L’economia de Catalunya segueix una tendència creixent des de l’any 2000, però el poder adquisitiu de les llars no ha tendit a convergir amb la UE-5 (Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos i Bèlgica), fins al punt que el PIB per càpita del primer trimestre de 2023 està situat als mateixos nivells del 2007. Aquesta és una de les conclusions de l’últim informe dels Indicadors de Progrés i Benestar (IPB Cambra) que mostra com la convergència de Catalunya amb el nucli d’Europa en termes de progrés econòmic s’estanca, i s’observa un retrocés en termes de sostenibilitat social i ambiental. Amb tot, “Catalunya no s’està empobrint en termes econòmics”, ha explicat el cap del Gabinet d'Estudis Econòmics i d'Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira, però sí que llançat una alerta sobre l’estancament del salari real des del 2004 i de la productivitat. Aquesta visió contrasta parcialment la que va exposar recentment el Cercle d'Economia que defensava l'estancament en termes reals del PIB per càpita a Catalunya, entre 2000 i 2021.

Diversos factors determinen aquesta situació, que a més s’ha produït en dues dècades marcades per la crisi financera i la sanitària per la Covid-19, però radica bàsicament en la divergència entre els augments salarials i de la productivitat a Catalunya, fet que ha erosionat l’equitat del model de creixement en el llarg termini, i el posa en risc. La productivitat ha de créixer al mateix ritme que els salaris: en cas contrari "tens un problema de competitivitat" -si els salaris creixen per sobre de la productivitat- o d'"equitat" -com exemplifica el cas català-, ha explicat el cap del Gabinet d'Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira. La pandèmia va situar el PIB per càpita a Catalunya per sota de la UE-5, un diferencial que encara no s’ha revertit, malgrat el dinamisme de l’economia catalana dels últims dos anys. D’altres aspectes com la manca d’inversió en R+D o en educació en percentatge del producte interior brut (PIB) també s’han deixat notar en negatiu perquè s’ha ampliat la distància que separa Catalunya dels països de la UE.

 

El progrés econòmic de Catalunya en les dues últimes dècades és palpable en termes de PIB per càpita, però no s’ha transformat en progrés i benestar per a les persones, perquè és insuficient, i volàtilment i escassament vinculat a millores de la productivitat. Si bé des del 2000, els salaris van millorar en línia amb els veïns europeus fins a l’esclat de la crisi financera del 2008, a posteriori, la situació es va revertir a causa de l’augment gradual de l’ocupació i de la forta devaluació interna dels salaris. Això ha portat al context actual, en què amb una pressió inflacionista elevadíssima, el 2022, Catalunya va registrar un màxim històric del 17,8% en el nombre de llars que van patir una privació material, és a dir, que no van poder afrontar les despeses bàsiques (alimentació i energia), molt superior a la magnitud prèvia a la crisi sanitària (11,9% el 2019). “Això tenint en compte que estem parlant un període en el qual s’han posat en marxa mesures des del sector públic”, ha indicat la presidenta de la Cambra de Comerç, Mònica Roca.

Es registra “una manca de qualitat del patró de creixement de l’economia catalana”, ha manifestat Rovira, perquè la mitjana dels salaris es manté per sota de la convergència amb la UE-5, quan en termes de PIB estem gairebé en el mateix nivell”. És a dir, mentre que el PIB per càpita va augmentar un 16,2% entre 2013 i 2019, per exemple, el salari per hora treballada va caure un 2%, ha concretat. És una distorsió del model, ja que en una economia equilibrada, els salaris han d’anar acompanyats per la tendència de la productivitat, i “aquí, Catalunya, ha patit un cert retrocés”.

Catalunya suspèn en energies renovables

Catalunya també és vulnerable en termes energètics. Està en risc la seva sostenibilitat ambiental. L’informe esmenta aquest capítol amb insistència perquè perjudica la competitivitat del seu teixit productiu i exposa als col·lectius desafavorits a nous episodis de pobresa energètica. “Estem a la cua en el desplegament d’energies renovables respecte de la resta d’Espanya”, ha explicat Rovira. L’estoc total de potència elèctrica instal·lada no ha experimentat un avenç significatiu els darrers anys (28,9% el 2015 al 31,0% el 2022), una tendència clarament diferenciada en relació amb la resta de l’Espanya, passant del 48,8% al 62,4% durant el mateix període.