Aquest mes de juliol es compleix l'aniversari del primer any des que, motivats per la successió de crisis i l'esclat de la guerra d'Ucraïna, el Banc Central Europeu (BCE), va decidir pujar els tipus d'interès. Així vam arribar a una pujada de 25 punts bàsics el passat mes de juny per controlar la inflació, la qual cosa ha situat el tipus de referència principal en el 4% i la facilitat de dipòsit, en el 3,5%. És la quarta pujada de l'any i la vuitena des que el 2022 el BCE apugés per primera vegada el preu dels diners després d'onze anys.
En aquests dotze mesos, les conseqüències ja són palpables. A grans trets, el llarg període precedent de tipus negatius, la facilitat amb què va poder endeutar-se i l'abundància de liquiditat resultant han augmentat la demanda disponible i han estat fins ara catalitzadors a l'alça del mercat de renda variable. Els inversors buscaven les inversions més rendibles amb la millor relació rendiment i risc. El període de tipus negatius va fer que el mercat de bons fos poc interessant, mentre que, a poc a poc, el mercat de renda variable es va fer gairebé inevitable, com a única esperança de rendibilitat. Així hem pogut parlar del famós efecte TINA 'There Is No Alternative' per qualificar l'elecció del mercat de valors.
A partir d'aquí, quan hi ha un augment dels tipus d'interès crea l'efecte contrari en aquest mercat basat en el fet que les perspectives de beneficis empresarials tendeixen a debilitar-se a causa de l'augment del cost del crèdit. D'altra banda, el volum de liquiditat disponible s'està reduint i crea pressió sobre la demanda. I el mercat de bons torna a ser competitiu i l'efecte "TINA" s'esvaeix.
Ajustaments immobiliaris
Les conseqüències se centren, principalment, en pimes i autònoms, però també en grans sectors que ON ECONOMIA ha pogut recollir a través de diferents testimonis. Stéphane Genty, inversor immobiliari assegura que els tipus d'interès són fonamentals per al mercat immobiliari a causa de l'ús del préstec. "El crèdit continua sent la principal font de finançament del mercat immobiliari, tant si l'inversor és un particular, una empresa o una institució". De nou, el període de tipus d'interès negatius ha augmentat l'ús del crèdit per a la inversió immobiliària. Es faciliten les condicions financeres i s'incrementa l'efecte alçament, és a dir, la diferència entre el retorn de la inversió i el cost del finançament. Però ara, amb l'augment dels tipus d'interès combinat amb l'enduriment de les condicions dels préstecs "han frenat la demanda des de començament d'any. Com en qualsevol mercat, si la demanda descendeix i l'oferta es manté constant, els preus s'ajusten a la baixa".
Una tempesta perfecta
Sobre aquest fenomen, hem de tenir en compte d'altres que tampoc no ajuden. Marcos Vito, propietari del taller Badauto, recorda que tot aquest esforç se suma a "l'aparició de noves limitacions normatives ambientals, per part també de Brussel·les, que pesen sobre els particulars amb la impossibilitat de llogar, per exemple, segons les etiquetes de diagnòstic energètic". Una situació que afecta, tornant al terreny de la immobiliària, a empreses i promotors d'obra nova. "Aquestes noves obligacions augmenten el preu de cost de l'inversor pesant també sobre el mercat", conclou Vito.
Pimes i autònoms
Sumem més exemples. Emilio García, de Valdemorillo Motor a Madrid, ressalta que la situació dels tallers i petits venedors és incerta, ja que molts van haver de demanar ajuts després de tres mesos tancats per la covid i ara han de fer front a uns interessos molt més alts. Però no són els únics crèdits a què estan fent front, ja que els petits negocis com el seu, amb menor múscul financer, necessiten pòlisses bancàries per funcionar. "Si volem vendre cotxes cal tenir-los en l'exposició, i per finançar-los necessitem diners dels bancs". García apunta que fa un any pagaven aquest finançament a Euribor més un punt, entre un 2% i un 3%, però ara s'ha elevat a un 5,5% i un 6% duplicant el cost dels interessos.
