Créixer econòmicament i protegir la selva de l'Amazones no és un repte senzill tenint en compte que el Brasil és el productor més important de sucre i cafè del món i el tercer productor de carn i soja, productes que tenen, en especial aquests dos últims, una part important de la producció en terrenys desforestats de la selva més gran del món. Luiz Inácio Lula da Silva va vèncer en el segon torn de les eleccions a l'ultradretà Jair Bolsonaro i assumirà aquest 1 de gener, amb 77 anys i per segona vegada a la seva vida, la presidència del Brasil, novena economia del planeta, amb un PIB anual aproximat d'1,3 bilions d'euros, i setè país més poblat del món, amb 216 milions d'habitants. Els seus reptes es resumeixen en tres claus: creixement, sostenibilitat i combat —una altra vegada— contra la fam i la pobresa.
Entre les seves promeses, en destaquen sobretot dues a curt termini: la d'aconseguir una desforestació zero de l'Amazones i la de recuperar el Bolsa Familia, un pla de transferència de rendes que el va ajudar a treure milions de persones de la pobresa durant els seus dos primers mandats (2003-2010) i que va ser eliminat per l'ultradretà Jair Bolsonaro un any abans de les eleccions. Amb la pobresa encomanant-se pel país a ritme de virus els anys 2020 i 2021, Bolsonaro la va substituir per una ajuda amb marca pròpia que li servís com a propaganda electoral, l'Auxilio Brasil, que expirava a finals de 2022 i que ha estat molt menys eficaç que la seva antecessora. Ara bé, el panorama que afronta Lula ara mateix no sembla dibuixar en cap cas un horitzó de creixement sostingut i ferm com en el seu primer mandat.
Els dies previs a la cerimònia estan marcats per les mobilitzacions contra Lula, que demanen fins i tot el cop d'Estat. No són protestes massives, però generen un rum-rum d'inquietud, sobretot després que diumenge fossin descoberts 40 quilos d'explosius en una de les ciutats satèl·lit de Brasília i que un detingut a qui van confiscar armes hagi reconegut dos intents d'atemptat. En la cerimònia, a la qual assistiran comitives de 120 països (el triple que a la presa de possessió de Bolsonaro el 2019), estaran prohibides les armes.
Per a dur a terme les seves reformes, Lula ha nomenat al capdavant del ministeri d'Hisenda un soci fidel, Fernando Haddad, que va ser alcalde de São Paulo (2013-2016), ministre d'educació amb el mateix Lula (2005-2012) i candidat a la presidència a les eleccions de 2016. Malgrat la derrota davant de Bolsonaro, continua sent un dels homes més forts del Partit dels Treballadors (PT), i es preveia que tornés a les presidencials fins que Lula va decidir presentar-se a la reelecció, absolt de les seves condemnes de corrupció.
Després de ser nomenat futur ministre, Haddad va fer una crida a la "responsabilitat fiscal" a l'hora de dur a terme els projectes socials, encara que els mercats no van rebre bé la seva arribada, de tall molt més social que l'últim ministre d'Hisenda del PT, un Joaquim Levy de marcat tall liberal. A més d'Haddad, Lula va nomenar a 16 dels seus 37 ministres, entre ells Rui Costa, en el ministeri de la Presidència, Alexandre Silveira, de Mines i Energia, o Wellington Dias, de Desenvolupament Social. Jean Paul Prates serà el president executiu de la petroliera Petrobras.
Lula ha nomenat al capdavant del ministeri d'Hisenda Fernando Haddad, soci fidel del PT, i al conservador Geraldo Alckmin, del PSDB, vicepresident
La presència, tanmateix, d'altres actors més conservadors en el govern de Lula, com el mateix vicepresident i ministre d'Indústria i Comerç, Geraldo Alckmin, del centredretà PSDB i que va ser rival de Lula en anteriors comicis, ha d'ajudar a atreure suports centristes i conservadors en el Congrés brasiler i a espantar qualsevol qualificatiu de "comunista" o "bolivarià", termes molt fàcilment llançats per l'oposició dretana del Brasil. Lula, que en els seus primers mandats va aconseguir conciliar creixement empresarial amb polítiques socials, ha vençut ja el primer escull abans d'assumir el càrrec: el 21 de desembre, la cambra de diputats va aprovar per 331 vots i 168 en contra la denominada PEC (Proposta d'Esmena Constitucional) de la Transició, que preveu una elevació del sostre de despesa de 145.000 milions de reals (25.000 milions d'euros) extra per any i que és el que ha de permetre el pagament del nou Bolsa Familia. Amb els extres, el pressupost total del país per a 2022, aprovat també la setmana passada, és de cinc bilions de reals, uns 900.000 milions d'euros.
