L'Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (APCE) ha publicat de la mà de la càtedra Habitatge i Futur de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) un estudi que conclou que tres de cada quatre habitatges de protecció oficial a Espanya han estat construïts per promotors privats. Reclamen, a més, a l'administració un compromís per construir 15.000 habitatges assequibles a l'any en els propers 15 anys, una xifra molt llunyana al que s'ha vingut fent en els últims anys. L'habitatge públic construït per promotors privats a Espanya assoleix els 59.928 habitatges, per les 14.737 construïdes pels diferents nivells de l'administració pública, segons l'esmentat estudi. A Catalunya, entre el 60 i el 80% dels habitatges protegits han estat construïdes per promotors privats.
El policy brief, titulat 'La promoció d'habitatge en els plans estatals i els fons Next Generation. La insuficiència d'instruments i pressupostos', ha estat elaborat pel professor José García Montalvo, catedràtic i director d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Josep Maria Raya, director de la càtedra i catedràtic d'Economia Aplicada en el TecnoCampus-UPF i Carles Sala Roca, doctor en Dret. El document analitza les eines per promocionar d'habitatge social i assequible i classifica també els habitatges públics anunciats el març de 2021 i entre març i abril de 2023. Mentre que el 2021 es van anunciar 40.000 habitatges socials de titularidar pública i 56.000 de mans privades (entre elles la Sareb), entre abril i maig rde 2023 es van anunciar 63.000 habitatges de titularidar pública i 50.000 de privades, aquestes últimes de nou de la Sareb.
L'estudi assegura que els recursos destinats a habitatge i al foment de l'edificació per part de l'administració pública des de 2007 -en ple boom immobiliari- fins a 2018 es van retallar un 61,5 %. En aquesta línia, constata que no s'han recuperat en els plans actuals xifres d'inversió destinades a fomentar l'habitatge, com les contemplades en el pla d'habitatge 2002 a 2005 o en el de 2009 a 2012. Entre 1998 i 2008, i "davant de la creixent dificultat d'accedir a un habitatge en propietat, les administracions públiques van reorientar els objectius cap a la promoció d'habitatge de lloguer assequible", encara que els exemples d'èxit d'habitatges de protecció oficial van ser de compravenda i encara "insignificants" els exemples de lloguer, diu l'informe.
Madrid té el doble de VPO de lloguer que Catalunya
Per comunitats, l'estudi afirma que la Comunitat de Madrid lidera els habitatges de VPO de lloguer iniciades entre 2014 i 2022, amb un total de 5.372, la qual cosa suposa més que duplicar les promogudes a Catalunya, que van ser 1.883 en aquell mateix període, informa l'agència EFE.
Un dels autors de l'informe, Carles Sala, ha explicat que aquesta diferència pot explicar-se perquè a la Comunitat de Madrid hi ha diferents fórmules d'habitatges de protecció oficial, amb períodes de durada de 7, 12 o 15 anys, mentre que a Catalunya les que es fan actualment són de caràcter permanent.
Amb tot, Catalunya ocupa el tercer lloc entre les comunitats autònomes en promoció d'habitatges de VPO de lloguer en aquell període, per darrere únicament de Madrid i del País Basc, i supera de llarg a comunitats com Andalusia o la Comunitat Valenciana.
Insuficiència pressupostària
L'estudi posa l'accent en la insuficiència pressupostària i de la falta de programes adequats com a "causa principal" de la falta actual d'habitatge de protecció oficial. Així mateix, Sala ha comentat que els incentius fiscals -entre ells ha desgravació fiscal per la compra d'habitatge habitual- han costat a l'Estat uns 77.560 milions entre 1979 i 2010, és a dir, entre un 0,8 i un 1 % del PIB, però la desaparició d'aquestes deduccions, que van tenir un cost màxim d'entre 5.000 i 6.000 milions anuals en el període de màxima intensitat, han passat a ser un "estalvi net per a l'Estat".
"L'Estat no ha derivat aquests recursos cap a polítiques directes d'habitatge", denuncia l'estudi. Sala ha denunciat que tradicionalment l'Estat acompanyava les polítiques d'habitatge amb tres instruments: els préstecs convinguts, és a dir, préstecs fruit d'acords entre l'administració i els bancs; el subsidi d'aquests préstecs, és a dir, en oferir aquests préstecs a un interès inferior al del mercat, i finalment els ajuts directes. En els últims plans d'habitatge els dos primers instruments s'han eliminat, el que no afavoreix que el sector privat promogui habitatge de protecció oficial, i quant als ajuts, estan "capades", ha afegit Sala.
Catalunya, polítiques pròpies però incipients
En el cas de Catalunya, Sala ha destacat que ha intentat recuperar alguns d'aquests instruments, en impulsar que l'ICF concedeixi préstecs per finançar projectes d'habitatge social a Catalunya, però que ja no està subsidiant el tipus d'interès d'aquests préstecs.
"A Catalunya, en els últims trenta anys, s'han iniciat més de 200.000 habitatges de protecció oficial. Podem observar que el sostre d'habitatges inicies en un mateix any està entorn de les 20.000 unitats, un sostre que s'hauria de tornar a recuperar de forma immediata per donar resposta a la necessitat d'habitatge que es crearà en els propers anys," diu l'estudi.
El govern català, per la seva part, ha promès que guanyarà 10.000 pisos de lloguer social en tres anys, mentre que l'estudi posa de manifest que entre un 60 i un 80 % de les habitatge protegida és fruit de promotors privats.
Sala ha comentat que Catalunya presenta les mateixes xifres "ridícules" d'habitatge de protecció oficial que en altres parts d'Espanya, però el coautor de l'informe ha ressaltat que la Generalitat complementa amb recursos addicionals els fons repartits per l'Estat mitjançant el pla d'habitatge, a diferència d'altres comunitats.
A més de reclamar que es recuperin "amb urgència peremptòria" instruments de finançament com els préstecs d'ens com l'ICO i la banca, l'estudi també reclama, vista la resposta dels fons Next Generation per a la promoció d'habitatge social de lloguer, "estudiar o bé la transferència de fons de les partides de rehabilitació a la de promoció, o la modificació del pla d'habitatge estatal incorporant una línia que permeti el desenvolupament de propostes que quedaran al marge dels ajuts europees".