Ajuts com l'anunciat aquest dilluns per Pedro Sánchez d'abonar 250 euros al mes als joves per ajudar-los a pagar el lloguer serveixen en altres països perquè els propietaris ho aprofitin per apujar els preus als llogaters. Així, almenys, ho mostra un informe d'EsadeEcPol del 2021 que repassa l'efecte de les subvencions en set països diferents i quina part del subsidi és "capturat" pel propietari. A França, el cas més clamorós, durant l'any 2004 els propietaris arribaven a quedar-se amb el 78% dels ajuts.

El president del Govern, un dia després de la gran manifestació per exigir mesures urgents per la crisi de l'habitatge que va congregar desenes de milers de persones en diverses ciutats espanyoles, va anunciar un nou paquet d'ajuts de 200 milions d'euros per dotar els joves menors de 35 anys amb 250 euros al mes per ajudar-los a pagar el lloguer. Tanmateix, les veus de la manifestació i entre els llogaters van reaccionar de manera crítica a la mesura.

"No heu entès res. O abaixeu els preus, o vaga de lloguers", va expressar en un tuit el Sindicat de Llogateres i Llogaters. Altres veus crítiques apuntaven que, allà on no hi ha topalls als preus (és a dir, a tot Espanya excepte als municipis catalans, que sí que l'apliquen), aquesta mesura servirà de salconduit als propietaris per augmentar els preus.

I això és exactament el que mostra l'estudi de 2021 d'EsadeEcPol, que recopila diversos treballs acadèmics sobre les subvencions a la renda. En el cas de França, el 2004, un estudi del 2006 va mostrar que les subvencions eren capturades en un 78% pels llogaters. Al Regne Unit, un estudi del 2006 mostra una captura d'entre el 60 i el 66% per part dels propietaris entre els anys 1996 i 1997 i, a Finlàndia, un estudi de 2010 mostra un 57% de captura dels propietaris. Al mateix país, un altre estudi del 2013 va reflectir una captura més baixa, d'entre el 30 i el 50%.

Més recent és l'estudi dels Estats Units, del 2018, en el qual un 46% de les subvencions eren absorbides pels propietaris, o el de Nova Zelanda, del 2019, amb un 36% de captura. L'únic amb una captura més baixa és un altre del Regne Unit del 2015, amb un 10% del subsidi en mans del propietari. En tot cas, és gairebé unànime que part dels ajuts acabi repercutint en més benefici per al llogater.

"Així doncs, si finalment el subsidi és capturat en un percentatge important pels propietaris, que solen gaudir d'una renda superior a la mitjana, estaríem davant d'un efecte distributiu final molt probablement regressiu. Addicionalment, caldria considerar l'efecte negatiu que també suposaria per a joves que fossin elegibles per al programa que s'enfrontarien a un preu més elevat, però que, per restriccions pressupostàries, no poguessin rebre la prestació", alerta l'estudi realitzat per Natalia Collado, Ángel Martínez i Jorge Galindo fa ara tres anys.

L'estudi, de totes maneres, és crític també amb la regulació de preus, ja que adverteix que les famílies amb més renda es podrien desplaçar a zones tensionades per aprofitar els beneficis de la regulació, deixant fora del mercat les famílies vulnerables, i apunta també el desincentiu que produeix sobre l'oferta, crítica, aquesta, recurrent per part de la patronal. La limitació dels preus va precipitar una caiguda de l'oferta en casos estudiats com San Francisco, París i Berlín, on va créixer l'oferta en els mercats no regulats i va empitjorar la qualitat dels habitatges a les zones regulades. Ara per ara, però, el Govern ha registrat una caiguda dels preus del 5,2% a Catalunya des que existeix la regulació de preus.

L'anunci del bo jove, després d'una regulació del lloguer a la qual no s'ha afegit cap comunitat autònoma que no sigui Catalunya, respon a la línia de l'incentiu, en aquest cas de la demanda, per part del Govern espanyol davant l'èxit escàs de la via limitadora. Avals a l'habitatge i estímul de la col·laboració publicoprivada per a la construcció d'habitatge de lloguer assequible, així com de l'habitatge i sòl disponibles de la Sareb, són altres de les jugades del Govern per, en aquest cas des del costat de l'oferta, provocar una baixada dels preus del lloguer. Però cap d'aquestes mesures no tindrà un efecte immediat en els preus i fa temps que els llogaters, que a Catalunya ja gasten un 52,1% de la seva renda per llogar un pis en solitari, donen senyals que l'emergència no pot esperar. L'últim, la protesta de diumenge amenaçant de fer una vaga de lloguers o, cosa equivalent, deixar de pagar.