El decret llei per prohibir el lloguer temporal a Catalunya, excepte el que estigui justificat per turisme o congressos, aviat podria trobar obstacles. Tal com va avançar ON ECONOMIA, l'actual Govern d'Esquerra va motivar aquest decret per combatre una temporalitat en habitatges com ara per motius d'estudis, acompanyament oncològic o treballadors que venen a Catalunya durant un període de temps concret o els famosos nòmades digitals. Tots ells, passen a tenir la condició per llogar un habitatge inscrit en la normativa actual. A tall d'exemple, un nòmada digital pot demandar un pis que, si està inscrit en una zona tensionada, també se li apliqui el mateix preu que un altre llogater habitual.
De la temporalitat al contracte d'hostalatge
Però els propietaris ja estan trobant la manera de no aplicar el límit de preus de les zones tensionades i, a la vegada, complir amb el fet que aquell habitatge en qüestió no incompleixi el caràcter de no temporal que té per decret llei. Ens ho avança per ON ECONOMIA, Alejandro Fuentes-Lojo, advocat expert en dret immobiliari i professor de la UOC: "S'està treballant per regular altres figures. No és coherent aplicar un decret llei contra la temporalitat dels habitatges perquè hi haurà una altra modalitat que sortirà en breus anomenada contracte d'hostalatge. Aquesta és una figura contractual que no té regulació vigent a Espanya, però tampoc Catalunya".
I afegeix: "El contracte d'hostalatge s'ha utilitzat en èpoques de postguerra, quan la llei permetia als arrendataris de renda antiga tenir hostes. Entorn a això, es va crear una petita indústria d'hostalatge que afavoria portar millor l'economia familiar de les llars basada en permetre llogar dues habitacions per tenir un coixí d'ingressos. Aquest contracte és, perquè ens entenguem, el que tenen els hotels, basat en 'llogar' durant uns dies un lloc".
Un contracte fora de la llei actual
A més, l'advocat subratlla que el contracte d'hostalatge "no està regit per la LAU, és a dir la llei d'habitatge actual, sinó el codi civil. El contracte d'allotjament és un contracte atípic que es caracteritza per la conjunció de diverses prestacions: arrendament de coses (habitació), arrendament de serveis i, si escau, arrendament d'obra (menjar). Així doncs, no es tracta d'establir un contracte de finca urbana, sinó d'arrendament de diverses tipologies. De fet, aquesta novetat legal es donarà a conèixer el proper dimarts, 7 de maig, des de la seu de la Cambra de Propietat Urbana de Barcelona (Via Laietana, número 22) i moderat pels responsables del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida.
Un dels moderadors que liderarà aquesta trobada serà l'advocat Fuentes-Lojo que conclou: "Aquest contracte és l'exemple clar que no serveix de res aplicar una política de tapar forats per part de l'administració. La feina dels advocats és donar voltes a les lleis. Seria millor donar incentius per a l'accés a l'habitatge, oferir beneficis fiscals per qui doni arrendaments d'habitatge, majors bonificacions en l'IBI i, per tant, oferir una regulació que garanteixi una rendibilitat al propietari. Una política actual basada en tot d'obligacions cap al propietari i sense garanties, ens dona uns resultats que no afavoreixen emprendre mesures socials per acabar amb el problema de l'accés a l'habitatge. A banda d'enfortir un parc de lloguer social i protegit que seria idoni veure un increment significatiu després de massa anys d'espera".
Del lloguer turístic a l'actualitat
Els propietaris consideren que un habitatge és un actiu social, però també econòmic. Els precedents avalen que les solucions, de moment, no són 100% efectives. Mesos enrere es va combatre l'habitatge turístic, posteriorment va sortir el lloguer temporal i ara el contracte d'hostalatge. Quin serà el proper escull que la dinàmica del propi mercat superarà? Fuentes-Lojo subratlla que l'habitatge "en cap cas pot ser un bé especulatiu, però si a un propietari no li garanteixen una mínima rendibilitat, li sortirà més a compte no posar-lo al mercat que pagar despeses". D'altra banda, també valorar cas per cas i diferenciar les contractes d'arrendaments diferenciats pels anys acumulats.
En paral·lel, el Banc d'Espanya assegura que calen 600.000 habitatges fins al 2025 per suplir el dèficit d'immobles al país, malgrat que hi ha gairebé 4 milions d'habitatges buits o desocupats, segons dades recollides al seu 'Informe anual del 2023'. Aquest dèficit d'habitatge s'explicaria, en part, per la falta de sòl per construir i es concentraria a cinc províncies del país: Madrid, Barcelona, València, Màlaga i Alacant. Altres motius que estan darrere de la manca d'habitatges, segons l'informe, són l'increment dels costos de construcció, l'escassetat de mà d'obra qualificada, l'envelliment progressiu dels ocupats a la construcció i el dèficit de formació professional, així com l'escassetat d'inversions destinades a l'adquisició i la promoció de sòl urbà nou. De la mateixa manera.
L'organisme també assenyala que el menor 'stock' d'habitatge disponible es deu a l'auge del lloguer de vacances dels últims anys, que ja suposa prop del 10% de la mida del mercat del lloguer i en té una ràtio estimada a l'1,8% del total d'habitatges principals del mercat residencial, amb uns 340.000 habitatges.