribuint a la justícia fiscal i al sosteniment de l'Estat de benestar".

També s'avaluaran els resultats de l'Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes amb l'objectiu d'avançar cap a una nova tributació de la riquesa en el marc del model de finançament autonòmic "per acabar amb la competència fiscal deslleial entre territoris".

A més, el document recull el concepte de "fiscalitat verda" que seguirà la premissa de "qui contamina paga", però evitant "que el que pugui pagar continuï contaminant", i que, segons el firmat per PSOE i Sumar, anirà acompanyada de mesures compensatòries, bé en la imposició directa o bé en les polítiques de despesa, per incentivar els canvis necessaris entre les classes mitjana i treballadora.

Millora d'incentius en l'IRPF

D'altra banda, ambdues formacions s'assegura que es pretén desenvolupar una reforma fiscal "orientada a les famílies i coordinada amb la política de despesa social", per la qual cosa es planteja una millora dels incentius per fill i per dependència i cures tant en l'IRPF com en les polítiques de despesa. Així mateix, pretenen impulsar una millora de la fiscalitat d'autònoms i pimes, augmentant els incentius per impulsar la seva aposta per la transició ecològica i digital.

També preveuen engegar una Estratègia Integral per a la Productivitat que coordini les polítiques públiques en l'àmbit de l'educació, la innovació, el mercat laboral i l'adopció tecnològica. Per a això, crearan el Consell Nacional per la Productivitat, emulant el que ja tenen diversos països europeus, perquè s'encarregui del seu monitoratge i estableixi recomanacions d'actuació per assolir els objectius prèviament fixats en l'esmentada Estratègia.

Habitatge públic, lloguers i hipoteques

En l'acord es planteja també augmentar el parc públic d'habitatge per a lloguer assequible a través d'una política d'inversió pública a mitjà i llarg termini, per elevar el seu pes fins al 20% del parc total d'habitatge. El parc d'habitatge públic es constituirà mitjançant mecanismes de compra o lloguer d'habitatges existents, amb habitatges de nova construcció i mobilitzant l'habitatge buit. Per a l'esmentat objectiu, es comptarà també amb l'habitatge que actualment és propietat de la Sareb.

També es definirà amb caràcter immediat l'índex de preus de referència que permetin identificar els municipis i districtes que es consideren zones tensades, per impulsar la posada en marxa de la regulació dels preus dels lloguers. Es revisarà la regulació dels allotjaments turístics en zones de mercat tensades i s'aprovarà un pla estratègic per a l'impuls de l'habitatge rural en zones de repte demogràfic.

A més, s'habilitarà un programa nacional d'ajuts i subvencions per a la millora de l'accessibilitat, habitabilitat i eficiència energètica dels habitatges. La prioritat serà la rehabilitació d'habitatges per a l'eficiència energètica, amb l'objectiu d'assolir 500.000 habitatges.

En matèria d'habitatge, també ampliaran fins a la renda mitjana (37.800 euros) el llindar per accedir a les mesures de suport als afectats per la pujada de tipus d'interès de les hipoteques: ampliació de crèdit fins a 7 anys i congelació de quota d'1 any.

Es pretén també adoptar, fruit del diàleg amb les entitats financeres, millores aplicables als préstecs hipotecaris, dirigides a facilitar l'amortització anticipada dels crèdits, la reestructuració dels préstecs hipotecaris o la sol·licitud de la dació en pagament. Les formacions asseguren que faran el mercat hipotecari més competitiu eliminant els obstacles a la portabilitat real d'hipoteques entre entitats, reforçant la supervisió tant financera com de competència i impulsant la transparència.

Ampliar el bo social elèctric

L'acord per reeditar el Govern de coalició entre PSOE i Sumar inclou la promesa de duplicar els beneficiaris del bo social elèctric d'1,5 a 3 milions de persones, així com la creació d'un nou regulador energètic que es diria Comissió Nacional d'Energia.

Així mateix, PSOE i Sumar s'han compromès a implantar una Comissió Nacional de l'Energia, que faria de regulador especialitzat en el sector. Aquest organisme ja va existir entre 1995 i 2013, any en què es va integrar a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. L'entitat, que també es coneixia com a Comissió Nacional del Sistema Elèctric, s'encarregava de vetllar per la competència efectiva en els sistemes energètics i la transparència del seu funcionament en benefici dels consumidors.

Reforçar la CNMC per evitar la concentració empresarial

D'altra banda, l'acord proposa de limitar l'"excessiva concentració empresarial", per al que impulsaran una revisió de la Llei de Defensa de la Competència i la Llei de Creació de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

Més en concret, les dues formacions han assenyalat que volen dotar de més mitjans els organismes reguladors perquè puguin dur a terme "correctament" la seva tasca de supervisió. "Reforçarem els instruments per limitar l'excessiva concentració empresarial", indica el document on les formacions desgranen les seves propostes.

La intenció de PSOE i Sumar és ara reprendre aquesta entitat però amb el focus posat en modernitzar la regulació per preparar el sistema energètic per a l'objectiu de la neutralitat climàtica. També es reforçarien les capacitats d'inspecció i seguiment del compliment de la normativa energètica per part del conjunt d'actors.