L'Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes aprovat pel Govern a finals de 2022 ha desencadenat una reacció en contra de la seva aplicació, tant en algunes autonomies com entre l'elit empresarial. A través d'aquest nou tribut, que va entrar en vigor el passat 29 de desembre, els patrimonis superiors als tres milions d'euros queden gravats amb un tipus que pot anar des de l'1,7% fins al 3,5%.
Es tracta d'una mesura impulsada perquè aquestes persones adinerades no puguin quedar eximides de l'actual impost de patrimoni per les bonificacions d'alguns governs regionals. Actualment, la Comunitat de Madrid, Andalusia i la Regió de Múrcia bonifiquen amb el 100% de les quotes els grans patrimonis, mentre que Galícia ho fa amb el 50%. Per la seva part, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va anunciar que recorrerien l'impost al Tribunal Constitucional abans que finalitzi gener.
No és l'única autoritat que s'ha manifestat en contra del nou tribut impulsat pel Govern nacional. Aquest dilluns, l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE), el 'think thank' de la patronal CEOE, ha publicat un informe elaborat per catedràtics de Dret Tributari i Hisenda Pública. En ell, exposen i analitzen diferents punts pels quals creuen que es tracta d'una mesura inconstitucional, a més d'assenyalar l'impost com a "ineficient" i d'"escàs rigor tècnic".
La potestat originària d'establir tributs la té l'Estat
Un dels motius que al·leguen per declarar no constitucional el tribut a les grans fortunes és que altera el sistema de finançament autonòmic, privant a les Autonomies de la seva capacitat per organitzar la seva pròpia fiscalitat. Per a l'IEE, suposa una vulneració de la reserva de llei orgànica continguda a l'article 157.3 de la Constitució. Tanmateix, no tothom considera que aquest impost vulnera la Constitució, tal com expliquen experts consultats per ON ECONOMIA.
En aquest sentit, l'argument assenyalat perd força si ens atenim a l'article 133.1 de la Carta Magna. "La potestat originària d'establir tributs la té l'Estat i no les comunitats autònomes, pel que pot perfectament crear un impost igual al de patrimoni que se superposi. De fet, l'impost sobre el patrimoni que està en vigor no és autonòmic, és un impost estatal que l'hi van cedir. Igual que es va poder crear aquest impost estatal i cedir-se'l a les autonomies, se'n pot crear ara un altre i no cedir-lo", explica Jesús Rodríguez Márquez, professor de dret financer i tributari.
Un altre dels punts de l'informe de l'IEE es basa que l'impost no respecta el principi d'equitat, "ja que grava rendiments que ja han pagat imposats quan es van generar". En aquest cas i segons el criteri del professor, no existeix doble imposició perquè la quota de l'Impost sobre el Patrimoni és deduïble sobre el nou tribut, però, encara que així fos, tampoc no és prou motiu per declarar-lo anticonstitucional.
"El que diuen és que es genera doble imposició perquè el patrimoni no és cap altra cosa que renda estalviada, però que l'ordenament tributari és ple de dobles i triples imposicions i això no està prohibit per la Constitució. Quan guanyes un salari pagues renda i si prens una canya a un bar estàs pagant IVA amb aquest mateix salari, per exemple. Tota manifestació de capacitat de pagament pot estar sotmesa a imposició segons la Constitució", assegura l'expert.
Debat sobre el "potencial confiscatori"
Un tercer argument pel qual des del 'think thank' de la CEOE consideren inconstitucional la mesura fiscal del Govern és que l'impost sigui "potencialment confiscatori" en afegir-se a l'IRPF i l'impost de patrimoni autonòmic, de manera que el contribuent es vegi obligat a vendre part del seu patrimoni per afrontar les seves obligacions fiscals.
Segons els especialistes que han elaborat l'informe publicat aquest dilluns, es tracta d'una situació que pot generar imposicions "molt superiors al 60%" en patrimonis no productius, davant els principis de capacitat econòmica, com a paràmetre o mesura de la imposició, i de prohibició de la confiscatoriedad si la càrrega tributària total resulta desproporcionada. Una cosa en la qual no tothom coincideix.
"Jo tampoc no el veig confiscatori. S'ha mantingut el mateix límit que és avui vigent i que ningú no ha discutit entre l'IRPF i l'Impost sobre el Patrimoni. El que diu el nou tribut és que la suma dels tres no pot superar el 60% de la base imposable de renda, després no sembla que a ningú se li vagi a confiscar tota la seva renda com a conseqüència de l'aprovació d'aquest impost", afegeix Jesús Rodríguez. Així mateix, l'expert consultat creu que existeix escassa jurisprudència sobre aquest límit, que exigeix que el sistema esgoti la renda o el patrimoni del contribuent, la qual cosa no succeiria en aquest cas.
Vulnera la seguretat jurídica?
Des del punt de vista de la forma, l'IEE qüestiona que l'impost s'hagi creat mitjançant una esmena a una proposició de llei, la qual cosa ha limitat la possibilitat dels grups polítics de debatre i esmenar el text. Aquesta via normativa suposa "actuar en frau de llei", segons els experts que han elaborat l'informe, a causa que es recorre a un procediment que no és el previst per eludir certs controls, des del mateix|propi debat públic a l'informe del Consell d'Estat.
Però, el punt que sembla generar més controvèrsia i pot ser l'argument de més pes per tombar l'impost a les grans fortunes té a veure amb la seva aplicació i entrada en vigor. Des del punt de vista del fons, adverteixen que l'impost afecta l'exercici 2022, encara que no es va conèixer fins al novembre i es va aprovar ja el desembre, una cosa que vulneraria la seguretat jurídica i podria implicar retroactivitat.
En aquest sentit, el mes de novembre l'habitual és haver superat els 183 dies que delimiten que es resideix fiscalment a Espanya aquell any, la qual cosa impedeix d'adaptar el comportament econòmic a les normes vigents. Un canvi sorprenent en la llei que constituiria una retroactivitat de grau mitjà o impròpia, contrària la doctrina del Tribunal Constitucional sobre el principi de seguretat jurídica.
"És l'únic aspecte que em sembla més controvertit", explica Jesús Rodríguez. "Aquests impostos tenen la meritació a 31 de desembre, el que significa que, sigui quin sigui la realitat material, la realitat jurídica que crea la llei és que l'obligació de pagament neix el 31 de desembre, com si en aquesta data haguessis adquirit tot el patrimoni de l'any, però el cert és que la llei va entrar en vigor abans. De tota manera, no es tracta d'una retroactivitat pura, sinó el que el constitucional l'ha denominat com a retroactivitat impròpia", afegeix.
"Caldrà analitzar si s'ha perjudicat la seguretat jurídica, perquè els contribuents no han tingut el temps de sortir corrents quan s'hagi aprovat l'impost, ja que per ser resident en Espanya tens que ser-ho durant més de 180 dies a l'any i quan es va aprovar l'impost al novembre el que era resident era i estava atrapat per l'impost. En aquest sentit sí que ha estat sorprenent. Tot i així, en no tractar-se d'una veritable retroactivitat, segons la meva opinió no crec que sigui inconstitucional", conlcluye Rodríguez.