Aquesta setmana, el Ministeri de Treball i Economia Social, que lidera Yolanda Díaz, ha decidit accelerar l'aprovació de la reducció de la jornada legal, donant per finalitzades les negociacions a dues bandes entre empresaris i sindicats. Aquest dilluns, es tornaven a reunir després que Treball remetés un esborrany de treball que modifica l'article 34 de l'Estatut dels Treballadors (ET) sobre jornada laboral. Però, el control de les hores extraordinàries i la possible ampliació de l'actual límit legal de 80 hores a l'any, segueix en el centre de les converses. Un enroc que, segons l'EPA, només afecta 5 de cada 100 treballadors assalariats (885.000) que declaren realitzar hores extraordinàries setmanalment, dels quals el 42% (377.000) no les cobren. Tanmateix, hi ha sectors on el percentatge d'hores no remunerades es dispara: els mestres no cobren el 91% de les hores extres que realitzen; entre els empleats de finances i assegurances, es deixa d'abonar el 82,5%; els treballadors de subministrament de la llum, el gas o l'aire condicionat, el 82,2% i en les activitats professionals, científiques i tècniques, el 75%. El top-5 el completen les TIC (Tecnologies d'Informació i Comunicació), amb un 66,2% d'hores no remunerades.
En total, aquests 885.000 assalariats realitzen 6,4 milions d'hores extres cada setmana, de les que 3,76 milions s'abonen, bé en diners o bé compensant-les amb descans, i les altres 2,64 milions es fan sense cap compensació. Luis Zarapuz, responsable del Gabinet econòmic de CC.OO., considera que l'EPA no comptabilitza el que en el sindicat encunyen com la "prolongació de la jornada" de forma estructural. Aquell temps que els treballadors no consideren com a hores extres, sinó com el dia a dia, per la qual cosa no ho declaren als enquestadors de l'INE. "Consideren com a hores extres, les cobrin o no, un pic de treball puntual, com podria ser fer un balanç o alguna cosa semblant", comenta Zarapuz. Encara que és difícil comptabilitzar com suposa aquest excés de jornada estructural, que no es comptabilitzen com extraordinàries en l'EPA, el Gabinet del sindicat ha calculat en un import en hores al sí es declaren com a hores extres: uns 850.000 assalariats, amb alguna cosa més de 6 milions d'hores a la setmana.
En les converses bilaterals, sindicats i empresaris s'han embardissat en com resoldre les hores extres. Els primers insisteixen que el primer pas ha de ser establir sistemes eficients per mesurar les hores extres que realment es realitzen, amb eines digitals i, després, abordar -com ha demanat la CEOE- un canvi del límit actual de les hores extraordinàries, que la norma espanyola limita a 80 d'anuals, dels més baixos d'Europa. Aquí les posicions estan distanciades.
Més de les legals
Mari Cruz Vicente, la responsable de CC.OO. a la taula de negociació, assenyala que "està clar que el nombre d'hores extres que es realitzen supera amb escreix les màximes legals i que no hi ha un control sobre les mateixes". Per això, a més de reduir la jornada legal, considera que "cal millorar el control horari, de manera que sigui efectiu i que la RLPT (representació legal de les persones treballadores) tingui més fàcil l'accés al control horari i, sobretot, l'accés a la inspecció de treball. Però considerem que no s'ha d'ampliar, no afavorir les hores extres", puntualitza.
Més flexibles es mostren UGT, disposat a elevar el límit legal, sempre que es garanteixi el control efectiu de la jornada que realment realitzen els treballadors i que l'hora extraordinària es retribueixi amb un plus del 25%, és a dir, el 125% d'una hora estàndard.
Sobre l'actitud de la CEOE i Cepyme a la taula, els sindicats i el Ministeri de Treball es queixen que no han presentat les seves demandes concretes. Les organitzacions empresarials mai no comenten les negociacions, encara que fonts empresarials contactades per ON ECONOMIA, assenyalen que l'important no és quina posició poden defensar respecte a les hores extres, sinó l'essència mateixa de la negociació. Problemes de format. Primer, perquè el resultat ja és determinat, en marcar el Govern que la jornada ha de baixar a 37,5 hores setmanals l'any vinent i a 38,5 aquest any i, segon, perquè decisions com donar prioritat als convenis col·lectius autonòmics (exigit pel PNB) o plantejar la reforma de la indemnització per acomiadament, trenca l'equilibri assolit durant la reforma laboral. De fet, ambdós temes es van valorar i es va decidir deixar-los fora per aconseguir el pacte. Els empresaris parlen d'una "falta de confiança en les negociacions, ja que els acords després no es compleixen".
