Especular sobre l'evolució dels tipus d'interès ha estat esport habitual en els últims dos anys, després del ral·li alcista dels bancs centrals iniciat a començaments de 2022 per sufocar la inflació galopant. El juny passat el Banc Central Europeu (BCE) rebaixava el preu dels diners un quart de punt fins al 4,25% i donava el senyal de sortida per a noves retallades, sempre amb el permís de la inflació i atents a la fortalesa o debilitat de les economies europees.
L'euríbor a termini d'un any acabava aquest mes de juliol en el 3,52% el seu nivell més baix des de gener de 2023, que va tancar en el 3,33%. Prenent com a referència juliol de 2023 amb un euríbor en el 4,14%, aquells als quals els toqui renovar la hipoteca variable aquest mes (renovació anual), tindran un descompte de 0,62 punts en l'interès aplicat per la seva entitat bancària (a més del diferencial establert). Aquesta rebaixa portada a euros suposa que, per a una hipoteca de 150.000 euros a un termini de 25 anys, la quota es redueix en alguna cosa més de 50 euros, o sigui, 600 euros a l'any. Així, al 4,14%, l'hipotecat paga una quota de 803 euros, davant els 752,55 euros actuals.
El tipus d'euríbor més alt d'aquest període d'alces va anar durant el mes passat d'octubre quan el tipus mitjà d'aquell mes va tancar en el 4,16%. Euríbor és l'acrònim d'Euro Interbank Offered Rate o "tipus europeu d'oferta interbancària" que consisteix en el tipus d'interès a què es deixen els diners entre si diferents bancs europeus, i té un venciment a 12 mesos. A més, és el que s'utilitza per al càlcul de les hipoteques referenciades aquest indicador, el més habitual.
El dubte per als hipotecats és si aquest bon comportament de l'euríbor, que abarateix les seves hipoteques, continuarà. El mercat està convençut que els Estats Units iniciaran el mes de setembre una retallada de tipus i que el BCE també aplicarà a la tornada de vacances una altra retallada. Tanmateix, el comportament dels bancs centrals no deixa de ser una aposta més de tan habitual al mercat. Christine Lagarde, presidenta del banc emissor europeu, no s'ha compromès per endavant a donar una orientació sobre els pròxims moviments i continua condicionant les seves decisions a les pròximes dades. El cost dels serveis, que continuen impulsats per uns augments salarials que s'espera que continuïn sent forts, continuen com una de les principals preocupacions.
Una dada negativa ha estat l'increment de la inflació a l'eurozona corresponent al mes de juliol que s'ha elevat fins al 2,6%, davant el 2,5% de juny a causa de l'increment de l'energia. Això allunya una mica més als preus de l'objectiu del 2% que té marcat el BCE igual com la Fed nord-americana. Les xifres d'inflació publicades dimarts passat han estat "lleugerament superiors al previst, la qual cosa deixa en suspens una possible retallada dels tipus en la reunió de setembre del BCE", indica Sam North, analista de mercat d'eToro. No obstant això, subratlla que d'aquí a la reunió del 12 de setembre "hi ha moltes dades per analitzar abans de realitzar ajustaments en la política monetària".
Tancar l'any al 3%
Des de la firma XTB "pensem que l'euríbor continuarà caient lentament durant les setmanes vinents en espera de la decisió dels pròxims moviments del BCE. La possibilitat que es produeixin dues retallades de tipus ha tornat a retallar les nostres estimacions. Encara que esperem una estabilització en l'entorn entre el 3,40% i el 3,30%, en el cas que es produeixi la retallada al setembre i tornin a generar-se altes expectatives per al 2025, podríem veure un euríbor a prop del 3% de cara a final d'any", explica Joaquín Robles. Algunes institucions financeres i econòmiques s'han atrevit a donar un pronòstic sobre l'evolució de l'euríbor. En la mateixa línia apunten els experts de Caixabank que esperen que l'euríbor acabi l'any en el 3,03% i baixi fins al 2,46% a tancament de 2025. Des de la prestigiosa anàlisi de la Fundació de Caixes d'Estalvis (Funcas) donen un nivell del 3,32% a l'euríbor per a final d'any, amb una baixada generosa per a 2025 amb un 2,79% al tancament de l'any.
Però també n'hi ha més pessimistes sobre la velocitat de la caiguda de l'euríbor. Per exemple, El BCE pronosticava a mitjan mes de juny passat que aquesta referència de les hipoteques variables acabarà l'any en el 3,6% per tancar el 2025 en el 2,80% i acabar el 2026 en nivells del 2,50%. Els analistes de Bankinter apunten a un 3,5% per al tancament de 2024 i del 3% el pròxim exercici per tornar a despuntar al 3,25% el 2026.
Des de l'Associació Hipotecària Espanyola (AHE) apunten en un recent estudi que els endeutats per préstecs hipotecaris estan optant per crèdits a tipus fix i mixtos al llarg de l'any. "Representen gairebé el 88% del nou flux creditici. A més de l'entorn d'ofertes competitives, aquest augment respon a l'estabilitat que ofereixen ambdós segments de crèdit en el mitjà o llarg termini tant als consumidors, els qui es beneficien d'una planificació financera més precisa durant, almenys, els primers anys de vida del préstec, com a les entitats en un context d'expectatives de disminució dels tipus d'interès," acaben.