Amb la inflació i l'augment del cost de vida, aquest any estem a punt de començar el curs escolar més car des de que hi ha registres, amb un cost mitjà de 410,71 euros de mitjana per alumne. Això sí, l'encariment respecte al curs passat, quan el cost mitjà per alumne es va situar en els 405,07 euros, és de tan sols cinc euros per nen, la qual cosa suposa l'augment més baix dels últims anys en el pressupost, de l'1,39%.

No obstant això, Antonio Gallardo, expert financer del comparador de productes Banqmi, explica que "encara que la pujada d'aquest any sembla que és petita, arriba just un any després d'una gran pujada que vam veure en la tornada a l'escola del curs 2022-2023, quan el cost mitjà per alumne va pujar gairebé 20 euros d'un any per a l'altre: dels 386,76 euros de 2021 als 406,07 euros de 2022. Per tant, aquest petit nou increment és una clatellada més per a les famílies".

Pujades de 5 euros mensuals en la concertada

A partir d'aquí, el que més puja en xifres absolutes és el cost mensual dels estudis, molt diferenciat entre una escola pública, un altre de concertat i un altre de privat. Malgrat tot, els increments percentuals respecte al 2022 no se centren en aquest aspecte i les matrícules es mantenen, a grans trets, molt similars si ho comparem amb el curs passat. Diferents escoles consultades per ON ECONOMIA, situen en els 5 euros de mitjana mensual l'augment. Si agafem el 'punt mitjà', una escola concertada se situa en els 170 euros de mitjana per una quota mensual dividida en deu mesos. A partir d'aquí, recentment també s'han afegit altres partides a tenir en compte: una d'elles és la quota digital, amb una mitjana de 3 euros mensuals repartit també en 10 quotes; material escolar que es cobra cada dos mesos a un preu de mitjana de 6 repartit en 5 quotes. En total, prop dels 1.760 euros de mitjana anual, encara que s'han de comptar només els deu mesos de curs escolar.

Despeses extres: material i dinar

Aquest preu és una petita part si tenim en compte altres partides, encara que ja no formin part estrictament de l'educació del nen o nena. Malgrat això, una família també ho ha de tenir en compte. Parlem dels serveis de permanència per deixar o recollir al fill/a més aviat o tard on una hora diària pot arribar als 38 euros de cop. Però també el servei de migdia que inclou el dinar on quedar-se els cinc dies a menjar pot costar 189 euros de mitjana cada mes.

En el cas de la pública, hi ha l'opció de portar al nen o nena el menjar preparat per part dels pares cada dia, en una majoria d'escoles. Si tot això el traslladem a l'àmbit privat es pot disparar fins i tot un 70% més que la mitjana, sobretot centrant-se en els 1.760 euros de la concertada. La liberalització de preus registrada és molt més gran i tan sols una quota mensual d'un alumne pot partir dels 700 euros.

Despeses en la pública: llibres socialitzats i AFA

A l'altre costat trobem la pública, on s'hauran de tenir en compte els costos d'inscripció i material escolar, però en cap cas les esmentades quotes mensuals. D'entrada, els conceptes canvien. Una escola pública no va per un sistema de quotes i les despeses que hi puguin haver es determinen depenent del centre. En aquest cas, el que s'ha de tenir en compte com a despesa més gran és el que es paga a l'AFA, que antigament es coneixia com a AMPA i es refereix a les associacions de pares i mares. Les quotes tenen una mitjana, en aquest cas, de 240 euros a l'any.

Pel que fa a despeses mensuals, està sobre els 25 de mitjana dividit en 10 mensualitats i fa referència a cert material escolar. A més, en l'apartat de llibres, moltes famílies admeten que amb els xecs escolars poden sufragar aquestes despeses. Xecs que són, com a mínim de 50 euros per alumne. I, precisament, hi ha alguna despesa extraordinària com 50 euros anuals més per a llibres socialitzats. La socialització de llibres de text i material escolar és un projecte per a la reutilització de llibres de text i material escolar que algunes AFAS i alguns centres educatius estan duent a terme en les seves respectives escoles amb l'objectiu principal de rebaixar la càrrega econòmica que cada curs suporten les famílies per l'adquisició de llibres de text. Aquests projectes de socialització neixen com a resposta a la falta de compromís de les administracions educatives respecte de la implantació de la gratuïtat dels llibres de text i del material escolar el cost del qual és assumit íntegrament per les famílies. Un concepte que ha estat molt bé rebut en aquest àmbit.

El condicionant d'on estudien

Però per tenir una radiografia més detallada del cost escolar, tant si és pública, privada o concertada, el que també condicionarà els preus serà la seva ubicació. Els costos anteriorment explicats es refereixen al de grans capitals, com Barcelona o Madrid. Però en altres llocs les diferències arriben a ser abismals. Igual que l'any passat, a les famílies del País Valencià (465,55 euros), Catalunya (447,86 euros) i Navarra (447,36 euros) els continuarà sortint més cara la tornada a l'escola. En el costat oposat, a la cua del rànquing, continuem veient a Extremadura (383,38 euros) i Castella-la Manxa (387,34 euros) i les Canàries (389,83), que baixa un lloc i registra un preu més baix que Castella i Lleó, tercera per la cua l'any passat i que aquest curs se situa al tretzè lloc del rànquing (de 17), amb 392,14 euros de mitjana per alumne.