Catalunya s'ha convertit en un gran laboratori on testar el control dels lloguers. Aquesta és la conclusió i la queixa dels promotors, constructors i agents de la propietat immobiliària, que alerten que s'aguditzarà el dèficit d'habitatge de lloguer. El sector critica l'extensió de les àrees residencials de Catalunya on s'aplicarà la contenció de rendes, la mesura estrella de la Llei del Dret a l'Habitatge, una vegada que, des d'aquesta setmana, l'índex de referència dissenyat per contenir les pujades ja s'aplica a 271 municipis, un territori on resideix el 90% de la població.
El portaveu dels API (Agents de la Propietat Immobiliària), Carles Sala, considera que l'ampliació de les anomenades zones de mercat tensionades no farà més que debilitar el mercat de lloguer en empènyer més propietaris d'habitatges a sortir-ne, optant per fórmules com el lloguer de temporada o simplement per la compravenda.
"Tots els estudis fets a més d'un centenar de països sobre els efectes de la contenció de preus adverteixen de la caiguda dels contractes. No anem pel bon camí si l'administració es dedica a assenyalar com a culpable (de la manca d'habitatge) els propietaris", ha assegurat, en declaracions a l'agència Efe. Sala ha alertat que "si seguim així, ens acabarem quedant sense habitatges de lloguer". "Normes com aquesta són letals per a les persones que volen accedir al mercat de lloguer", ha apuntat.
Per la seva part, la portaveu de la patronal dels constructors i promotors APCE, Mònica Clivillé, s'ha sumat a les crítiques i ha advertit que el dèficit d'habitatge de lloguer, especialment assequible, s'incrementarà. "El problema s'agreujarà encara més ja que el volum de l'oferta en aquests nous municipis és mínim. En general, les conseqüències sobre el mercat de lloguer, sobre la oferta i els contractes, encara seran més contraproduents", ha assenyalat a Efe.
Cauen els contractes un 10,7%
Tant els API com els constructors i promotors han atribuït a l'índex de referència (en vigor a Catalunya des de dimarts passat) el retrocés de la contractació a les àrees tensionades a segon trimestre de l'any. Segons les dades facilitades per la Generalitat, entre gener i juny es van formalitzar 63.816 contractes en el conjunt dels municipis tensionats, un 10,7% menys que en aquest període de l'any anterior, mentre que el segon trimestre se'n van registrar 24.543, un 17,2 % menys.
L'índex de referència, que actua a la pràctica com un límit del lloguer, afecta bàsicament els grans propietaris (grans tenidors, és a dir, aquells titulars de cinc o més immobles) i als nous contractes d'habitatges que no hagin estat al mercat durant els darrers cinc anys.
El portaveu dels API ha qüestionat la consideració de zones tensionades d'alguns municipis en assenyalar que la quantia mitjana dels lloguers està per sota dels 400 euros en el cas, per exemple, de l'Aldea, Artesa de Segre, Calaf, Móra d'Ebre, Pont de Suert, Ponts, Santa Bàrbara, Sènia i Ulldecona. "En aquests municipis les llistes de persones que sol·liciten habitatges de protecció oficial estan buides o tenen molt pocs sol·licitants", ha dit.
El Govern veu efectiva la mesura
Mentre el sector immobiliari posa l'accent en la caiguda de la contractació, el Govern es congratula que el preu dels lloguers s'hagi reduït el segon trimestre un 5,2 % a la ciutat de Barcelona, l'epicentre de les pujades, respecte als tres primers mesos de l'any, fins als 1.131,75 euros de mitjana.
La caiguda interanual a Barcelona va ser del 0,7%, mentre que en el conjunt dels 140 municipis catalans declarats tensionats el lloguer va baixar un 5% respecte al trimestre anterior, fins a 865,56 euros, i un 0,1% interanual. A la resta de municipis de Catalunya, el preu mitjà va pujar un 1,7 % interanual i va baixar un 0,6 % en relació amb el primer trimestre.
No obstant això, el portaveu dels API ha destacat que la baixada del lloguer no ha d'obeir directament a l'aplicació de l'índex de referència i ha apuntat que el mercat de lloguer va viure una espiral alcista en els mesos anteriors en "anticipar" la mesura, cosa que podria explicar la correcció posterior a la baixa.