L'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE) ha valorat molt negativament els efectes de la declaració de 140 municipis catalans com a Zones de Mercat Residencial Tens (ZMRT), amb la consegüent aplicació del topall de rendes, que va entrar en vigor fa un any, i ha assegurat que ha agreujat "encara més" el problema d'accés a l'habitatge.
"Des de l'APCE ja es va alertar que aquesta mesura tindria efectes negatius sobre l'oferta de lloguer, provocant una reducció del nombre dels habitatges presents al mercat i sense efectes significatius pel que fa a la reducció de preus," han informat en un comunicat aquest divendres. En aquest sentit, asseguren que, durant aquest any, "no només s'ha registrat una important retirada de pisos en oferta de lloguer, sinó que la pràctica totalitat dels projectes de 'build to rent' que estaven previstos fer a Catalunya han acabat passant a la venda".
Inseguretat jurídica
"La inseguretat jurídica i la impossibilitat de fer viables algunes operacions" són darrere de la fugida de les inversions al mercat de lloguer, segons ha dit. Recorden que el 2021 van avisar "del perill de perjudicar encara més el mercat amb aquest tipus de mesures intervencionistes" i citen una enquesta realitzada als associats de l'APCE un any després de l'entrada en vigor a Catalunya de la Llei 11/2020, segons la qual, el 28% de les empreses havia reorientat alguna de les promocions destinades al lloguer cap a la venda; el 48% havia desestimat alguna de les inversions previstes de lloguer a mitjà termini i un 55% havia parat les inversions en espera d'un possible canvi d'escenari.
Entre els motius principals destacaven la inseguretat jurídica i la impossibilitat de fer viables algunes operacions, a més de pronosticar una fugida de la inversió a altres territoris i efectes negatius sobre la rehabilitació d'edificis de lloguer.
271 poblacions catalanes s'han declarat tensades
Després d'un any de l'aplicació de la limitació del lloguer a Catalunya, el preu mitjà de l'habitatge ha revertit la pujada que havia experimentat i ha caigut un 3,7% en el conjunt dels municipis declarats tensats i un 6,4% a Barcelona. El lloguer ha baixat a Barcelona un 5,1% en un any i un 6,4% en comparació amb el primer trimestre de 2024, al final del qual es va implementar el topall. "Els catalans viuen avui una situació de millora en comparació amb altres parts d'Espanya, on quan finalitza el contracte comença el drama", ha reflexionat aquest divendres la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez.
Cal recordar que aquesta setmana es compleix un any des que es va limitar la pujada del lloguer residencial en 140 municipis catalans, que més tard van passar a ser 271 les poblacions de Catalunya amb la limitació de l'increment del preu de l'arrendament, una àrea on viuen més de 7 milions de persones, el 90% de la població de la comunitat. El descens del preu contrasta amb l'augment del 15,7% a Catalunya i el 22% a Barcelona que s'havia registrat entre el quart trimestre de 2021 i el quart de 2023.