Després d’un 2020 molt negatiu per a les empreses per la covid-19, el 2021 la situació es va capgirar i l’activitat econòmica a la província de Barcelona no només va pujar sinó que va superar les xifres prepandèmia. I això que l’any posterior al de l’arribada del coronavirus, les comarques de Barcelona van perdre 3.000 empreses, un 3% del seu teixit productiu, segons un estudi de la Diputació de Barcelona.
L’informe Estructura empresarial de la província de Barcelona 2023, presentat aquest dimarts per la diputada de Desenvolupament Econòmic i Turisme de la Diputació de Barcelona, Eva Menor, reflecteix que les empreses de la província van passar de facturar 257.054 milions d’euros el 2020 a 291.237 milions el 2021, un 13,3% més i ja per sobre dels 288.942 milions del 2019. El 2022, el creixement es va mantenir en el 13%, fins a tocar dels 329.000 milions, segons les previsions de la diputació, si bé l’estudi se centra en el 2021, doncs és l’últim any del qual ja disposen de totes les dades dipositades per les empreses al registre mercantil.
La facturació per càpita va pujar fins als 50.846 euros, des dels 44.979 euros. L’ocupació també va pujar, tot i que menys que la facturació, un 3,4%, des dels 1,29 fins als 1,33 milions de llocs de treball. La nota negativa va ser les 3.000 empreses que, tot i superar el 2020, no van poder arribar al final del 2021, o bé van marxar. Les comarques barcelonines van tancar el 2021 amb 97.973 empreses, un 3% menys que el 2020.
La comarca que més va créixer va ser l’Anoia (26,8%), seguida del Garraf (22,2%) i el Barcelonès (15,7%). El Moianès, en canvi, només va pujar un 3,2%, mentre que el Baix Llobregat va fer-ho un 8,8%. Si comparem les dades del 2021 amb les del 2019, la facturació de les empreses de la província ja va créixer un 0,8%, impulsades pel Garraf, Osona i l’Anoia, per sobre del 15%. El Barcelonès, en canvi, encara es va quedar un 0,2% per sota de la dada prepandèmia, mentre que el Baix Llobregat (-4,9%) és el que més lluny va estar de la facturació del 2019.
El Barcelonès genera gairebé un 40% de la facturació empresarial de tota la província, amb més de 115.000 milions. De fet, només la ciutat de Barcelona suposa el 34% de la xifra de negoci de les comarques barcelonines. La segona comarca en volum de negoci és el Baix Llobregat (60.500 milions, un 20,8% del total), seguit del Vallès Occidental (53.800 milions, un 18,5%) i el Vallès Oriental (20.800 milions, un 7,1%).
Seat i Lidl, les empreses amb més facturació
Seat es manté com l’empresa amb més facturació de la província de Barcelona, amb 9.257 milions d’euros, 473 milions més que el 2020. Lidl segueix segona, amb 5.144 milions, seguida de Volkswagen Group España Distribución (3.028 milions), Carburants Axoil (2.827 milions), Bunge Iberica (2.572 milions), Nestlé España (2.313 milions), Bon Preu (1.782 milions), Punto Fa, matriu de Mango (1.771 milions), Basf Española (1.752 milions) i La Farga (1.499 milions).
La comarca amb una facturació empresarial més gran per habitant és Osona, amb més de 75.000 euros, seguida del Baix Llobregat (72.579 euros) i el Vallès Occidental (57.216 euros). El Garraf (15.614 euros) i el Maresme (17.005 euros) són les que registren un volum de negoci per càpita més baix. Per municipis, Santa Maria de Miralles, a l’Anoia, és la que té una facturació més alta per habitant gràcies a tenir la seu social de Petromiralles, seguida de les Masies de Voltregà, a Osona, que té les seus de La Farga i Bon Preu. Gurb (Casa Tarradellas), Castellbisbal (Celsa) i Martorell (Seat), completen les localitats amb més volum de negoci per càpita.