La intel·ligència artificial (IA) i la digitalització té les seves coses bones i les seves coses dolentes, i pel que fa al mercat laboral, hi haurà professions que en sortiran reforçades, però també d'altres patiran una indigestió amb les noves tecnologies. Per conèixer quines es troben a cada banda, Fedea, el think tank econòmic que dirigeix Ángel de la Fuente, ha abordat en un estudi l'impacte que la digitalització i la intel·ligència artificial tindran sobre les professions presents i futures, així com les seves sortides laborals i salarials. Per fer-ho han analitzat els cent graus universitaris més cursats a Espanya. I la resposta és la següent:
Les 15 professions més beneficiades: De més a menys, Enginyeria de computadors, Informàtica, Desenvolupament de programari i d'aplicacions d'enginyeria multimèdia, Matemàtiques, Enginyeria de telecomunicacions, Física, Enginyeria de materials i enginyeria tèxtil, Enginyeria de tecnologies industrials, Arquitectura i Urbanisme i paisatgisme, Enginyeria de so i imatge, Enginyeria electrònica, Enginyeria biomèdica i de salut, Enginyeria de l'energia i Educació Primària.
Les 15 professions més amenaçades: De més a menys, Informació i documentació, Ciències del mar, Llengües modernes i aplicades, Criminologia, Humanitats, Nutrició humana i dietètica, Belles arts, Ciències del treball, Geografia, Enginyeria horticultura i jardineria, Nàutica i transport marítim, Història de l'art, Finances i comptabilitat, Gestió i administració pública i Turisme.
Les primeres, segons l'estudi, tindran més possibilitats de col·locació el mercat laboral i, a més, tindran salaris més alts. Les segones, amb menys perspectives d'ocupació i salari, corren, a més, el risc que ocupació sigui substituïda, a curt i mitjà termini, per la intel·ligència artificial o tecnologies de programari.
Tasques rutinàries
Per determinar quin impacte tindran la intel·ligència artificial i la digitalització en les diverses professions, i per extensió en les carreres universitàries, els autors de l'estudi, encapçalat per José Ignacio Conde-Ruiz, han analitzat dos paràmetres, seguint referències d'altres països: d'una banda, es determinen les professions amb un índex més gran d'Intensitat de les Tasques Rutinàries (RTI en les seves sigles en anglès) i, un segon índex, que mesura l'exposició de les ocupacions al canvi tecnològic i la IA. La trentena de carreres a dalt ressenyades surten de l'aplicació de l'índex de tasques rutinàries, amb la premissa que aquest tipus de funcions seran més fàcilment substituïdes per les noves tecnologies. Per això, les més amenaces són les que han tret una puntuació més gran en les tasques rutinàries (cognitives) davant les no rutinàries (analítiques i personals).
Professions exposades a la tecnologia
El segon índex, el referit a l'exposició de les professions a les noves tecnologies, els estudiants, i futurs treballadors d'ocupacions amb una alta exposició intel·ligència artificial i al programari no tenen una relació tan clara de benefici o perjudici que les relacionades amb les tasques rutinàries. Tenen, doncs, una interpretació més aleatòria. Els autors de l'informe consideren que "no estan necessàriament amenaçats pel canvi tecnològic", tot i que adverteixen que els seus plans d'estudi d'aquestes professions han de ser "redissenyats per explotar les complementarietats amb les tecnologies". En aquest sentit, "aquelles titulacions més exposades a la tecnologia amb base a aquests índexs no semblen estar relacionades amb ocupacions amb un elevat risc de ser automatitzades, sinó més aviat amb ocupacions altament complementàries amb la tecnologia (enginyeries, arquitectura o estadística), la qual cosa apunta cap a la necessitat d'adquirir competències que permetin aquesta complementarietat", apunta l'informe. Per lògica, les carreres amb menor exposició són majoritàriament d'educació i art i humanitats que, tot i que no han necessàriament de ser perjudicades per les tecnologies digitals, tampoc s'hi veuran beneficiades, perquè no són complementàries amb la IA.
Com a conclusió, l'estudi de Fedea assenyala que els graus universitaris, els estudiants dels quals treballen en ocupacions amb un índex d'intensitat de tasques rutinàries més alt "són les que presenten un perill més gran que les seves sortides laborals es redueixin per la substitució per noves tecnologies, i s'haurien de redissenyar o, en cas extrem, reduir-ne l'oferta". Amb referència als graus, els estudiants dels quals acaben treballant en ocupacions amb alts índexs d'exposició a la intel·ligència artificial i al programari, tenen una interpretació molt diferent, encara que no estan necessàriament amenaçats pel canvi tecnològic.
Carreres inaccessibles
L'estudi d'educació i noves tecnologies de Fedea es tanca amb un rànquing de les professions l'oferta educativa de les quals hi és molt per sota de la demanda dels universitaris. Desgraciadament, entre les carreres en les quals més alumnes es queden fora, destaquen moltes d'alt valor tecnològic i STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques, per les seves sigles en anglès). El rànquing, basat en una ràtio d'excés de demandes dels principals grups, s'estableix amb una relació dels alumnes que s'han quedat sense poder cursar estudis de la seva professió preferida, per cada estudiant que ho ha aconseguit. De tal manera, que una ràtio de 3 implica que per cada nou alumne, tres s'han quedat sense plaça. I aquestes són les 15 carreres amb les ràtios més altes de carreres amb "excés de demanda":
Carreres amb escassetat de places: Biotecnologia (3,41), Enginyeria de disseny industrial i desenvolupament de producte (3,19), Disseny (3,13), Medecina (2,68), Bioquímica (2,19), Veterinària (2,04), Enginyeria d'organització industrial i Nanotecnologia (1,83), Criminologia (1,66), Odontologia (1,5), Publicitat i Relacions públiques (1,48), Activitat física i esport (1,45), Enginyeria aeronàutica (1,34), Física (1,34) i Arquitectura i Urbanisme i paisatgisme (1,24).