No és l'única necessitat de diners d'aquests negocis. García remarca que a més de la línia de crèdit per disposar de cotxes en les seves exposicions, han de comptar amb altres crèdits per adquirir maquinària per als seus tallers cada vegada més sofisticada. "Cada marca té la seva pròpia màquina", assenyala. I els tallers amb menys anys poden estar pagant, a més, hipoteques per a les naus, assenyala Aniceto Guzmán, membre de la junta directiva dels tallers oficials de Madrid associats a grans grups de concessionaris que poden, també, vendre cotxes. I tot això amb un negoci que cada vegada té uns ingressos més mesurats.
En paral·lel, Emilio García assenyala que per la part de la reparació, les companyies d'assegurances paguen a Espanya l'hora de mà d'obra de la reparació a una mitjana de 37 euros, la meitat que en altres països europeus. I, pel que fa a la venda dels cotxes, incideix que les marques volen canviar el model de negoci, venent els cotxes directament per internet i delegant en les xarxes el lliurament del cotxe el client "amb un 2% de comissió".
Gerardo Pérez, fins fa unes setmanes president de la patronal de concessionaris Faconauto i president del grup Autogex —comercialitzadora de diverses marques d'automòbils-, reconeix la forta pujada dels costos de finançament, però assenyala que, a diferència de la crisi de 2010, els bancs no han tancat l'aixeta. A més, remarca: "Els concessionaris estem vivint un bon moment amb balanços sanejats i ben estructurats. La concentració que s'ha produït en els últims anys ha fet que siguem empreses més grans. Per això, amb caràcter general, els bancs ens estan donant el finançament que volem", encara que això sí, molt més cara.
En tot aquest context, podem mirar cap a un altre costat. Les anomenades inversions alternatives com l'or o les criptomonedes no produeixen creixement i només tenen un motor de variació, el de l'oferta i la demanda. Per tant, l'augment dels tipus d'interès debilita el volum de liquiditat disponible i, com a conseqüència, la demanda i té un efecte a la baixa en aquests mercats. Això es va comprovar el 2022 amb una caiguda de la capitalització total de les criptomonedes del 64%, és a dir, més de 1.500 milions de dòlars. La fallida de la plataforma FTX va accentuar aquesta tardor, però l'augment dels tipus d'interès del banc central va accentuar també la reducció de la demanda. Tanmateix, el mercat de criptomonedes és molt sensible a això.
El gestor Albert Sempere, per ON ECONOMIA, el resumeix així: "La pujada dels interessos afecta tota l'economia, la macro i micro. Tenim exemples amb els bancs on ja els costa obtenir més diners, frenada a noves hipoteques, entre altres derivades. També aquells que tenen una empresa de transport i han de renovar la seva flota. Per tant, tota empresa o particular que necessiti un préstec per tirar endavant té problemes, funcionen bàsicament amb crèdits i aquests són més cars. Conseqüència? Baixen beneficis o repercuteixen directament al consumidor, però alguna cosa han de fer". I va a exemples directes: "Tinc un client amb una empresa de gelats, amb molt efectiu, però havia invertit per competir millor amb maquinària nova. Havia demanat un crèdit al banc, li surt més car i, amb l'agreujant que la matèria primera, el cost de l'alimentació, ha pujat. No ha tingut més sortida que pujar els preus dels cornets amb 25 cèntims cada un d'ells".
Quin és el futur més immediat?
A partir d'aquí, el BCE ha de replantejar a curt termini l'estratègia. L'euríbor ja ha arribat al 4,162% i hi ha un risc que superi el 4,5% a mitjà termini. D'acord amb les projeccions macroeconòmiques de juny, els experts de l'Eurosistema esperen que la inflació general se situï en una mitjana del 5,4% el 2023, del 3,0% el 2024 i del 2,2% el 2025. Els indicadors de les pressions inflacionistes subjacents segueixen en nivells elevats, encara que alguns mostren senyals incipients de debilitament.