El govern de Pedro Sánchez defensa que el 2030 circularan per les carreteres espanyoles 5,5 milions de vehicles elèctrics, segons la revisió del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) per al període 2021-2030 que remetrà ben aviat a Brussel·les. El 2021, parlava de 5 milions, un 10% menys. La revisió del pla, que xifra la inversió en 308.000 milions d'euros, preveu que aquell any només funcionaran a Espanya tres centrals nuclears. El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l'actualització del PNIEC després de rebre més de 12.000 aportacions l'esborrany de la revisió que es va donar a conèixer al juny.
El sector de l'automòbil està molt preocupat per l'evolució del mercat d'electrificació i ha posat en dubte en diverses ocasions el compliment dels objectius del Ministeri de Transició. En contra seu, assenyalen l'evolució del mercat d'electrificats -amb menors vendes que l'any passat-, els retards a la instal·lació de xarxes públiques de carregadors d'alta velocitat i la ineficiència en la gestió del pla Moves III. En aquest sentit, aconseguir un parc de 5,5 milions en cinc anys és un objectiu difícil si es té en compte que actualment és de 339.125 vehicles el 2023, l'1,3% del total, segons les dades d'Anfac. A això se suma, que les vendes aquest any s'han reduït a 55.900 vehicles en el primer semestre, quan els objectius de l'anterior PNIEC era vendre 280.000 unitats aquest any. El parc de vehicles compte amb una edat mitjana de 14,2 anys i que hi ha 7 milions de vehicles en actiu que no compten amb una etiqueta de la DGT i que tenen prohibida l'entrada a les zones de baixes emissions (ZBE), ja en marxa.
Demanda elèctrica
En aquesta actualització, el Govern preveu un creixement de la demanda elèctrica del 34% el 2030 respecte a 2019, davant el 5% que calculava en el PNIEC de 2021 i que ara es revisa, i també un augment de la producció de l'energia autòctona, que assoliria el 50% del total el 2030, davant el 27% que representava el 2019, la qual cosa permetria a Espanya estalviar 86.750 milions d'euros en combustibles fòssils.
El Ministeri per a la Transició Ecològica ha reduït en aquest cas la xifra d'estalvi respecte a l'esborrany que va presentar el juny, en el qual era de 90.700 milions d'euros, en revisar els preus dels combustibles. Segons ha explicat la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, en el pla augmenten els objectius de cada una de les tecnologies renovables al final de la dècada, en haver-se sobrepassat ja, especialment en el cas de la solar, els previstos, informa Efe.
110 mesures
El nou pla té 110 mesures davant les 78 del de 2021 i eleva la reducció de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle (GEI) fins al 32%. El seu objectiu és que les energies renovables el 2030 generin el 81% de l'electricitat, davant el 74% que s'estimava en 2021, i cobririen el 48% de l'energia final. A més, la demanda elèctrica experimentarà un gran creixement, del 34% respecte a 2019, davant el 5% que es calculava que augmentaria per a 2030 el 2021.
Amb aquests creixements, les inversions per a tot el període 2021-2030 ascendeixen a 308.000 milions d'euros, davant els 241.000 milions estimats en el pla que ara es revisa. Un 82% d'aquesta inversió correspondrà a la iniciativa privada, un 18% serà pública, representant dins d'aquesta, un 13% els fons europeus.
El 37% de la inversió total serà per a energies renovables, un 28% per a estalvi i eficiència, un 17% per a xarxes energètiques i un 17% per a electrificació de l'economia, que ara es preveu que arribi al 35% el 2030. Així mateix, l'objectiu és que la potència instal·lada renovable augmenti en 105 gigawatts (GW), fins a arribar als 160 GW el 2030. D'ells, 76 GW seran d'energia fotovoltaica (amb 19 GW d'autoconsum), 62 GW d'eòlica, 22,5 GW d'emmagatzemament i 12 GW d'electrolitzadors per produir hidrogen verd.
Tancament nuclear
L'energia nuclear es queda en 3,2 GW el 2030, ja que el pla preveu l'execució del protocol per al tancament ordenat del parc, que preveu que l'última central a Espanya es clausuri en 2035, i el setè pla de residus nuclears, amb què al final de la dècada només n'operaran tres de nuclears (Ascó II, Vandellós i Trill) i la potència instal·lada passarà dels 7,4 GW actuals a 3,2 GW el 2030.
Davant la reducció de la presència de la nuclear, l'eòlica pansa de 50 GW en les previsions de 2021 a 62 GW; mentre que la previsió per a la fotovoltaica es dobla, amb 76 GW el 2030, i les previsions per a l'hidrogen verd es tripliquen, fins a 12 GW el 2030. La potència instal·lada dels cicles combinats de gas es manté el 2030 en els 26,61 GW, la cogeneració es redueix fins a quedar en 3,78 GW el 2030 i el carbó desapareix tal com es preveia. També milloren les previsions per a l'emmagatzemament, l'estimació de 20 GW per a 2030 del qual que es va fer el 2021 passa ara a 22,5 GW.
El PNIEC també eleva els seus objectius de rehabilitació d'habitatges, que passen dels 1,2 milions previstos el 2021 a 1,37 milions en la del pla que ara s'envia a Brussel·les, i eleva a 5,5 milions el nombre de vehicles elèctrics a Espanya per a 2030, davant els 5 milions que va pronosticar el 2021.
Malgrat els dubtes sobre que es pugui assolir aquesta xifra, atesa l'evolució de les vendes de vehicles elèctrics a Espanya, el Ministeri per a la Transició Ecològica ha decidit conservar l'objectiu de 5,5 milions per a 2030, que ja va incloure a l'esborrany de la previsió que va presentar al juny i suposa mig milió més que en els objectius de 2021.
560.000 llocs de treball
L'eficiència energètica i la integració de renovables permetrà reduir la despesa energètica medi de les famílies, que el 2019 equivalia al 7,8% del seu pressupost i que, segons les previsions del pla, passaria al 5,7% al final de la dècada, amb més incidència en les llars de renda baixa. Altres previsions són que el PIB creixi un 3,2% respecte al qual passaria si no s'apliquessin les mesures del PNIEC, davant l'increment de l'1,8% estimat en 2021, i que es creïn 560.000 llocs de treball, davant els 348.000 previstos en el PNIEC anterior.