En el segon trimestre de l'any, l'encariment del crèdit per les pujades dels tipus d'interès dutes a terme l'últim any pel Banc Central Europeu (BCE) ha suposat una càrrega financera de 2.400 milions a les pimes. Una càrrega derivada del cost que suposen les factures sense pagar o deute comercial, ja siguin ordinàries (aquelles que encara està en termini) o moroses (fora de termini). Els 2.400 milions d'euros de deute comercial doblen els de l'any passat i han generat que les pimes hagin de triplicar els seus esforços financers pels interessos més grans cobrats per la banca, segons l'informe trimestral de l'Observatori de Morositat que elabora Cepyme. I això, pesi a la lleugera reducció en el període mitjà de pagament que, no obstant això, va superar en més de 21 dies el termini màxim legal establert (60 dies).

Des de la patronal que presideix Gerardo Cuerva, a aquest increment del cost de la morositat per a les pimes se sumen la pujada d'altres costos -energètics, subministraments, laborals, etc.- i els efectes de la inflació, que minven la seva rendibilitat i la seva capacitat de negociació per accedir al finançament necessari en un context d'encariment dels diners, a conseqüència de l'augment dels tipus d'interès.

Cost del deute comercial

El deute comercial té dos components: la que no està en mora i la morosa. El cost de la primera va ascendir a 1.291 milions d'euros en el segon trimestre en còmput anualitzat i el de la segona, a 1.075 milions. Sumant els dos components -ordinari i morós- s'infereix que les empreses han fet front a un cost financer total anualitzat de 2.366 milions d'euros en el segon trimestre, un 98,5% més que un any abans (1.192 milions d'euros), la xifra més elevada des de setembre de 2009.

El deute comercial total -ordinària i morosa- del conjunt de les pimes, causant d'aquest elevat cost financer associat a l'encariment del crèdit per valor de 2.400 milions, va superar els 180.000 milions d'euros, dels quals prop de 70.000 milions d'euros van correspondre a les empreses mitjanes, un 12% més que un any abans, mentre que els micros i les petites empreses van sumar un deute comercial de 110.000 milions d'euros, un 5,5% més que un any abans.

L'esforç financer relacionat amb el tram normal del deute comercial (1.291 milions d'euros) es va triplicar, de mitjana, per a les pimes (201% interanual), sumant gairebé 1.300 milions d'euros. La pitjor part se la van emportar les empreses mitjanes, amb un increment interanual de 258%, davant l'augment del 175% per a les empreses petites i microempreses. És la conseqüència del ràpid increment dels tipus d'interès: el tipus per a nous préstecs de fins a 250.000 euros va passar d'1,8% en el segon trimestre de 2022 a 4,6% en el mateix període de l'any en curs.

Pel que respecta a la part morosa del deute comercial, l'esforç financer va tenir un increment més contingut perquè, tant per a les empreses petites com per a les mitjanes, els terminis de pagament es van reduir, encara que no va ser així en el cas de les microempreses. Per al conjunt de les pimes, el cost de la mora va ascendir a gairebé 1.100 milions d'euros en el segon trimestre, un 40,8% més que un any abans. "Encara que hagi estat un increment més moderat i s'hagi reduït amb relació al trimestre immediat anterior, el cost de la mora és preocupant, ja que és el segon més elevat des de setembre de 2010, només superat per la dada del primer trimestre de 2023", assenyalen en Cepyme.

Morositat

Respecte a la morositat, l'observatori destaca que només el 29,5% de les factures es va pagar amb puntualitat en el segon trimestre, sent més gran el percentatge de factures satisfetes en el termini pactat com menor és la mida de l'empresa. En conseqüència, set de cada deu factures es van abonar amb mora. Les empreses grans van pagar puntualment el 14,2% de les factures que van rebre, davant el 49% en el cas de les microempreses, el 46% a les petites empreses i el 29,4% en les mitjanes.

Respecte al període mitjà de pagament (PMP), l'observatori de Cepyme apunta un fort increment a les grans empreses, fins a 87,4 dies en el segon trimestre, 41,3 dies més que en el mateix trimestre de 2022. Des de Cepyme atribueixen aquest increment a "un efecte base en comparació amb el mateix període de l'any anterior, esperonat per la redefinició de les polítiques de tresoreria de les empreses grans davant de l'evolució dels tipus d'interès." En positiu, es confirma que el període mitjà de pagament (PMP) en les operacions comercials entre empreses va mantenir en el segon trimestre de l'any la seva tendència descendent, si bé a un ritme més atenuat que en períodes anteriors (-0,5 dies en taxa interanual).

Així, el PMP es va situar entre els mesos d'abril i juny en 81,3 dies, davant els 82,1 dies del trimestre anterior, la qual cosa el converteix en el PMP més baix per a aquest període des de 2017, però encara molt per sobre del període màxim legal de 60 dies que estableix la llei. La reducció del PMP des de finals de 2021 és, com reflecteix l'informe de Cepyme, el resultat de la reacció de les empreses entorn d'elevada inflació en una doble via: d'una banda, escurçar els terminis de cobrament evita la reducció del valor real dels cobraments pendents que provoca la inflació i, per un altre, és una manera d'esquivar l'augment del cost financer que provoca l'increment dels tipus d'interès sobre el deute comercial.