El mercat immobiliari està cada vegada més complicat per l'augment de preus del lloguer i la compravenda, però existeixen diferències substancials en el preu d'un habitatge en funció d'en quina part d'Espanya busquem. En els darrers mesos, a més, la pujada de tipus d'interès ha complicat els préstecs hipotecaris i ha propiciat un refredament del mercat residencial. A l'hora de comprar un habitatge mitjançant un préstec hipotecari, generalment se sol pagar una entrada, això és, una quantitat rellevant de diners que redueixi el total a finançar per pagar l'habitatge i que, de passada, serveixi, en part, com a garantia de compromís del comprador. A Espanya, el rang sol ser d'entre el 10 al 20% del valor de la propietat. Què significa això en termes d'anys estalviant per poder afrontar aquesta entrada? Depèn, és clar, d'on compris l'habitatge i també de quin sigui el teu sou.

El portal pisos.com, prenent com a referència les estadístiques de l'Institut Nacional d'Estadística en relació amb els salaris més recents (de 2021) i les dades de compravenda del mes d'octubre d'aquest any, les últimes disponibles, va revelar que els espanyols han d'estalviar un 20% del sou durant un mínim de 5 anys per poder pagar l'entrada d'un pis estàndard, de 80 metres quadrats, en 15 de les 17 comunitats autònomes.

Les Illes Balears és la comunitat autònoma en la qual es requereix més esforç per pagar l'entrada d'un pis en solitari. Així, amb un preu mitjà de l'habitatge de 332.960 euros i un salari mitjà brut de 24.876 euros, un balear necessita estalviar el 20% del seu sou, o sigui 319,60 euros al mes o 3.835 euros a l'any, durant 16,8 anys per poder pagar tan sols l'entrada de 66.592 euros, que correspon a un 20% del cost mitjà de l'habitatge.

10,3 anys a Catalunya

A Catalunya, amb un sou mitjà de 27.000 euros anuals, calen 10,3 anys d'estalvi d'aquest 20% del salari mensual per poder pagar l'entrada, mentre que a la Comunitat de Madrid, la segona pitjor situada, caldria estalviar durant 13 anys. El País Basc, amb 10,7 anys necessaris d'estalvi per assolir el preu de l'entrada, és la quarta comunitat pitjor situada, mentre que les següents ja estan per sota dels 10 anys de mitjana necessaris per pagar l'entrada, estalviant un 20% del salari mensual. Són Andalusia (7,2 anys), Comunitat Valenciana (7,1 anys), Cantàbria (6,9 anys), Navarra (6,8 anys), Aragó (6,1), Astúries (5,8), Galícia (5,6), Múrcia, amb 5,4 anys de mitjana, i Castella i Lleó, amb 5 anys.

Les comunitats on menys temps d'estalvi costa pagar l'entrada d'un habitatge són, en l'altre extrem, Castella-la Manxa, amb 3,7 anys d'estalvi, i Extremadura, amb 4 anys.

El director d'Estudis i portaveu de pisos.com, Ferran Font, alerta que aquestes estimacions fan referència als salaris mitjans, "per la qual cosa hi haurà moltes persones, sobretot per sota de 25 o 30 anys, que cobren menys i, per tant, el seu temps d'estalvi serà molt més gran". I, per descomptat, n'hi haurà moltes altres que comptin amb una providencial ajuda familiar que pugui, fins i tot, reduir a 0 el nombre d'anys necessari per pagar l'entrada.

La dificultat dels joves per pagar un habitatge "es veu reflectida en les últimes dades del Banc d'Espanya, que assenyalen com l'esforç que han de dur a terme les llars espanyoles per pagar els seus préstecs ha passat del 29,9% el 2020 al 38,9% en el segon trimestre de 2023", apunta Font. "Aquesta realitat entorn de l'habitatge en propietat és el que ha provocat, en gran manera, que cada vegada siguin més els espanyols que han de recórrer al mercat del lloguer, la qual cosa propicia l'actual tendència alcista dels preus," afegeix.

La nova ministra d'habitatge, cartera acabada de crear arran de la investidura, Isabel Rodríguez, ha d'anunciar ben aviat les primeres mesures per afrontar un dels principals problemes de la societat i l'economia espanyola, que el mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reconegut com a pilar de la seva futura legislatura.

Encara pendent que entri en vigor la regulació de preus de lloguer en les comunitats que així ho decideixin i, per tant, sense que la nova Llei d'Habitatge estigui encara desplegada del tot, la construcció d'habitatge públic i assequible sembla una de les mesures clau per atenuar les dificultats de les classes treballadores i mitjanes per accedir a un bé essencial. Mentrestant, un sou mitjà continua sent del tot insuficient per afrontar un habitatge digne amb garanties, sobretot a les grans ciutats i zones més tensades.