Els salaris es van disparar als dos arxipèlags l'any passat, amb increments molt superiors a la mitjana de l'Estat, segons el Monitor Adecco de Oportunidades i Satisfacció en l'Ocupació. Mentre que les remuneracions van créixer el 2022 en el conjunt d'Espanya un 4,23%, a les Canàries es van elevar un 12,2% respecte a 2021 i a les Balears un 8,7%, triplicant i doblant respectivament els increments mitjans de l'Estat. La recuperació del turisme explica el fort increment salarial dels balears i els canaris, encara que es pot recordar que aquests dos territoris, juntament amb Cantàbria, eren les tres úniques comunitats autònomes en les quals la mitjana salarial estava encara per sota de 2019. El passat 2021, les altres 14 comunitats havien recuperat el descens dels salaris de 2020 i s'havien col·locat per sobre de les nòmines prepandèmia.
A Catalunya les nòmines es van elevar l'any passat el 4,82% i es col·loca com la quarta més pujada després de La Rioja, amb un creixement del 4,96%. Per sobre de la mitjana espanyola, els salaris van créixer un Extremadura (4,8%), la Comunitat Valenciana (4,64%), Aragó (4,48%), Andalusia (4,37%), Cantàbria i Navarra (4,35%). I van pujar per sota de la mitjana, Castella-La Mancha (3,91%), Galícia (3,41%), Madrid (3,09%), Catilla i Lleó (3%), la Regió de Múrcia (2,86%), el País Basc (2,74%) i tanca Astúries, amb un increment dels salaris el 2022 del 2,4%.
És un viatge de tornada, doncs les que ara pugen més, també van baixar amb més força el 2020, i les que ara tenen increments més mesurats, van gaudir de menors caigudes l'any del confinament. En conjunt, els salaris van descendir el 2020 un 3,2% de mitjana en l'Estat, amb caigudes del 13,3% a les Canàries i el 13% a les Balears per l'alt volum de treballadors acollits a Ertes, les remuneracions del qual van patir una minva del 25%. A Catalunya aquell any els salaris van descendir un 4,75%, mentre que al País Basc només van baixar l'1,8% i a Astúries l'1,9% per la seva menor exposició al turisme, segons les dades del Monitor d'Adecco.
Respecte al salari absolut, mesurat en euros, les posicions no han variat als cinc primers llocs, idèntics des de 2019. El salari més alt es cobra a la Comunitat de Madrid, amb una mesurada de 2.135 euros l'any passat, després al País Basc, 2.103 euros, en tercera posició a Navarra, 1.969 euros, i després d'ella Catalunya amb una mitjana salarial de 1.958 euros. La cinquena posició és a Astúries, amb una nòmina de 1.791 euros. De mitjana, en l'Estat el salari es col·loca en 1.823 euros l'any passat, quan les Balears ha recuperat les sisena posició que va ostentar el 2019 en el rànquing autonòmic de remuneracions salarials.
Pèrdua de poder adquisitiu
No obstant això, cap salari no significa cap capacitat de compra, ja que cal tenir en compte el nivell de vida i la inflació que es pateix a cada territori. El Monitor d'Adecco també fa un rànquing del poder adquisitiu del salari mitjana comparant el quart trimestre de 2022 amb el de 2020. I el resultat és demolidor. Només quatre comunitats autònoma han augmentat el seu poder adquisitiu en aquests tres anys: Canàries, que és com si els seus habitants tinguessin a la butxaca 1.919 euros més per gastar l'any; Balears 1.594 euros, Catalunya 497 euros de guany de poder adquisitiu i la Comunitat Valenciana 34 euros. De mitjana els espanyols haurien perdut 157 euros, i entre ells, els navarresos s'emporten la pitjor part, amb una minva en el seu poder adquisitiu equivalent a 1.132 euros a l'any.
Javier Blasco, director The Adecco Group Insitute, explica a ON ECONOMIA que les pujades salarials de l'any passat arrosseguen en part l'efecte dels Ertes de 2020 i 2021 que van tirar a la baixa les mitjanes salarials, doncs els treballadors que van estar en expedient de regulació temporal d'ocupació cobraven el 75% del seu salari. No obstant això, considera que la forta inflació de l'any passat (8,4% de mitjana anual) ha pesat en gran manera en l'increment de la remuneració dels assalariats. Segons l'opinió del responsable del Monitor Adecco de Oportunidades i Satisfacció els salaris seguiran creixent aquest any per compensar la pèrdua de poder adquisitiu de l'any passat, però també previsiblement la del present, ja que els analistes pronostiquen un IPC entorn del 5%.
Negociació col·lectiva paralitzada
A més, Blasco recorda que molts convenis col·lectius estan paralitzats per la dificultat de tancar pujades salarials amb aquests nivells d'inflació i, a mesura que es vagin desbloquejant, aniran elevant l'increment salarial mig. Segons la seva opinió és desitjable que els salaris creixin, perquè són molt baixos, especialment el dels més joves, encara que reconeix que s'hi ha una marcada dualitat al mercat entre salaris alts i baixos. Una dualitat que també té el seu component geogràfic, ja que les grans corporacions, capaces de més salaris, es concentren en uns quants territoris.
El que pot marcar diferències en les pujades salarials per a aquest 2023. El debilitament econòmic afectarà certs sectors i, especialment, les pimes, incapaces d'afrontar increments que puguin compensar el poder adquisitiu perdut per efecte de la inflació. El que contribuirà a què en aquests sectors més febles la negociació col·lectiva continue diversos mesos estancada, augmentant la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors. I insisteix en què en aquest tipus d'empreses més petites i a certs sectors els remuneracions estan més ajustades, ja que hi ha un problema de baixa productivitat en part per la menor digitalització i l'escassetat de formació de les seves plantilles.