El PSOE i Sumar han consensuat el paquet de mesures fiscals que plantejaran per a 2025, amb una "política més activa", després dels efectes socials i econòmics de les catàstrofes naturals com la que viu València. L'acord emprèn les polítiques de redistribució i impuls de la transició verda i revolució digital. Entre elles, el sector de l'habitatge ha pres protagonisme. D'una banda, en el pacte fiscal, el PSOE i Sumar s'avenen a introduir un IVA del 21% per als apartaments turístics, a fi de "retallar la seva rendibilitat i transformar-los en habitatges per al lloguer permanent, alleujant la falta d'habitatge habitual a les zones tensades", figura en el text de l'acord.

També posa l'accent en el règim fiscal especial de les socimi (societats anònimes cotitzades d'inversió en el mercat immobiliari), que només tributen a l'1% en l'impost de societats, i suggereix eliminar-la. La raó d'aquesta decisió és que aquest avantatge fiscal "no ha servit per millorar l'oferta d'habitatges", a Espanya.

Per contrari, es planteja millorar la fiscalitat de les cooperatives per facilitar el creixement i ampliació d'"aquesta pedra angular de l'economia social i de l'accés a la propietat dels mitjans de producció dels treballadors".

Pressió a les rendes i beneficis alts

A més, el PSOE i Sumar entenen que els canvis fiscals han de fomentar que els qui més tenen contribueixin més. D'allà dues mesures que porten mesos negociant-se, com l'impost a les grans multinacionals -que ve determinat per la translació d'una directiva europea- i, especialment, l'impost a la banca, que "tants beneficis obtenen de la societat" i que han de contribuir més "al sosteniment de l'estat del benestar".

Per això, estableixen un nivell de tributació mínim del 15% sobre beneficis per a multinacionals i grans empreses; eleven en dos punts la tributació en l'IRPF de les rendes de capital per sobre dels 300.000 euros per continuar avançant en l'equitat horitzontal amb les rendes del treball; i estableixen un nou impost sobre els béns sumptuaris (jet i iots privats, cotxes de luxe, etc.) per millorar l'equitat en el repartiment de renda i la riquesa.

En la mateixa línia, s'eliminaria l'exempció a les primes d'assegurances privats sanitaris, que té un clar biaix regressiu, "beneficiant fonamentalment les persones i famílies de renda alta".

També volen que es resolguin els problemes generats per la fallida reforma fiscal de Montoro i avançar la recaptació de grans empreses i grups d'empreses limitant les seves possibilitats de deducció de pèrdues i dividends repatriats, o les possibilitats de consolidació dels grups d'empresa en l'impost de societats.

Sí a l'impost a la banca

Així mateix, com ja han reiterat en els últims mesos, PSOE i Sumar són partidaris de gravar la banca en funció dels seus beneficis. En el seu acord, aquests partits afirmen que la banca paga impostos, amb un valor inferior al 3% dels seus beneficis, quan les xifres de rendibilitat marquen "rècords". Un impost sobre els mateixos aconseguiria que "contribueixin de manera justa al sosteniment de la societat de la que tants beneficis obtenen, igual com la resta d'empreses i ciutadans." Es pot assenyalar que l'impost sobre les empreses energètiques, que es va plantejar amb els mateixos objectius, finalment s'ha desestimat per falta del suport polític necessari per a la seva aprovació al Congrés dels Diputats.

En el mateix acord, PSOE i Sumar han consensuat el desplegament de l'Estatut de l'Artista per complir amb la fiscalitat especial que requereix el món de la cultura. Per desincentivar el consum del tabac i vapeadores per beneficiar la salut pública, proposen un augment de la seva fiscalitat, ja que són productes nocius que afecten la salut i eleven la factura sanitària pública.