L'economista de l'Institut d'Economia de la Universitat Federal de Rio de Janeiro Luiz Fernando de Paula assegura que "no es tracta d'una proposta radical" i que pot aconseguir, "en un context internacional de desacceleració i no dels millors", no només combatre la pobresa amb transferència de renda, sinó també estimular l'economia en un context d'estancament i crisi social. Encara que l'últim any del govern Bolsonaro es va tancar amb un creixement del PIB del 4,6%, els estralls de la pandèmia i del poca cura per les classes populars del president ultra encara tenen eco en la població brasilera. Així, un estudi de la Xarxa Brasilera d'Investigació a Sobirania Alimentaria (PENSSAN) va estimar que la fam al Brasil afecta 33 milions de persones, que només quatre de cada 10 famílies aconsegueixen accés ple a l'alimentació i que el 58,7% de la població conviu amb la inseguretat alimentària en algun grau.
El 18,6% la va patir en el seu grau més greu, la gana, que en dos anys es va disparar més de vuit punts. El Brasil va tornar amb aquestes xifres al mapa mundial de la fam de la FAO, Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura, del qual havia sortit prèviament el 2014. El negacionisme de Bolsonaro, que va disparar el contagi del virus i va convertir el Brasil en un dels països amb una mortalitat més alta del món, va propiciar aquest empobriment sense projectes ferms per frenar la pobresa sobrevinguda per la pandèmia.
Amb tot, economistes més liberals es mostren pessimistes en relació amb les reformes de Lula. Rodrigo de Losso, professor titular d'Economia de la Universitat de São Paulo (USP) i Ph.D. a Chicago, creu que les mesures "generaran un creixement a curt termini que es cobraran més endavant" i que "no són sostenibles". "Invertir molt en les col·laboracions publicoprivades pot ser més ràpid que deixar només al sector privat, però pot generar una tendència inflacionista i, a llarg termini, l'únic que aconseguirà millorar la nostra productivitat és la qualitat de l'ensenyament, sobretot primària, que és de molt baix nivell", afegeix Losso.
De Paula, defensor de les polítiques d'expansió fiscal, recorda que a part de la fam hi ha "un endeutament en el 79% de les famílies" (xifra d'un recent estudi oficial) i que "l'augment dels tipus d'interès (ara fixats en el 13,75%) tindrà repercussió a la butxaca dels ciutadans d'aquí a uns nou mesos, en famílies ja endeutades." "En un context internacional i domèstic advers, amb els Estats Units i la Unió Europea desaccelerant-se, un incentiu com la transferència de rendes al Brasil pot ser l'única manera de dinamitzar l'economia", defensa De Paula. La inflació interanual acumulada, malgrat la tendència alcista, és d'un 5,5%, menor que als Estats Units i que a la Unió Europea.
Creixement per sota de l'1% per a 2023
Les previsions apunten a un lleu creixement per sota de l'1% durant el primer any del nou mandat de Lula, que vol conciliar el creixement amb la protecció ambiental de l'Amazones, que amb Bolsonaro al poder ha recuperat ritmes de desforestació que no tenia des de l'any 2008. Encara que durant el primer mandat de Lula la desforestació va ser més gran que amb Bolsonaro, va ser també el seu govern el que va propugnar més mesures de protecció ambiental i el que va aconseguir revertir la tendència d'una destrucció vinculada a les indústries fustera i agropecuària.
Amb Bolsonaro al poder, es van perdre el 2019 10.100 quilòmetres quadrats de selva, 10.800 el 2020 i 13.000 el 2021. Per a 2022, l'estimació és que s'arribi als 11.568 quilòmetres quadrats, i amb la suma, que dona més de 45.000 quilòmetres quadrats, s'arriba a una àrea desforestada en quatre anys bastant més gran que Catalunya (32.000 km2) i una mica inferior a la comunitat d'Aragó.
