El decret llei del Govern sobre la limitació dels pisos turístics a Catalunya s'ha convalidat aquest dimecres al Parlament després d'obtenir el suport del PSC que ha negociat amb l'executiu català modificar alguns dels seus aspectes més polèmics. L'acord estableix que el decret llei es tramiti com a projecte de llei per poder introduir algunes esmenes durant el debat parlamentari. En concret, el PSC ha introduït cinc esmenes. L'aspecte més destacat és que la futura llei dona capacitat reguladora als ajuntaments que podran decidir el topall (nombre màxim d’habitatges d’ús turístic) en funció del seu model de ciutat -com ja passa en el cas de Barcelona-, de manera que desapareix la norma més polèmica del decret llei que va aprovar el Govern el novembre passat: establir un límit de 10 pisos turístics per cada 100 habitants d'un municipi, i que afectava 262 poblacions arreu de Catalunya, principalment a les zones costaneres. Amb el canvi introduït pel grup dels socialistes, la regulació només afectaria 140 municipis, on viu el 80% de la població catalana.
Aquests 140 municipis són poblacions on s'ha detectat, ja actualment, que hi ha una demanda d’habitatge residencial acreditada i un mercat tensionat, fet que impedeix l'accés a l'habitatge d'un nombre important de famílies residents permanents a les corresponents poblacions. En aquests casos, els ajuntaments hauran de modificar el seu planejament urbanístic per permetre expressament la compatibilitat de l’ús turístic amb el d’habitatge.
Una altra de les modificacions, que va en línia de les reivindicacions del sector, es concreta en la gestió de les actuals llicències per a determinar que un habitatge es destina a ús turístic. En aquest sentit, si el decret llei determinava que en el període de cinc anys, posteriors a l'entrada en vigor de la norma, i en funció de quin planejament urbanístic establís cada ajuntament, s'hauria de renovar el permís per operar. Aquest aspecte es varia i les llicències de cinc anys es prorrogaran automàticament, per períodes d'igual durada sempre que el planejament urbanístic que hagi decidit cada ajuntament ho permeti.
En la futura llei, que està previst que iniciï la seva tramitació per aprovar-lo abans del març de l'any vinent, també es podria abordar un enfortiment de la fiscalitat (per mitjà de la revisió de la taxa turística) perquè la recaptin els ajuntaments, segons fonts del PSC. De fet, donat que ara s'obre un període de debat, hi ha la possibilitat que altres forces polítiques aportin diferents propostes també per la via de les esmenes. Emmirallat en la legislació vigent a la ciutat de Barcelona, la proposta acordada entre PSC i Govern, parla del fet que l'Impost sobre estades en establiments turístics contempli un canvi en la tarifa dels habitatges d'ús turístic i la possibilitat d'establir un recàrrec en l'impost per part dels ajuntaments catalans en la mateixa línia del que estableix l'article 34 bis per la ciutat de Barcelona.
El decret llei que va aprovar el Govern també va suscitar l'oposició d'altres forces polítiques. En el cas de Junts, la proposta es va elevar al criteri del Consell de Garanties Estatutàries, ens consultiu de la Generalitat, per entendre que aquesta llei vulneraria el principi d’autonomia local i “envaeix de ple les competències urbanístiques pròpies dels municipis”, ja que aquests no tindran “la capacitat de decidir la seva configuració pròpia tenint en compte les seves singularitats”. En principi, Junts aprofitarà el canvi de decret llei a projecte de llei per presentar una esmena a la totalitat i presentar un text alternatiu al redactat de la norma per part del Govern d'ERC.
El Ple ha validat aquest dimecres el decret llei de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic, amb 78 vots a favor (PSC-Units, ERC, CUP i ECP) i 51 en contra (JxCat, Vox, Cs, PPC i diputat no adscrit). Tot seguit, la cambra ha acordat, a petició de diversos grups parlamentaris i amb 116 vots a favor (PSC- Units, ERC, JxCat, Vox, Cs PPC i diputat no adscrit) i 14 en contra (CUP i ECP), que el decret es tramiti com a projecte de llei.