L'IBI (Impost de Béns Immobles) és un tribut anual i de pagament obligatori per als propietaris de tots els immobles com a vivendes, garatges o locals, així com les persones titulars de drets com ara una concessió administrativa, un dret real de superfície o un dret real d'usdefruit. És un impost que cobren els Ajuntaments i, per tant, són ells els que estableixen la quantia final. Això fa que hi hagi molta diferència entre el que paguen els uns o els altres depenent d'on viuen. L'IBI es basa en dos valors, el valor cadastral i un percentatge sobre aquest valor. El valor cadastral és el valor de la propietat que està recollit al cadastre i no hauria de superar el 50% del valor de mercat de la propietat. Sobre aquest valor cadastral s'estableix l'IBI. El percentatge que s'hi aplica per establir aquest impost depèn de cada Ajuntament.
Què diu la llei?
Per la seva banda, el govern espanyol estableix un coeficient mínim i un màxim i sobre aquest rang es mouen els Consistoris. Actualment està entre el 0,4% i l'1,3%. Sobre l'exemple posat abans, això suposa un pagament entre 400 i 1.300 euros per a un habitatge amb un valor de 100.000 euros. Precisament, és un impost que de forma comuna augmenta sempre de forma anual. A tall d'exemple, mentre que altres es poden congelar, l'IBI sempre tira endavant amb la majoria dels vots favorables per augmentar la seva quota anual que, pel proper 2024, experimenta augments de fins el 13% a San Fernando o el 23% a Benidorm. Però també hi ha excepcions, com a Cáceres amb una reducció anunciada, pendent de concretar, amb el nou govern al consistori del PP que ha agafat el relleu el PSOE. A expenses del que es publiqui per part del Ministeri d'Hisenda del govern espanyol, les comunitats autònomes ja tenen moltes dades recopilades pel proper any. Així doncs, tenint en compte les particularitats de cada municipi, et resumim les pujades i baixades més destacades, tot i que algunes encara han de ser aprovades pel ple.
Barcelona: queda congelat com el 2023. Cal recordar que la taxa impositiva de l'IBI a Barcelona per al 2023 és del 0,57%. D'altra banda, l'Ajuntament de Barcelona obrirà a partir del proper 15 de novembre i fins al 10 de gener del 2024 un període per donar-se d'alta a la tarifa plana de pagament d'impostos, que inclou com a novetat per al 2024 l'ampliació a les persones jurídiques, i no només les físiques, com fins ara. Es tracta d'una modalitat de pagament domiciliat que es va crear el 2022 i permet pagar conjuntament tots els tributs de l'any i escollir el nombre de mensualitats on es vol pagar, informa en un comunicat aquest diumenge. Aquest servei pretén facilitar als contribuents la planificació dels pagaments dels tributs periòdics "d'una forma agrupada i més lineal en el temps", a més de fer una orientació del que caldrà pagar cada any de manera anticipada. La tarifa inclou tributs com l'impost de béns immobles (IBI), l'impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM) i el preu públic per a la recollida de residus, entre d'altres. En el conjunt de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, destaca l'Hospitalet de Llobregat amb l'augment del 3%, a Castelldefels i Gavà arriba fins el 9%, Cornellà i Sant Boi del 7% i al Prat del 10%. A la banda de Badalona, s'ha congelat l'IBI, però s'augmenten la resta i s'afegeix una nova taxa de residus.
Bilbao: les Ordenances Fiscals del proper any contenen novetats com la recuperació de la bonificació a l'IBI per a famílies nombroses, amb diferents percentatges en funció dels valors cadastrals. La proposta aprovada aplicarà amb caràcter general una actualització del 3%.
Donostia: incrementarà al màxim del 150% el recàrrec de l'IBI per als habitatges buits. A grans trets, la Junta de Govern Local de l'Ajuntament ha aprovat la proposta de pujada d'impostos i taxes per al 2024 que inclou increments de l'IBI del 4%, excepte els pisos buits on ha declarat la guerra l'actual consistori.
