El president de la Real Federación Española de Futbol (RFEF), Luis Rubiales, ha defensat de manera esperpèntica aquest divendres en roda de premsa el petó agafant del cap la futbolista Jenni Hermoso en la celebració del Mundial que la selecció va guanyar diumenge passat. S'ha negat a dimitir, diu, perquè pateix una "cacera" liderada per "el fals feminisme", però també perdria un sou elevadíssim si marxava. Concretament, el seu sou aquest any és de 675.761 euros bruts (371.669 euros nets), segons va ser aprovat en l'Assemblea General de la RFEF de l'any passat.

Però Rubiales cobra, a més, una ajuda a l'habitatge de 3.000 euros al mes o, cosa que és el mateix, 36.000 euros a l'any. O sigui, que percep bastant més tan sols per pagar l'habitatge que el sou mitjà espanyol, que és de 27.000 euros anuals. Segons va revelar El Confidencial, a més, Rubiales cobra un plus amb el 0,15% dels ingressos totals de la Reial Federació Espanyola. El mateix mitjà va revelar que una de les primeres mesures de Rubiales en arribar al càrrec l'any 2018 va ser la de fixar un sou de 150.000 euros per als 19 membres de la RFEF que provenen de les federacions territorials.

Quan a Rubiales se li ha retret que cobri 7,5 vegades més que els 90.010 euros anuals bruts que cobra el president del Govern Pedro Sánchez, l'encara màxim dirigent de la RFEF ha assegurat que no té res a veure perquè la RFEF és una "entitat privada d'esport". Però Rubiales encara percep un altre sou més, el de vicepresident de la UEFA, i per aquest s'emporta 250.000 bruts anuals. O sigui, que sumant ambdós sous, Rubiales s'embutxaca gairebé un milió d'euros, 928.761. L'any 2022, la RFEF es va gastar en sous de la Junta Directiva i Alta Direcció, 5,1 milions d'euros, considerant alta direcció al president, secretari general, director esportiu i seleccionador nacional.

Advocat, jugador professional i vaguista

Abans d'arribar a la RFEF, Luis Rubiales, nascut a Las Palmas de Gran Canària l'agost de 1977, va començar a jugar a futbol amb 14 anys en el Motril CF, on vivia amb la seva família. Com a professional, va arribar a jugar en el Lleida, en la temporada 2000-2001, en Segona Divisió, i a Primera en equips com el Xerez o el Llevant, on va jugar la seva temporada al nivell més important en la 2003-2004. Rubiales, com a jugador, destacava sobretot pel seu lliurament. Es va retirar del futbol el 2009. Va seguir uns anys més al Llevant i era el capità quan, en els anys 2007 i 2008, quan la plantilla de l'equip va convocar una vaga pels sous impagats.

Més enllà de la seva carrera com a futbolista, Rubiales és llicenciat en Dret, advocat i director esportiu titulat per la Universitat Camilo José Cela. Per arribar a càrrec seu, Rubiales va ser elegit en una Assemblea Extraordinària convocada per la destitució d'Ángel María Villar, que va ser destituït per vulnerar la neutralitat durant el procés electoral en difondre el seu programa electoral en els mitjans de comunicació a través d'una carta a presidents de les federacions territorials quan encara era membre de la comissió gestora. Va aconseguir el suport de 80 de les 137 persones que formen part de l'assemblea de la RFEF, formada per clubs, federacions territorials, àrbitres entrenadors i altres representants del món del futbol. Es va imposar a Juan Luis Larrea, l'altre candidat, que va rebre 56 vots.