Quant n'apujaran els preus l'any 2025? Les previsions apunten a un increment en l'entorn del 2,1% per a l'IPC en relació amb 2024. Aposten per aquesta taxa d'inflació el consens mitjà dels 21 gabinets de conjuntura privats més rellevants d'Espanya consultat per al panell de Funcas; el Banc d'Espanya, Airef i l'OCDE. El Fons Monetari Internacional és una mica més optimista, amb una inflació del 2,1% per a Espanya l'any pròxim, i una mica més pessimista la Comissió Europea, que apunta al 2,2%. En tots els casos, les estimacions han anat reduint-se en els últims mesos.

El Govern espanyol mai no fa previsions de l'IPC; es limita al deflactor de PIB. Mentre el primer mesura els preus d'una cistella de béns de consum, el segon s'elabora amb tots els béns finals que es produeixen en una economia. En general, el deflactor és entre 3 i 4 dècimes per sobre de l'IPC. Si s'aprofundeix una mica més, Funcas, el think tank econòmic de les fundacions de les Caixes d'Estalvi, ofereix l'evolució dels preus mitjans per a 2025 per grans grups de productes:

Índex de Preus de Consum (IPC): 1,9%
Inflació subjacent (sense aliments frescos ni energia): 2,2%
Aliments elaborats: 1,9%
Aliments frescos: 2,1%
Béns industrials sense energia: 0,4%
Serveis totals: 3%
Productes energètics: -0,7%.

Tanmateix, l'IPC és una mica enganyosa, ja que no mesura quan creixeran els preus des de gener, sinó en relació amb la mateixa dada de 12 mesos enrere. Pot ser que pugi molt l'electricitat des de gener, però que el mes que s'està analitzant baixi si es compara amb el preu del mateix mes de 2024 que podia haver registrat una forta pujada o descens. És el cas dels preus energètics, que es preveu un augment en l'electricitat i el gas, encara que Funcas apunta a descensos en l'IPC.

Aliments

Al marge de factors climatològics, que poden afectar les collites, l'1 de gener s'acaba la rebaixa de l'IVA per a una quinze de productes de primera necessitat que suposen un terç de la despesa d'una família mitjana espanyola.

Els aliments gravats amb el tipus reduït (10%) han tributat al 5% des de gener al 30 de setembre, i els tres últims mesos de l'any, al 7,5%. A partir de l'1 de gener, tornen a estar gravats amb el 10% més l'1,4% de recàrrec d'equivalència. Els superreduïts (4%) hi han estats exempts de l'IVA fins al setembre i l'últim trimestre han pagat el 2%. Al gener, tributaran el 4% després de dos anys subvencionats més un 5% de recàrrec d'equivalència.

Superreduïts: pa, farines, llet, formatges, ous, fruites, verdures, llegums i cereals.
Reduïts: Pastes alimentàries i olis de llavors, especialment gira-sol.

Però hi ha dos casos especials als quals s'ha modificat l'IVA per a l'any vinent. L'oli d'oliva ha baixat del tipus reduït a superreduït, i per això en comptes de pagar un 10% s'abonarà el 4% i els iogurts, que després d'un pacte entre PP, Vox i Junts s'han rebaixat també del 10% al 4%.

Energia

Electricitat: També estarà molt condicionada per la climatologia, ja que si hi ha molt vent i molta pluja, i encara menys, augmenta la producció renovable, que abarateix molt el preu. Si, al contrari, la climatologia és adversa, cal tirar el gas natural, que pot doblar, triplicar o més el preu del quilowatt generat. En principi, la previsió és que el gas rebaixi el seu preu l'any vinent.

Però hi ha un segon factor que afectarà la rebuda de la llum. L'1 de gener es recupera l'IVA normal del 21%. Aquest any 2024, tret de tres mesos que s'han gravat amb el 21% -per pagar-se el quilowatt per sota de 45 euros- la resta ha estat subvencionada al 10%. I això ha arribat a la seva fi. A més, es pagaran també amb normalitat dos impostos que afecten l'electricitat: l'impost especial de l'electricitat, que abona el consumidor, i el de producció d'energia elèctrica, que correspon al productor.

De tota manera, les dues terceres parts dels consumidors tenen contractes al mercat lliure que fixen un preu fix per a tot l'any, per la qual cosa si l'electricitat baixa, ells perden, però si puja, guanyen. Només els que són al mercat regulat, tenen la fluctuació diària del preu de l'electricitat.