Logroño: l'IBI es reduirà un punt, fins al 0,58, mentre que es bonificarà l' impost de vehicles als autònoms. D'acord amb l'actual consistori, es tracta d'unes taxes de transició dins de la política de rebaixes fiscals que el PP vol aplicar aquesta legislatura, i en un any en què es manté la incògnita dels costos de l'energia.
Madrid: l'impost de béns immobles (IBI) de la capital es reduirà del 0,456% actual al 0,442% l'any 2024, segons les xifres facilitades per l'alcalde, José Luis Martínez-Almeida. L'Ajuntament posa com a exemple el cas d'un immoble valorat en 200.367 euros, que abonarà 885 euros 28 euros menys que sense el descens anunciat aquest dijous. El consistori mantindrà les bonificacions a l'IBI adreçades a les famílies nombroses, de fins al 90% en funció del valor cadastral que té l'habitatge, una mesura que beneficia més de 23.500 famílies nombroses. Aquesta nova baixada del tipus de l'IBI convertirà Madrid en "la tercera capital de província de les de règim comú amb el tipus general de l'IBI més baix d'Espanya , només darrere de Santander i Saragossa, que el tenen el 0,4% a expenses d'aprovació en aquests dos casos.
Múrcia: el rebut de l'IBI augmentarà de mitjana uns 4 euros al mes (48 euros anuals), amb un dels tributs més baixos d'Espanya. Com a novetat, l'ordenança fiscal del proper exercici haurà de recollir l'obligació de l'Ajuntament d'aplicar la taxa estatal de residus i sòls contaminats que el govern espanyol ha derivat a les entitats locals.
Oviedo: el projecte preveu la baixada de l'IBI diferenciat de l'1% actual al 0,94% i bonificacions per a la reforma o l'adequació de locals per dedicar-los a activitats comercials. També inclou la reducció de cinc a tres anys del període en què es bonifica el 50% de l'IBI a les comunitats de veïns i propietaris que instal·lin plantes fotovoltaiques als seus edificis.
Saragossa: la Comissió d'Hisenda ha aprovat el projecte d'Ordenances Fiscals 2024, que manté Saragossa com la capital espanyola amb menys pressió fiscal. Saragossa mantindrà al mínim legal el tipus de l'Impost de Béns Immobles (IBI) i les avantatjoses condicions fiscals establertes en els darrers anys a la Plusvàlua Municipal, Impost d'Activitats Econòmiques (IAE), Impost de Circulació, Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO). En conjunt, la pressió fiscal a Saragossa per aquests cinc impostos locals equival a 360 euros de mitjana per habitant i any, per sota de Sevilla (402 euros), València (418 euros), Barcelona (560 euros) i Madrid (623 euros).
Sevilla: es congela l'IBI, però s'ataca en el cas dels pisos buits. El recàrrec serà del 50% de la quota líquida de l'impost entre el quart i el cinquè any de desocupació, i un 75% més partir del sisè any inclòs. La consideració d'habitatge buit la determinarà una cruïlla de dades entre el padró i l'absència de consum d'aigua.
Tarragona: la capital catalana que més augmenta els seus impostos, també el d'IBI en un 12% per davant de Girona amb un 3,6% o el descens a Lleida del 2%. El nou govern municipal socialista ho justifica per la gestió de l'anterior consistori, al capdavant Esquerra fins a les darreres eleccions d'enguany.
València: la Junta de Govern Local va aprovar la rebaixa fiscal que ara haurà de ser ratificada pel Ple. Entre les mesures, destaquen les rebaixes del 20% de l'Impost de Béns Immobles (IBI) i bonificacions de fins al 95% a l'anomenada plusvàlua municipal, per a les herències o transmissions de comerços o negocis entre vius. En total més de 400.000 valencians pagaran 70 euros menys de mitjana, per ser propietaris del seu habitatge actualment. El 87% de les famílies paguen d'IBI entre 0 i 500 euros, i per això aquesta mesura serà clau per a ells.
Vigo: El concello de Vigo actualitza les ordenances fiscals, que pujaran per primera vegada des del covid, ho faran un quatre per cent. Pugen així, l'IBI, l'impost d'activitats econòmiques, la taxa de recollida d'escombraries, el de circulació, la grua municipal, els transports especials o guals. De mitjana, s'experimentarà una pujada del 4%, a expenses de concreció.