El govern de coalició que lidera Pedro Sánchez pretén aprovar una reforma fiscal aprofitant la tramitació de la directiva de la UE que fixa un tipus mínim del 15% en l'impost de societats a les grans empreses. Una fórmula que ha obert una disputa entre els dos socis a compte de la proposada del PSOE de no mantenir el gravamen a les empreses energètiques, però també, de pujar la fiscalitat al dièsel, equiparant la taxa del gasoil a la de la gasolina en l'Impost d'Hidrocarburs. Una mesura que no comparteix Sumar, que no vol elevar la fiscalitat a aquest combustible, segons fonts de l'organització de Yolanda Díaz.

Aquest dilluns està convocada la Comissió d'Hisenda del Congrés per analitzar les esmenes presentades pels diferents grups parlamentaris al text de la fiscalitat de les grans empreses; encara que cal veure si finalment es reuneix, doncs la Comissió es va suspendre divendres passat. Llavors no sortien els comptes al PSOE per tirar endavant les seves propostes fiscals en el Congrés. A tal finalitat, aquest cap de setmana es mantenen negociacions polítiques a diverses bandes, segons fonts parlamentàries, amb l'intent -gairebé èpic- de quadrar un pacte amb els socis polítics de la investidura de Sánchez.

Procés inèdit

La fórmula parlamentària per aprovar, gairebé per la porta del darrere, una reforma fiscal de pes s'ha convertit en un procés inèdit. El govern espanyol va decidir utilitzar la tramitació de la directiva del 15% per colar, via esmena, la perpetuació dels gravàmens a la banca i a les energètiques cobrats el 2023 i 2024 amb caràcter temporal. Però la forta oposició empresarial, especialment de les energètiques, encara que també de la banca -amb el suport de diversos partits "amics" - ha trencat el consens entre PSOE i Sumar. Els socialistes van fer marxa enrere i van abandonar la pretensió de perpetuar el gravamen a les energètiques, encara que sí que ha mantingut, per dos anys més, el de la banca.

Un tràmit, mitjançant esmenes, que s'ha convertit en la carta fiscal dels partits, amb modificacions diverses a diversos impostos com l'IRPF, IVA, Societats, Especials i, fins i tot, amb la creació de noves figures impositives. Amb sorpresa inclosa, doncs PSOE i Sumar van presentar les seves mesurades per separat, sense haver assolit un acord per les diferències sobre el gravamen a les energètiques.

Acord d'última hora

Però davant de l'allau d'esmenes, els socis de coalició han intentat salvar els mobles i acordar un paquet comú per defensar en les Corts. Un acord que, tanmateix, permet fixar les seves diferències fiscals durant el tràmit parlamentari. Fonts de Sumar assenyalen a On Economia que només concebien elevar el gasoil "una cosa que no ens agrada" dins d'una reforma fiscal àmplia on es mantinguessin l'impost sobre energètiques i banca "sense retallades i on s'acceptés elevar la fiscalitat dels apartaments turístics i se suprimís el règim fiscal privilegiat de les Socimis". En quedar fora l'impost a les energètiques, Sumar a vorejat de la proposta conjunta la pujada al gasoil.

Alguna cosa que queda patent en el text acordat sobre "el paquet fiscal" pels socis del govern progressista que res no diu de l'impost d'hidrocarburs ni fa referència a l'impost a les energètiques. Sobre això, l'acord se li limita a dir el compromís de "mantenir l'impost la banca", però ni paraula sobre "retirar l'impost a les energètiques". El que deixa les de mans lliures a Sumar primer, per defensar la seva pròpia esmena sobre la continuïtat de les energètiques, i segon, per no donar suport a la proposta de pujada al dièsel.

Esmena de Sumar

Ara bé, entre les esmenes presentades per Sumar una -la 128- defensa la pujada al dièsel. No obstant això, les fonts d'aquesta organització aclareixen que, ja que "el context ha canviat, aquesta esmena nostra ja no té valor". Si finalment, Sumar i PSOE no arriben a un acord sobre la reforma al dièsel, la proposta socialista quedarà a la cuneta si no compta amb els 27 vots del seu soci de govern.

L'esmena del PSOE, com la de Sumar (ja sense valor), coincideixen a equiparar l'impost d'hidrocarburs que s'aplica al dièsel al de la gasolina. Actualment, cada litre de dièsel aquesta gravat amb 0,307 euros per litre, o 30,7 cèntims si es prefereix. La gasolina sense plom de 95 paga 0,4007 euros per litre, o 40,1 cèntims, preu al qual es pujaria el gasoil en l'hipotètic cas de què la proposta socialistes tirés endavant en el Congrés.

La mesura ha generat un gran enrenou en els col·lectius professionals que tenen subvencionat el dièsel, encara que sense gaire justificació, doncs l'esmena del PSOE aclareix que "l'esmentada mesura no afecta al gasoil d'ús professional i al gasoil bonificat no pateix cap variació amb la finalitat de mantenir la competitivitat dels sectors intensius en el seu consum".

La patronal dels fabricants de vehicles, Anfac, ha quantificat -en funció del consum de dièsel de 2023, en 2.900 milions d'euros l'impacte de la hipotètica pujada de la tributació del dièsel. Tanmateix fonts del govern de coalició parlen d'alguna cosa menys de 1.500 milions. Per la seva part, l'Agència Tributària assenyala a On Economía que l'any passat, 6.800 milions de litres van estar bonificats, amb una devolució de 0,049 euros (4,9 cèntims per litre), amb un cost de 336 milions d'euros per a Hisenda. Hi cal sumar el gasoil d'ús professional, que es quedaria fora de la mesura. D'allà, que l'increment de la recaptació es redueixi a la meitat, respecte al càlcul d'Anfac.

Cessions del PSOE

A canvi de consensuar un "paquet fiscal" comú dels socis del govern, l'ala socialista ha cedit en_

Socimis. Ha permès la supressió del règim fiscal de les societats anònimes cotitzades d'inversions en el mercat immobiliari, quan el PSOE s'ha limitat, en la seva esmena, en "revisar la fiscalitat" d'aquestes societats.

Apartaments turístics. Apujar el 21% de l'IVA.

Impost al luxe. La creació d'un nou imposats a béns sumptuaris (jets, iots privats, cotxes de luxe...).

Assegurances privades de salut. Eliminar l'exempció a les primes d'assegurances privats sanitaris.

Rendeix contribuents amb més de 300.000 euros d'ingressos. El PSOE proposava d'elevar la tributació dels interessos de l'estalvi del 18% al 19% i Sumar fins al 20%. Finalment, l'acord fiscal accepta els dos punts d'augment.