La bretxa històrica entre la pensió dels nous jubilats que acaben de sortir del mercat laboral i els pensionistes que ja fa diversos anys que cobren de la Seguretat Social s'ha reduït a mínims històrics des que es va aprovar la revalorització de les pensions en funció de l'IPC. Si ens remuntem deu anys enrere, els nous pensionistes cobraven un terç (34,4%) més que els que portaven ja diversos anys: així, els que es van jubilar el 2014 els va correspondre una pensió mitjana de 1.315 euros al mes (per 14 pagues), mentre que els més veterans cobraven 1.008 euros, tres-cents euros menys al mes. Doncs bé, aquesta diferència ha tocat mínims en el 8,8% el passat 2023 gràcies a la forta revalorització de les pensions per compensar la inflació. El que va provocar que els que es van jubilar al llarg de l'any passat els correspongués una pensió de 1.435 euros, tan sols 78 euros més que la pensió mitjana que cobraven de mitjana la resta dels jubilats.

L'escurçament de la diferència entre noves i velles pensions també es va deixar notar amb força el 2022, quan les pensions es van revalorar un 2,5% -la segona pujada més gran de l'última dècada-, que va col·locar per primera vegada en la història la bretxa per sota del 20%. El 2022, els nous van cobrar 1.427 euros al mes, 167 més que la mitjana de les pensions en vigor en aquell moment. Per posar-nos en context, fins a 2016 no es va reduir per sota d'un terç la diferència entre la nòmina dels nous i la dels vells. Una bretxa que s'ha reduït per unes pujades més grans de les pensions en els últims anys i no perquè els salaris dels treballadors que es van jubilant ja siguin tan alts, encara que els experts assenyalen aquesta com una causa secundària.

Pujades del 0,25%

Hi ha una correlació directa de la bretxa entre les pensions noves i velles i les pujades de les pensions aprovades pel govern espanyol. El 2010, amb una pujada de l'1,8% (encara que precedida d'increments de més del 2,5% en els tres anys anteriors), la bretxa es va col·locar en el 31,4%, per disparar-se dos punts amb l'arribada del Partit Popular al Govern, que va congelar la pujada de les pensions en el 0,25% durant cinc anys seguits, elevant la diferència entre la pensió mitjana i la nova al 35,1%, màxim de la sèrie històrica. A partir el 2019, que es va aprovar una pujada extraordinària als jubilats de l'1,6%, la bretxa es va reduir al 22,7% i, després d'un repunt el 2020 per la Covid, les pujades amb el govern de coalició han anat reduint la diferència.

Però, a què es deu que les noves pensions siguin més altes? Bàsicament, que els salaris mitjans pugen més de pressa que les pensions, no només pels increments salarials anuals, sinó també per l'aparició de llocs de treball de més valor afegit. I mentre major és el salari, major la cotització a la Seguretat Social i, en definitiva, una jubilació més alta cada any. Un increment que, com queda explicat més amunt, no s'ha produït a les pensions fins a 2019, contribuint així a obrir el buit entre els nous pensionistes i els vells. Però la reforma de les pensions, que garanteix per llei que les pensions pujaran el mateix que l'IPC, ha permès capgirar la situació i reduir la bretxa al mínim històric el 2023.

El 2019, les pensions van pujar un 1,6%; en 2020 i 2021, el 0,9%, i ja, lligat a la inflació, el 2022, el 2,5%, l'any passat, un 8,4% i en aquest 2024, el 3,8%. El que suma en sis anys un 18,1%, davant l'increment del 3,25% durant els set anys populars.

Jubilar-se al desembre i no al gener

Les fortes revaloritzacions lligades a altes taxes d'IPC han creat una pràctica que els gestors recomanen als seus clients: en cas de ser possible i suposant que no impliqui una minva de la pensió, si es té previst jubilar-se a començaments d'any, és convenient avançar la jubilació a novembre o desembre, ja que així es beneficia de la pujada del següent any. Suposem que una treballadora s'ha jubilat el 2 de gener d'aquest any amb una pensió de 1.400 euros al mes. Doncs si s'hagués jubilat només uns dies abans, el 30 de desembre, hauria rebut el gener, en comptes de 1.400 euros el, 1.450, en ser afavorida per la pujada del 3,6% de les pensions per a aquest any. El que suposen 700 euros més al mes. Lògicament, amb pujades de la inflació més moderades, potser no surt tant a compte, però de moment, l'IPC previst per a aquest any ronda del 3,1% i el 3,4% per al següent.

Per comunitats autònomes

No obstant això, encara que la bretxa s'ha reduït el 2023 al mínim històric del 8,8%, es marquen diferències per comunitats autònomes. Les grans es donen a Andalusia i La Rioja, on les noves jubilacions són el 10% superiors a les pensions que de mitjana es cobra en ambdós territoris. Tanmateix, a Astúries són, pràcticament, les mateixes, amb una lleugera diferència del 0,5% o el 0,8% a les Balears. Catalunya és una de les comunitats on la diferència és més alta, gairebé el 10%, mentre que a Madrid les noves són un 7% més elevades que la mitjana que cobren els jubilats de la comunitat.