"Si t'interessa el pis, hauries de presentar-me avui mateix les teves dades per signar demà el contracte". Aquesta és una situació que ha viscut Maria Sánchez, veïna del barri del Gorg a Badalona quan, aquest passat dilluns es va interessar per un pis de 95 metres quadrats amb terrassa, tres habitacions i dos banys tot reformat per 1.400 euros. El preu li va semblar més que correcte, però les presses de la immobiliària van fer que deixés passar el tren. "Per mi era una oportunitat, però haver de decidir-me en menys de 24 hores ens ha posat al límit, la meva parella ni tan sols va poder veure el pis perquè estava treballant", sosté.
Les presses rauen en l'entrada en vigor de la nova Llei d'Habitatge que, finalment, serà d'aplicació el proper divendres, 15 de març, en comptes d'aquest dimecres 13, com estava previst. Les zones tensionades, especialment de les àrees metropolitanes i les grans capitals d'arreu de l'Estat espanyol, veuran topats els preus. ON ECONOMIA ha pogut confirmar a través de diferents pèrits i agents immobiliaris que la febre per llogar en els darrers dies s'està disparant fins l'últim moment. Xavier Pradells López, agent de propietat immobiliària i pèrit judicial, ens posa un exemple: "Tinc fins a quaranta persones en llista d'espera per llogar un pis de 850 euros que, ara, aplicant la nova llei es quedarà en 680 o 720 euros. Imagina't la bogeria que serà a partir d'ara amb la nova llei. O un altre pis que es llogava per 1.500 euros i amb la nova regulació quedarà en 1.000. Hi ha una certa pressa per part del propietari en llogar, però compte perquè les conseqüències poden acabar sent dolentes per ambdues bandes".
Faran cas omís a la Llei?
Així doncs, ja hi ha precedents d'altres lleis anteriors. En la penúltima regulació, la catalana, alguns propietaris feien cas omís a la regulació i com que hi havia tanta demanda, eren ben pocs els qui entraven en demanar explicacions. La Generalitat de Catalunya no va arribar a sancionar, tan sols a la ciutat de Barcelona en alguns casos. La raó es deu a la manca d'estructura que l'administració té per analitzar contracte a contracte. Ara, la llei és d'àmbit estatal i seran les comunitats qui hauran d'analitzar-ho, però sense un règim sancionador a priori. Així doncs, feta la llei, feta la trampa.
Es poden aplicar despeses addicionals?
Malgrat tot, caldrà veure sempre la lletra petita de tots els contractes per veure si aquests preus realment es compleixen o s'apliquen, per altres bandes, els imports complementaris. El més interessant és recórrer a l'Incasol i veure si, en aquella zona on es lloga, s'està pagant més que la renda anterior o que s'apliqui un IBI o despeses de comunitat que mai s'havien afegit. Ara bé, el propietari sí ho podrà cobrar a part si, fins a dia d'avui, en els contractes anteriors sempre se separaven aquestes despeses o és la primera vegada que es posa en lloguer.
A l'altra banda, els llogaters que volen anar fins al final, tenen l'opció de recórrer a l'Incasol per buscar les pessigolles al propietari que pot acabar pagant la multa que el Departament de Consum imposi i l'abonament que li correspon a l'inquilí. Però la demanda de lloguer és tan alta que es preveuen pocs casos com aquest. D'altra banda, entre els experts del sector hi ha por que la Llei pugui crear un efecte advers, tenint en compte la saturació de la demanda que hi ha en la cerca d'un habitatge. Pradells indica que, a grans trets, "es tem que es desincentivi la compra de pisos per posar en lloguer, així com la construcció d’obra nova destinada al lloguer (build to rent). A més, cal seguretat jurídica i aquesta Llei no ho preveu gens ni mica, mentre els desnonaments són molt llargs si la persona que no paga es declara vulnerable. Això genera molta por i, a més, falta resposta judicial per resoldre aquests casos".
Amenaces pel llogater?
Però també afegeix altres elements que el propietari recorrerà per no perdre poder adquisitiu: "Estem segurs que augmentarà el lloguer de temporada i el lloguer d’habitacions", especialment en ciutats com Barcelona on cada vegada tenim més europeus, amb poder adquisitiu més alt, interessat en venir a viure llargues temporades a casa nostra. I afegeix: "En paral·lel, el parc d’habitatges envellirà. Amb l'índex no varia pràcticament el preu de lloguer que pot rebre un propietari si esta en mal estat, normal, o amb una reforma integral. I, per tant, el resultat és que cada vegada tindrem més habitatges més envellits i menys eficients energèticament. El mercat de lloguer necessita mesures per incrementar la oferta i no hi ha cap ni una", sosté.
D'altra banda, els límits al preu, la protecció dels vulnerables a cost dels propietaris i els llargs processos de desnonament són aspectes que la llei no toca en cap cas i els agents lamenten que la llei es fa mirant el curt termini només. A la contra, la Moncloa sosté més beneficis que perjudicis a través del límit als preus de lloguer amb beneficis fiscals o urbanístics per als habitatges de titularitat privada amb lloguer a preu reduït; declaració de zones de mercat residencial tensionat durant un període prorrogable de 3 anys per poder aplicar mesures de reducció del lloguer; increment màxim anual del 3% del lloguer als contractes vigents durant 2024; i, a partir del 2025, nou índex de referència per a l'actualització anual dels contractes d'arrendament en substitució de l'IPC que eviti increments desproporcionats a la renda.