Mentre això succeïa, el pes del sector agrícola creixia sobre el PIB brasiler. De 2019 a 2021, va passar de representar el 4,2% al 6,9%, encara que hi ha estudis que apunten que indirectament pot representar el 28% del PIB tenint en compte indústries vinculades a l'agricultura, la ramaderia i la pesca. En aquest sentit, frenar la desforestació pot tenir un impacte econòmic, de major o menor importància segons l'economista que el miri. Així, De Losso assegura que "serà difícil frenar la desforestació sense que això tingui un alt impacte en els preus dels aliments i es redueixi l'exportació de carn i de soja".
De Paula, en canvi, recorda que "l'emissió de CO2 al Brasil és sobretot per la desforestació de l'Amazones, més que per la contaminació d'automòbils", i que per tant és imperatiu reduir la desforestació. Defensa, també, que els agronegocis "no arrosseguen massa altres sectors econòmics, com si que succeeix amb la indústria". "És un sector, a més, que concentra molta renda en els propietaris, amb la qual cosa un Brasil de Supergranja no beneficia l'economia, sinó al contrari", afegeix. I completa que l'important serà buscar "alternatives econòmiques per a les poblacions de l'Amazones". La marxa de Bolsonaro, a més, va motivar la represa del fons d'ajuda a l'Amazones amb què Noruega i Alemanya van aportar milers de milions d'euros, i que van cancel·lar davant de la política de Bolsonaro.
40.000 milions d'euros espanyols, en joc
En aquesta recerca per dinamitzar altres sectors, ja sigui amb inversió nacional o estrangera, les energies renovables podrien tenir un paper rellevant. Iberdrola, que mitjançant la seva filial Neoenergia ja va augmentar les seves inversions en renovables en 2022 fins a assolir els 125 milions tan sols en el primer trimestre, serà una de les que tindrà un ull posat en les polítiques de Lula i la seva aposta per les renovables. Acciona també té importants projectes en el gegant llatinoamericà. Però més enllà de les renovables, les principals empreses espanyoles que esperen un bon escenari brasiler són, sobretot, el Banc Santander i Telefónica. Segons la secretaria d'estat de comerç, les empreses espanyoles tenen al Brasil 40.000 milions d'euros invertits. Segons el Banc Central del Brasil, amb dades de 2019, Espanya és el quart país amb més inversió en el Brasil, un 9,5%, per darrere dels Països Baixos, els Estats Units i França.
La inversió estrangera directa en el Brasil es va disparar l'any passat fins als 48.000 milions d'euros, xifra que suposa un augment del 102.7%, però el creixement està sobretot motivat per l'efecte de la pandèmia, que va fer que caigués l'activitat en els dos anys anteriors. En els onze primers mesos de 2022, ha rebut 82.000 milions, accentuant la tendència a l'alça. Abans de la pandèmia, el 2019, la inversió era propera als 60.000 milions d'euros i el 2018 va assolir els 83.000 milions d'euros, xifra no assolida abans des de 2012, quan van ser 90.000.
Bolsonaro, reaccionari i amb relacions poc fluïdes amb la Unió Europea, ha mantingut, tanmateix, una política poc intervencionista en l'economia que ha pogut atreure inversió. Aquesta dissonància fa que, de nou, els economistes discrepin sobre el nou escenari que es pot obrir amb Lula com a president. De Paula assegura que "amb uns límits per promocionar l'economia nacional, el pragmatisme de Lula beneficiarà la inversió estrangera". Però De Losso defensa que "Bolsonaro va aconseguir atreure inversió privada" i que "les empreses privades frenaran la inversió si entenen que aquí s'augmenta la despesa públic i la inflació". A nivell diplomàtic, en qualsevol cas, l'arribada de Lula suposa un cert retorn a la normalitat democràtica i una més que probable bona sintonia amb els mandataris europeus i amb la nova fornada de presidents d'esquerra llatinoamericans, com el colombià Petro o el xilè Boric.
Entre els acords internacionals que Lula podria reactivar hi ha el tractat entre la Unió Europea i el Mercosur (aliança econòmica formada pel Paraguai, Brasil, Argentina i Uruguai), que podria fer que Europa s'estalviï fins a 4.000 milions d'euros en aranzels internacionals.