El PSOE i el PNB han registrat de manera conjunta una proposició de llei en el Congrés per reformar la Llei del Sòl que el govern espanyol va intentar modificar amb un projecte i no ho va aconseguir davant de la falta de suports parlamentaris a la Cambra Baixa.

De fet, l'Executiu es va veure obligat a retirar el projecte de llei de l'ordre del dia en el que s'anaven a debatre tres esmenes de totalitat al text de Podemos, Junts i Esquerra Republicana (ERC), ja que el seu soci de Sumar es va oposar a la norma i el PP no va garantir el seu suport al text.

Amb aquest panorama, i per no haver de començar tot el procediment d'avantprojecte i òrgans consultius que exigiria impulsar una altra vegada la norma des del Consell de Ministres, el PSOE ha optat per arribar a un acord amb el PNB per presentar una proposició de llei.

De fet, el text que és pràcticament idèntic al projecte original, amb l'excepció que ara els instruments d'ordenació territorial i urbanística han de regir-se "en els termes que disposin les normatives autonòmiques". Així mateix, la nova redacció diu que aquests instruments podran ser "modificats o substituït" en els termes en els quals disposin les normatives autonòmiques.

Tot apunta que la nova proposició de llei continuarà sense agradar, almenys, a Sumar i Podemos, doncs consideraven que el text obria les portes al "cop de especulació urbanístic" en limitar-se l'efecte de les denúncies per defectes menors i esmenables en la planificació urbanística, qüestió que segueix present en el text.

Vivienda vol lluitar contra els "xantatgistes" urbanístics

El Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana explicava a l'esborrany del projecte que es va remetre al Congrés, i al qual va tenir accés Europa Press, que aquest límit a l'efecte de les denúncies serviria per posar límit als "xantatgistes" que s'aprofiten de la normativa vigent per presentar reclamacions davant de planificacions urbanístiques que després acaben retirant després d'arribar a un acord econòmic.

El departament liderat per Isabel Rodríguez assegurava que amb la llei actual s'han produït "clars abusos" a l'exercici d'aquestes reclamacions, sobretot a les grans ciutats. Així, l'objectiu de la reforma és donar seguretat jurídica a la planificació urbanística i evitar que errors formals esmenables puguin comportar la nul·litat total dels instruments d'ordenació territorial i urbanística.

Per a això, tant el primer document com la proposta que ara han acordat PSOE i el PNB reconeixen la naturalesa ténico-jurídica dels instruments d'ordenació territorial i urbanística i es recull un llistat dels defectes formals que sí que poden determinar la nul·litat de l'instrument.

S'especifiquen les formes de nul·litat

En concret, es podrà declarar la nul·litat per vicis formals o de procediment dels instruments d'ordenació quan l'aprovació definitiva la faci un òrgan "manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori" o pel desconeixement "total i absolut" dels procediments legals.

També es podrà declarar la nul·litat quan s'ometin els tràmits d'avaluació ambiental, d'informació pública i participació i de participació d'altres òrgans o organismes públics en relació amb els informes preceptius. A això s'afegeix la falta de memòria o del document equivalent que demandi la legislació d'ordenació territorial i urbanística o la insuficiència notòria de la mateixa.

La resta de defectes o vicis no inclosos al llistat no suposarien la nul·litat absoluta de l'instrument urbanístic, per la qual cosa es podrien reparar a posteriori.

Això sí, la reforma planteja que es pugui declarar la nul·litat parcial dels instruments d'ordenació quan aquesta es pugui individualitzar a un àmbit territorial o altres determinacions concretes. Al seu torn, es limita que la nul·litat d'un instrument impliqui la nul·litat de tot el planejament de desenvolupament, la qual cosa es coneix com a nul·litat en cascada.