Caldrà esperar el 28 de novembre per saber quant pujaran les pensions a partir de l'1 de gener de l'any vinent. Però quan falten tres mesos, ja es pot fer una estimació amb certs traços de versemblança. El 2021, José Luis Escrivá, llavors ministre de Seguretat Social i avui governador del Banc d'Espanya, va tancar un acord amb els sindicats i els empresaris i va aconseguir l'aprovació en les Corts perquè les pensions es revaloressin de forma automàtica, acabant amb la potestat dels Governs anteriors que la pujaves en funció de les previsions del dèficit.

En aquest acord es va establir que les pensions pujarien segons la inflació mitjana, mesurada entre desembre de l'any anterior i novembre del present, segons l'estimació realitzada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Les dates tan rares es deuen que l'1 de gener, els pressupostos generals de l'Estat han de recollir la pujada per a aquell any, i el normal és que les Corts no donin el vistiplau fins i tot final de desembre o fins i tot entrat ja gener. Per això, es decideix tancar la inflació al mes de novembre, i per això, caldrà esperar al 28 de novembre, quan coneguem l'avanç de l'IPC d'aquell mes que, sol diferir poc del definitiu.

Doncs bé, de moment, entre desembre de 2023 i agost d'aquest any, la inflació mitjana interanual s'ha col·locat en el 3,1%, amb una engegada del 3,1% al desembre, un màxim del 3,6% al maig i un mínim a l'agost, l'últim mes del qual es tenen dades, fins al final de setembre quan l'INE avanci la inflació d'aquest mes.

Per tant, caldrà encreuar els dits al final de setembre, d'octubre i de novembre, per veure l'evolució dels preus. Potser els pensionistes, els creuin amb l'esperança que l'IPC interanual sigui alt, el que elevaria la inflació mitjana i, així, tindrien una revalorització major de la seva pensió. La resta dels ciutadans, en canvi, els creuarem en espera que els preus segueixin el camí de moderació i, per què no, que baixin alguns productes essencials, la qual cosa abaratiria la cistella de la compra.

Però existeix una manera d'aproximar-se a la pujada que finalment s'aprovi. El think tank de les antigues caixes d'estalvi, Funcas, prediu quins seran els IPC mensuals: segons els seus càlculs, caurà novament aquest mes de setembre, col·locant la interanual en el 2,1%, per remuntar el 2,2% a l'octubre i fer un salt al 2,7% al novembre. I tancar l'any en el 2,9%, una inflació que s'utilitza per a la revalorització dels salaris.

Doncs bé, si Funcas ha encertat, de vegades ho fa, i de vegades no, la inflació mitjana de desembre de 2023 a novembre de 2024, es col·locarà en un 2,9%. Amb el marge d'error, es podria concloure que les pensions contributives pujaran en l'entorn del 3%, dècima, a dalt o a baix. El que suposaria dues coses:

La primera, que els pensionistes hauran guanyat poder adquisitiu aquest any, ja que, ja que l'any passat la inflació a novembre va tancar en el 3,5%, la pujada superarà en mig punt l'IPC i...

La segona, que si Funcas tornés a encertar, la pujada de l'entorn del 3% permetria als pensionistes tornar a guanyar poder adquisitiu, ja que prediu que la inflació de 2025 pugi de mitjana el 2,1%.

Polèmica negociació

Durant les negociacions, Escrivá es va entossudir que s'utilitzés la inflació mitjana anual, en comptes de la inflació interanual. La primera implica que es té en compte l'IPC de cada mes, per després treure la mitjana; mentre que la segona mesura només la inflació interanual de novembre. Els agents socials eren partidaris d'aquesta última, ja que s'ha utilitzat en els anys anteriors quan les pensions es revaloraven en funció de la inflació. En principi, és igual, ja que uns anys pot afavorir els pensionistes, en d'altres no tant.

Fixant-nos en les prediccions de Funcas, la inflació mitjana a novembre d'aquest any serà del 2,9%, mentre que la interanual d'aquell mes serà el 2,7%. Aquest any, guanyaria, doncs, amb l'IPC mitjà. Una cosa que ja ha ocorregut els anys anteriors. Així, el 2022, el primer any que va entrar en vigor la reforma d'Escrivá, la pujada va ser del 8,5%, a causa de les altes inflacions de la primera meitat de l'any, que després es van anar contenint fins i tot 6,8% el novembre (van guanyar dos punts amb la fórmula de revalorització elegida) i el mateix va passar el 2023, amb la pujada del 3,5% en mitjana anual i un IPC el novembre del 3,2%.

Pensions no contributives

Cosa diferent succeirà amb les pensions no contributives o assistencials (que han estat reformades aquest any), o les de viduïtat i orfandat, que, per la seva baixa quantia, té una pujada per sobre de les contributives per anar escurçant la bretxa. En anys anteriors, ha pujat en el mateix percentatge que el salari mínim interprofessional, encara que no té per què repetir-se per a 2025.

I per tancar un consell: si està pensant a jubilar-se, convé fer-ho abans que acabi l'any. Per què? Molt simple: posem que té dret a una pensió mensual de 1.200 euros (per 14 pagues) que si es jubila al novembre, cobrarà ja el mes de desembre. Però per al gener, té dret a la pujada, amb la qual cosa, si finalment és un 3%, la seva pensió pujarà a 1.236 euros, 500 euros a l'any.