Una de les maneres d'avaluar l'impacte de les pujades de tipus en l'economia de les famílies és la morositat. Si els interessos dels préstecs, especialment de les hipoteques, són tan elevats que els consumidors no poden afrontar-los, la morositat pujarà i és un mal signe per a l'economia, ja que si els ciutadans no poden pagar els seus deutes la salut financera empitjora. Doncs bé, malgrat les constants pujades de tipus aprovades l'últim any pel Banc Central Europeu (BCE), la morositat de crèdits a Espanya segueix en la seva taxa més baixa des de desembre de 2008, en un 3,5%.

Els préstecs morosos es van reduir en 399 milions només el juliol, fins als 41.774 milions, si bé la morositat del sector no va caure perquè la cartera creditícia es va contreure fins a 1,194 bilions d'euros, per sota dels 1,205 bilions de febrer. En comparació amb juliol de 2022, la morositat del crèdit ha passat del 3,85 % de llavors al 3,50 % de juliol de 2023 i el saldo de dubtosos ha minvat més de 5.660 milions.

A més de la dada total del sector, el Banc d'Espanya publica cada mes la morositat agregada de bancs, caixes i cooperatives (caixes rurals), d'una banda, i, per un altre, la de les financeres de consum. La morositat de bancs, caixes i cooperatives es va mantenir igualment sense canvis el juliol, en el 3,39 %, amb el que va romandre en mínims des de desembre de 2018 malgrat que el saldo d'impagats va continuar reduint-se, fins als 38.733 milions.

Tanmateix, en les financeres de consum, la ràtio de morositat va pujar al 6,43 %, des del 6,33 % de juny, amb un volum de dubtosos de 2.861 milions, 2 milions més que el mes anterior, i una cartera creditícia que baix fins als 44.509 milions.

Creix lleument la morositat hipotecària

La morositat dels crèdits concedits per a la compra o rehabilitació d'un habitatge, per la seva part, va pujar el 2,49 % al tancament de la primera meitat d'aquest any, des del 2,38 % de finals de març, previsiblement per l'impacte de la pujada de l'euríbor i la revisió a l'alça dels préstecs variables.

Segons les dades publicades aquest dilluns pel Banc d'Espanya, que són trimestrals, la morositat hipotecària ha anat augmentant al llarg de l'any, ja que va passar del 2,37 % de finals de 2022 al 2,38 % de març i ara al 2,49 %. En un context d'elevada inflació, la morositat específica del crèdit bancari per al consum va passar del 4,35 % de finals de març al 4,38 % de juny.

En el cas de la morositat dels crèdits concedits al sector promotor i immobiliari va pujar en el segon trimestre de l'any i es va situar en el 3,45 % al tancament de juny, davant el 3,44 % de març.

El BdE defensa els tipus alts

El governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha avaluat aquest dilluns les pujades de tipus i considera que la política fiscal per a 2024 hauria de ser "bastant restrictiva" a tota la zona de l'euro i creu que, a mesura que abaixen els preus de l'energia, els governs han de reduir les seves mesures de suport.

Segons Hernández de Cos, el nivell actual dels tipus d'interès oficials del BCE, mantinguts durant un període prou llarg, serien en general coherents amb assolir l'objectiu d'inflació del 2% a mitjà termini. "Si mantenim els tipus a aquests nivells durant un temps suficient, hi ha moltes possibilitats que puguem assolir el nostre objectiu del 2% en un termini raonable", ha assegurat el governador del Banc d'Espanya.

Malgrat això, Hernández de Cos ha advertit que aquestes afirmacions es fan sobre la base de la informació actual, assenyalant que el nivell d'incertesa sobre l'evolució futura de la de l'economia continua sent elevat i està subjecte a riscos geopolítics, el curs dels quals és difícil de preveure. De Cos ha assegurat que les decisions futures garantiran que els tipus d'interès oficials del BCE es fixin en nivells prou restrictius durant el temps que sigui necessari.

"Aquest enfocament és especialment important per evitar tant un enduriment insuficient que impediria la consecució del nostre objectiu d'inflació, i un enduriment excessiu, que danyaria innecessàriament l'activitat econòmica i l'ocupació", ha defensat.

"A mesura que baixen els preus de l'energia, els governs han de reduir les seves mesures de suport energètic", ha reiterat el governador durant la seva participació en la 15a reunió anual de l'International Forum of Sovereign Wealth Funds (IFSWF), organitzada per Cofides.

En tot cas, Hernández de Cos ha suggerit que si una nova crisi energètica fes necessàries noves mesures de suport fiscal, aquestes haurien de ser "molt més selectives". A més, considera que les autoritats també han d'emprendre reformes estructurals per reforçar el costat de l'oferta. "Això és essencial per evitar pressions addicionals sobre els preus, que d'una altra manera requeririen una resposta encara més enèrgica de la política monetària", ha recalcat el governador durant el seu discurs.