La productivitat total dels factors (PTF) puja a Espanya. L'índex ha incrementat lleugerament després de la pandèmia, un 2,71% i un 1,05% el 2022 i 2023, respectivament, però segueix per sota de la Unió Europea i la seva evolució presenta diferències sectorials i entre empreses, segons el segon informe de l'Observatori de Productivitat i Competitivitat a Espanya publicat per la Fundació BBVA i l'Ivie, en el qual s'adverteix que malgrat les millores aconseguides en els últims dos anys, Espanya no ha aconseguit convergir als nivells de productivitat i competitivitat de les principals economies europees, com els Països Baixos, Alemanya, Suècia, França o Finlàndia.

A més, l'estudi reflecteix que aquest dèficit és una mitjana que amaga diferències sectorials i entre empreses. Davant sectors i companyies capdavanteres, amb nivells de productivitat superiors fins i tot a la mitjana europea, existeixen altres actors els resultats dels quals llasten la productivitat del conjunt d'Espanya. En concret, les empreses endarrerides, el 40% amb menors nivells de productivitat a cada sector, llasten la productivitat de les branques productives i del conjunt de l'economia. Si aquestes empreses aconseguissin elevar la seva eficiència fins al valor mitjà del seu sector, la productivitat agregada en l'economia espanyola creixeria un 4,9%.

Sectors més i menys productius

De fet, els autors de l'estudi indiquen que els sectors amb més pes en l'economia no sempre són els més productius, un fet que també llasta la productivitat agregada. Dels cinc sectors amb més pes en el PIB, tres registren una contribució positiva a la productivitat i empenyen amb força l'agregat (comerç i reparació, activitats professionals i científiques, i administració pública), mentre que els altres són negatius i frenen la productivitat global (activitats immobiliàries, i sanitat i serveis socials).

Així, l'estudi assenyala la importància negativa per a l'evolució de la productivitat agregada de les empreses endarrerides. Per exemple, entre el 10% de les menys productives, més del 40% pateix una situació financera compromesa, perquè no té prou rendibilitat per cobrir els costos financers i gairebé un 15% d'elles són empreses zombis (al voltant de 4.000 empreses), ja que romanen vives malgrat ser econòmicament inviables. Aquestes últimes concentren el 21,5% de l'ocupació (90.000 treballadors) d'aquest grup de menor productivitat. La contribució a la productivitat agregada d'aquestes empreses és negativa i seran un llast per a la mateixa mentre no millorin, segons la Fundació.

Per sectors d'activitat, els guanys de productivitat més grans es donarien en l'energia i en els serveis (6,4% i 5,8%, respectivament). En les manufactures, el sector primari i la construcció, els guanys de productivitat se situarien entre el 3% i el 3,7%. En general, als sectors més digitalitzats és menys freqüent la distància més gran a la frontera, per la qual cosa el problema de productivitat en les empreses endarrerides és menor i els guanys de productivitat potencials (4,5%) són, per tant, més reduïts que en les branques menys digitalitzades (5,6%). Al sector productor de TIC el guany seria tan sols del 3,8%.

Increment de la productivitat

Davant d'aquest context, des de la Fundació advoquen per reduir barreres administratives, reguladores o financeres amb polítiques proproductivitat perquè les empreses augmentin la seva dimensió i guanyin quota de mercat. També veuen necessari que les polítiques públiques proporcionin estímuls -i no frens- al dinamisme empresarial, afavorint tant el creixement d'empreses amb potencial com la sortida de les que no tenen futur.

Per això, els experts consideren que hauria d'aprofundir-se i avaluar-se l'eficàcia d'algunes de les mesures ja adoptades perquè la sortida d'empreses sigui la menys traumàtica possible, com la llei de segona oportunitat, facilitar els acords per a reestructuracions de deute i reduir les traves administratives, que a vegades suposa que sigui més rendible mantenir l'empresa, encara que impliqui pèrdues contínues.

Entre les recomanacions de la Fundació BBVA per a la millora de la productivitat destaca ampliar el nombre d'empreses exportadores regulars, incorporant pimes capaces de mantenir-se en aquests mercats per la seva especialització, productivitat, costos i models de gestió. Altres línies d'actuació són la millora en la formació per facilitar el canvi del patró de creixement i impulsar la inversió en actius intangibles, més enllà d'augmentar el grau de digitalització de les activitats.