Els reclusos en el sistema penitenciari del país tenen la possibilitat d’obtenir una remuneració a través de feines que poden dur a terme a la presó. Aquest sistema, més enllà de proporcionar-los una compensació econòmica, permet als interns adquirir habilitats i experiència laboral que els seran d’utilitat en recuperar la seva llibertat. Les institucions penitenciàries permeten que els presos que vulguin puguin sol·licitar una feina a la presó a canvi d’una petita remuneració.

De fet, treballar a la presó és una activitat molt valorada durant les avaluacions per obtenir la llibertat condicional, a més d’ajudar els reclusos a mantenir una ocupació productiva. Segons dades d’Institucions Penitenciàries, el mes de juny de 2024 hi havia 11.375 interns amb feina, dels 55.000 reclusos totals, el que representa aproximadament un 20% del total de la població reclusa. 

Quant cobra un reclús? 

Però, quant cobren? A Espanya, el salari mitjà d’un reclús se situa entorn dels 3,24 euros i 5,68 euros l’hora, el que es tradueix en entre 200 i 300 euros mensuals. Tot i que les xifres estan molt per sota del salari mínim interprofessional, la demanda per aquestes feines és elevada. L'Associació Pro Drets Humans d'Andalusia, ha destacat en reiterades ocasions que hi ha més presos interessats a treballar que ofertes disponibles. Cal recordar que el sistema penitenciari a Catalunya i al País Basc funciona de manera independent, amb la seva pròpia normativa i administració.

Els presos poden optar a feines en tallers de serveis o de producció pròpia, com ara al servei de bugaderia o de cuina, així com en empreses externes que col·laboren amb l’Organisme Autònom de Feina Penitenciari i Formació per a l'Ocupació. En aquest sentit, els llocs de feina més habituals entre els reclusos són els d’operari en tallers, serveis de neteja i cuiners.

Les tasques a la presó, objecte de controvèrsia

Les tasques a la presó també han estat objecte de controvèrsia per les denúncies en les quals s’assenyala que grans empreses es beneficien d’aquesta mà d’obra econòmica i sense l'obligació de cotització a la Seguretat Social. Tot i les crítiques, des de les institucions penitenciàries defensen el programa com una eina vital per a la reinserció social dels presos.

Més enllà dels beneficis econòmics i formatius pels recursos, les feines a la presó contribueixen a la salut mental i emocional dels interns en proporcionar-los una rutina dins del centre penitenciari i així reduir l'oci passiu. Tanmateix, els reclusos que treballen a la presó no sempre cotitzen a la Seguretat Social, el que limita els seus drets laborals i la seva futura pensió. Aquesta situació també ha estat en el punt de mira i ha generat un debat sobre la necessitat de reformar les polítiques laborals dins les presons per garantir més justícia i equitat.