Calcular quants assalariats estan afectats pel salari mínim interprofessional (SMI) és molt complex, segons coincideixen experts i autoritats. Amb les fonts utilitzades, principalment les estadístiques de salaris de l'EPA, es pot determinar amb certa certesa el nombre d'empleats amb una jornada a temps complet que estan en el salari límit, però la complexitat és conèixer quants treballadors a temps parcial estan emparats per l'SMI. No obstant això, amb les dades elaborades per CC.OO. -que coincideixen amb estudis d'organismes que prefereixen no aparèixer en la informació-, el nombre d'afectats pel salari mínim s'ha reduït aquest any en relació amb els de l'any passat.
El gabinet d'estudis del sindicat que dirigeix Unai Sordo calcula que després de la pujada del 4,4% que s'aprovarà aquest dimarts en el Consell de Ministres (per sobre de l'IPC del 2,8% de l'any passat), els beneficiaris de l'SMI estaran alguna cosa per sota dels 2,1 milions -1,8 milions a temps competeixo i 263.000 a temps parcial. Uns 235.000 menys que l'any passat, quan CC. OO. va determinar els beneficiaris de l'SMI en 2,3 milions -1,96 milions a temps complet i 338.000 en jornada parcial. Fonts del Ministeri de Treball apunta a aquest diari que el nombre de beneficiaris del salari mínim és similar al de l'any passat, uns 2,2 milions.
Els assalariats emparats pel salari mínim han crescut en els anys 2023 i 2024, i ha truncat la tendència aquest any. El 2023, amb un ascens salarial del 8%, a 1.082 euros per 14 pagues, es va elevar en 483.000 els empleats emparats pel salari mínim i, el 2024, va continuar augmentant, encara que a menor ritme. L'any passat la nòmina d'aquests treballadors augment el 5%, a 1.134 euros per 14 pagues, però el nombre d'assalariats va créixer tan sols en 26.000, fins a 2,3 milions. Doncs bé, aquest 2025, amb la pujada del 4,4%, els assalariats afectats per l'SMI s'han reduït en 235.000, fins a 2,063 milions. I tot això, amb un fort creixement de l'ocupació que ha tocat màxims en més de 21,5 milions d'ocupats, dels 18 milions és assalariat, tant del sector públic (3 milions) com del privat (15 milions).
Motius de la baixada
Alguns són els motius que poden explicar que, malgrat pujar el llindar de l'SMI, es redueixi el nombre de treballadors. Des dels sindicats i el mateix Ministeri de Treball assenyalen que l'alça de l'SMI té un efecte ròssec a molts convenis col·lectius que tendeixen a marcar distància entre els seus salaris pactats i l'SMI. El que significa que si l'SMI puja un 5%, com l'any passat, els convenis més propers al nou límit incrementen també els seus salaris, almenys aquest 5%.
Però a aquest efecte, que és un clàssic de la negociació col·lectiva, se sumaria un segon punt: la dificultat que estan trobant certs sectors de poc valor afegit i, per tant, de salaris reduïts, per poder cobrir les vacants. Pepe Álvarez, secretari general d'UGT, ho apuntava aquest dilluns durant la firma de l'acord de l'SMI entre sindicats i el govern espanyol, que serà ratificat demà pel Consell de Ministres. El líder sindical assenyalava que en sectors com l'hostaleria és impossible aconseguir treballadors pagant 1.200 o 1.300 euros i, molt menys, en zones turístiques on el cost de l'allotjament està desbordat en les temporades altes. Una realitat que, segons l'opinió de les fonts sindicals consultades per On Economia, s'ha imposat en els salaris, elevant els més baixos a molts convenis que ja estaven en l'SMI o proper.
Perfil de l'empleat SMI
L'anàlisi de CC.OO. sobre l'impacte de la pujada del 4,4% per a aquest any incideix, un any més, en el qual l'SMI té un impacte major entre la població que suporta pitjors condicions laborals i salaris mitjans més baixos: dona, població jove, amb contracte temporal, en ocupacions elementals i que treballa en agricultura, hostaleria o comerç. El perfil és la d'una dona major de 35 anys, amb contracte indefinit, que treballa al sector serveis en ocupacions intermèdies.
Per tant, com ha ressaltat aquest dilluns la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, les principals beneficiàries de la pujada de l'SMI -d'aquest i d'anys anteriors- han estat les dones, ja que la seva presència entre els salaris baixos és superior a la que tenen els homes. Així, el 57% dels 2,063 milions de persones beneficiades per la pujada de l'SMI aquest any són dones, contribuint a reduir la bretxa salarial i el risc de pobresa.
Per edat, gairebé dos de cada tres perceptors de l'SMI beneficiats per la pujada tenen 35 o més anys, que suporten salaris mitjans inferiors a la mitjana. Així, segons l'informe de CC.OO, el 27,7% de la població assalariada a jornada completa fins a 24 anys i el 14,8% de la població de 25 a 34 anys es veurà beneficiada per la pujada de l'SMI. Més enllà dels 35 anys, la incidència de la pujada de l'SMI se situa per sota de la mitjana.
Per sectors -en termes absoluts-, els treballadors beneficiats per la pujada de l'SMI es concentren en comerç i hostaleria, seguits a gran distància per sanitat, educació i administració pública. Després, serveis financers i professionals, altres serveis i agricultura.