Petroli i gas: Ambdues energies estan lligades i els seus preus es mouen semblants. El 2024, el barril de Brent s'ha pagat en l'entorn dels 75 dòlars -màxim de 85,4 i mínim de 71,1). Actualment, es paga al voltant de 73,5 dòlars. Per a l'any vinent es preveu una reducció, entorn dels 68-70 dòlars, encara que el consens de Reuter l'eleva a 74. El Departament d'Energia dels EUA preveu una reducció del 3,5% en el cost del gas natural,

Combustibles: Si baixa el petroli, hauria de baixar tant la gasolina com el dièsel, encara que les previsions fan pesar en uns preus similars els abonats durant 2024. La gasolina ha fluctuat entre un màxim d'1,687 i 1,481 euros el litre i el dièsel, d'1,561 a 1,362 euros.

Tanmateix, sobre el dièsel penja l'amenaça d'un increment de l'impost especial d'Hidrocarburs que pretén aplicar el Partit socialista. Però tot apunta que no es dugui a terme, perquè ja s'ha votat en el Congrés i no ha sortit avancis; a més, Sumar i Podemos s'han mostrat contraris a la pujada.

Impostos

La principal pujada ve des dels ajuntaments, ja que l'abril d'aquest any entra en vigor una nova taxa d'escombraries, encara que algunes corporacions han reduït l'any passat l'IBI per compensar-lo. Aquest 2025, l'IBI es mantindrà inalterat en la majoria de les grans ciutats, fins i tot baixa a Madrid. Els contribuents que obtinguin més de 300.000 euros de rendes del capital (accions, fons d'inversió, lletres, comptes corrents), hauran de passar a tributar del 18% al 20% en la declaració de la Renda. Més amunt s'ha explicat els canvis en l'IVA, tant en alguns aliments com en l'electricitat.

Tabac i vapeadores: El Congrés ha aprovat un nou impost per als cigarrets electrònics (coneguts com a vaporitzadors), que suposarà entre 1 i 2 cèntims per mil·lilitre del líquid utilitzat. També s'apujarà l'impost especial del Tabac. L'impost entrarà en vigor l'1 d'abril.

Habitatge

Pisos: L'increment del preu de l'habitatge es moderarà lleugerament el 2025, entre un 4% i un 5% en la compra i un 10% el lloguer, segons les previsions realitzades per la immobiliària Solvia. Les seves previsions per a aquest 2024, són una pujada entre el 5% i el 7% en la compra i més del 10% en el lloguer.

Hipoteques: Els experts en tipus d'interès preveuen que aquest 2025 el Banc Central Europeu (BCE) seguirà abaixant el preu dels diners, la qual cosa redundarà en una reducció de l'Euribor i, per arrossegament, les taxes de les hipoteques.

Transport

Autobús, metre i trens: A la fi una bona notícia. El Govern de Pedro Sánchez ha decidit prorrogar els ajuts al transport públic per a la meitat de l'any vinent, la qual cosa significa que les comunitats autònomes poden mantenir els actuals preus pels abonaments transports. També es prorrogaran els abonaments de Renfe de llarga i mitjana distància i els bitllets de Rodalies i Rodalies.

Peatge. Els peatges de les autopistes, que estan regulades per l'Estat, pujaran l'any vinent un 2%.

Telecomunicacions

Les principals operadores han anunciat pujades als seus rebuts. Així, Movistar pujarà el 2025 entre 3 i 6 euros el cost mensual; Vodafone un 3%, al voltant d'1,5 euros i Orange de 2 a 6 euros.

Cotxes

Sobre el sector pesa l'amenaça de multes milmillonarias per als fabricants que no aconsegueixin rebaixar l'emissió mitjana de la totalitat de cotxes que vengui a la Unió Europea a 93,6 grams per quilòmetres. Ja que és una mitjana, les marques intentaran vendre el màxim de cotxes electrificats (elèctrics i híbrids endollables), però el mercat no dona senyals d'interessar-se per aquests cotxes. Com a aliats, el Govern d'Espanya ha prorrogat el pla d'ajuts Moves III.

Però si els comptes no surten, cada fabricant té dues opcions: reduir les vendes dels cotxes de combustió per rebaixar la seva taxa d'emissió de CO₂ o afrontar les voluminoses multes. En qualsevol de les dues opcions, el resultat previsible és un increment dels preus. Des de la pandèmia, els cotxes s'han encarit un 30%, encara que s'ha parat en sec el 2024, davant d'una demanda que no sembla desenganxar.