Radiografia de les hores extres
Sectors amb més treballadors. Seguint les dades de l'EPA, en valors absoluts, la indústria manufacturera és la branca d'activitat en la qual més treballadors realitzen hores extres, 125.600 cada setmana, encara que el 65% les cobren. Després, la venda i reparació de vehicles, amb 106.100, també dins de la legalitat, perquè reben compensació el 61%; després d'elles, la sanitat, amb 95.000 assalariats, dels quals el 65% té retribució per elles; després l'educació, amb 80.000 treballadors, dels quals tan sols el 13% veu alguns diners, i la cinquena posició, amb 70.000 persones, és l'hostaleria, on només 1 de cada 2 cobra per l'excés de jornada.
Sectors que més recorren a les hores extres. En termes percentuals, en relació amb el total de treballadors de cada sector, al capdavant es posa el Subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat, ja que el 10,5% del col·lectiu laboral realitza cada setmana hores extres. El subministrament d'aigua, activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació es col·loca en segona posició, amb un 6,8% dels seus treballadors; en activitats financeres i d'assegurances, el 6,7%; activitats professionals, científiques i tècniques, el 6,6% i el cinquè sector és el transport i emmagatzemament, on el 6,3% de les plantilles fan hores extres.
Sectors amb més hores extres realitzades. Tenint en compte que segons l'EPA es fan setmanalment 6,4 milions d'hores extraordinàries (el 41% sense compensació en diners o temps), la sanitat es col·loca al capdavant, amb 1,1 milions cada setmana; la indústria manufacturera, 843.000 hores; la venda i reparació de vehicles, 627.000; transport i logística 527.500 i el top-5 és per a educació, amb 514.500 hores extres cada setmana.
Hores extres per treballador. L'EPA posa de manifest que els 300 milions d'hores de més que es treballen cada any a Espanya (130.000 milions sense pagar), es concentren en molt pocs treballadors, alguna cosa menys de 900.000. El que significa que els que allarguen la seva jornada -cobrant o sense cobrar- fan moltes hores de més. De mitjana, 7,2 cada setmana. Però també aquí, les variacions segons branques d'activitat són inflades. Els assalariats que fan més hores extres són els de la indústria d'extracció, 18 hores setmanals -més de 3 de diàries-. En sanitat, aquells que allarguen la jornada, fan 1,7 hores setmanals de més; en transport i logística, 8,5; els d'activitats administratives, 8 i 7,5 hores en les indústries extractives.
Sectors que no paguen les hores extres. Com s'assenyala més amunt, entre els cinc sectors més garrepes a l'hora d'abonar les hores, educació és al capdavant, ja que es queden sense compensació el 91% de les extraordinàries i després d'ella, finances i assegurances; els treballadors de subministrament de la llum, el gas o l'aire condicionat; les activitats professionals, científiques i tècniques i el top-5 el completa les TIC (Tecnologies d'Informació i Comunicació).
Sectors millor pagadors. En l'altre extrem, les indústries extractives són les més complidores, ja que s'abona el 97% de les hores extraordinàries; el subministrament d'aigua, activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació, amb el 95% compensades; sanitat, 87%; les activitats administratives, 78% i les immobiliàries que paguen el 75% de les hores extres.
Zarapuz conclou que els sectors que legalitzen les hores, compensant-les, són aquells on hi ha una representació més gran dels treballadors, amb pactes als convenis col·lectius i, les il·legals, les que es consideren més estructurals pels mateixos treballadors, són oficis de "coll blanc", de qualificacions superiors, amb bons salaris i contractes indefinits. Igualment, ressenya, que les hores extraordinàries legals, les que es compensen, augmenten en èpoques procícliques, quan hi ha menors nivells d'atur i, per tant, escassetat de mà d'obra. Llavors, les empreses compensen la falta de personal pagant hores extraordinàries. Una cosa que s'està notant actualment, amb un repunt.