La suspensió dels procediments de desnonament i els llançaments per a llars vulnerables sense alternativa residencial s'estendran al llarg de 2025 en els casos ja previstos per la normativa actual, tal com es va aprovar en l'últim Consell de Ministres de l'any. L'extensió d'aquesta prohibició permetrà un any més a la persona arrendatària sol·licitar l'extensió extraordinària del desnonament o llançament del seu habitatge per trobar-se en una situació de vulnerabilitat econòmica que l'impossibiliti trobar una alternativa residencial.
Així, els llogaters podran sol·licitar que se suspengui el llançament i desnonament de la seva llar sempre que acreditin estar en situació de vulnerabilitat econòmica en els supòsits recollits per la llei i, previ informe dels serveis socials, els jutjats podran acordar la suspensió del llançament si es considera acreditada la situació de vulnerabilitat.
"Greu" situació econòmica i social a Espanya
Acreditada la mateixa, i abans de l'acabament del termini màxim de suspensió, les administracions públiques competents hauran d'adoptar les mesures indicades a l'informe de serveis socials o altres que considerin adequades per satisfer la necessitat de l'habitatge de la persona en situació de vulnerabilitat que garanteixin el seu accés a un habitatge digne. Des del govern espanyol han justificat la pròrroga d'aquesta mesura davant de la "greu" situació en l'àmbit econòmic i social que continuen afrontant les famílies a Espanya, en un context de determinades dinàmiques de creixement de preus i insuficiència d'oferta assequible d'habitatge.
Amb aquesta nova pròrroga, es compleixen cinc anys des que el govern espanyol va adoptar aquesta mesura per salvaguardar la protecció de les famílies més vulnerables. Juntament amb l'extensió de la prohibició dels desnonaments, l'Executiu de Pedro Sánchez també ha estès fins i tot el 31 de gener de 2026 la possibilitat que el llogater o propietari sol·liciti compensació en els termes previstos pel reial decret llei de mesures urgents per fer front a les situacions de vulnerabilitat social i econòmica en l'àmbit de l'habitatge i en matèria de transports.
El preu de l'habitatge, a l'alça a tot el país
De fet, segons la societat de taxació Tinsa, el preu de l'habitatge nou i utilitzat a Espanya ha despuntat en el quart trimestre de 2024 i és ara un 4,4% més car que fa un any (un 2,3% en termes reals, descomptant la inflació). L'abaratiment del cost de finançament i una facilitat més gran d'accés al crèdit han impulsat la demanda, que, segons Tinsa, ha augmentat per la immigració i les compres de no residents. A més, en l'últim trimestre de l'any al dinamisme de les zones costaneres s'han sumat les zones que són pols d'ocupació, destacant la província de Madrid, amb un creixement interanual del 7% en el quart trimestre, per sobre de les variacions entorn del 2,5% de trimestres precedents.
A les províncies de Màlaga, Sevilla, València i Saragossa també es van accelerar els preus en l'últim trimestre de l'any, mentre que en Barcelona es va mantenir l'impuls que havien experimentat. Prenent els creixements interanuals per trimestre el 2024, l'increment mitjà de l'habitatge nou i utilitzat es quedaria en un 3,5%. En el quart trimestre de l'any, el valor mitjà de l'habitatge ha estat de 1.846 euros per metre quadrat, un 14,6% menor al màxim històric que es va assolir en el quart trimestre de 2007, si bé des del mínim que es va registrar a l'estiu de 2015, l'habitatge s'ha encarit gairebé un 45%.