Diego Martínez López, un dels experts més importants en finançament autonòmic, destaca el disbarat que suposa que les comunitats autonòmiques de Madrid, Andalusia, Galícia i la Regió de Múrcia —totes elles governades pel PP— rebin entre les quatre 960 milions del Sistema de Finançament Autonòmic (SFA) en compensació per l'Impost sobre Patrimoni quan voluntàriament han decidit no cobrar aquest impost en la seva totalitat o en part. És una de les dues grans paradoxes que amaga el sistema de finançament autonòmic que porta molt temps desfasat, però que el Govern no ha renovat malgrat ser un dels projectes estrella de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, quan va arribar a Madrid procedent de la Junta d'Andalusia.
L'Impost sobre Patrimoni, que es cobra als residents que tenen una riquesa superior als 700.000 euros, va ser cedit el 2001 a les Comunitats Autònomes per a la seva gestió. El 2008, el president socialista José Luis Rodríguez Zapatero va suprimir aquesta figura impositiva i va decidir compensar les hisendes autonòmiques per la perduda recaptatòria que suposava, llavors 2.093 milions entre les 15 comunitats del règim comú (tret del País Basc i Navarra amb un sistema fiscal propi).
Cobrar dues vegades
L'altra paradoxa de la qual parla el professor de la Universitat Pablo de Olavide i investigador de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) és que aquesta compensació es manté fins avui des que el 2011 —tres anys més tard— en plena caiguda de la recaptació fiscal durant la crisi financera, el mateix president va decidir recuperar-la. Però llavors, es va obrir la porta que els governs autonòmics poguessin aplicar una tarifa zero que a la pràctica suposa deixar de recaptar per aquest impost.
El 2020, últim any amb dades, el Sistema de Finançament Autonòmic va dedicar a aquesta compensació per la "suposada pèrdua de recaptació" 2.177 milions d'euros -segons va publicar el diari Cinc Dies- que contrasta amb una recaptació de 1.203 milions aquell mateix any. Dels 2.177 milions, 960 milions, gairebé el 45%, l'han rebut les quatre comunitats autònomes que no volen cobrar aquest tribut als seus contribuents. En concret, la Comunitat de Madrid ha rebut del fons de finançament autonòmic 660 milions d'euros, Andalusia 169 milions, Galícia 85 milions i la Regió de Múrcia 42,5 milions. Només la Comunitat de Madrid va deixar de recaptar aquell any per l'impost 992 milions d'euros.
Rere la empremta de Madrid
La Comunitat de Madrid ha estat, dels 15 territoris del règim comú, l'única que va optar el 2011 per aplicar un tipus zero, la qual cosa suposa que els residents no paguen res per l'Impost sobre Patrimoni sense discernir per volum de riquesa. El que significa que en aquests deu anys, la Hisenda madrilenya ha rebut uns 6.500 milions d'euros per la compensació de l'impost que no aplica. El setembre de 2022 el president de la Junta d'Andalusia, el popular Juanma Moreno, va aprovar que l'impost ja no s'abonaria aquest any (la liquidació és al desembre). El 2020 Andalusia va recaptar 93 milions pel tribut.
Aquell mateix any, el 2022, la Xunta de Galícia va decidir aplicar una bonificació del 25% de la quota i, encara que cal esperar a conèixer la liquidació de l'impost d'aquell any, podria suposar una minva de 16,5 milions d'euros dels ingressos autonòmics. Però el 2023, el nou president gallec, el també popular Alfonso Rueda, ha aprovat pujar del 25% al 50% la bonificació el que suposarà una pèrdua de 30 milions d'euros de recaptació. El quart territori en sumar-se, també amb executiu popular, ha estat la Regió de Múrcia que al principi va remenar una bonificació del cent per cent com la Comunitat de Madrid i Andalusia.
Tanmateix, l'aprovació per part del Govern central del nou Impost de Solidaritat de les Grans fortunes per frenar les desercions populars, ha fet que finalment la bonificació es matisi segons el nivell de patrimoni. Fonts del Govern murcià assenyalen a ON ECONOMIA que la bonificació total es limita a les fortunes inferiors als 3 milions d'euros, límit a què s'està obligat a tributar pel nou impost de solidaritat. La Regió de Múrcia va recaptar 27 milions d'euros per aquesta figura impositiva el 2020. Martínez López ressalta que la Regió de Múrcia és entre les comunitats amb un endeutament rànquing més gran que encapçala la Comunitat Valenciana amb un 46,6% del seu PIB, seguida de Castella-La Mancha (35,5%), Catalunya (34,1%) i la Regió de Múrcia (34%).
Sistema de compensació
La compensació financera per l'Impost sobre Patrimoni es basi en un complex indicador denominat d'ingressos tributaris de l'Estat (ITE) que elabora cada any el Ministeri d'Hisenda, explica l'investigador de Fedea. Aquest indicador és un coeficient, que per a 2020 va ser d'1,04, que s'aplica al que va recaptar cada comunitat el 2007 sobre la qual cosa es va establir el sistema de compensació. Així, la comunitat de Madrid va recaptar aquell exercici 634 milions d'euros, xifra a què cada any la hi aplica l'ITE. Per tant, com el 2020 va ser l'1,04 li va correspondre aquell any 650 milions (634 milions de 2007 x 1,04). Però les fluctuacions en l'ITE són molt grans, arribant fins i tot alguns anys a un 1,5 o 1,6, un cinquanta per cent superior al de 2020.
Martínez López explica que aquest estiu Hisenda revelarà l'ITE de 2021 i així es coneixerà quant rebrà cada territori en compensació per l'Impost sobre Patrimoni. Segons la seva opinió serà superior a l'1,04 anterior a causa del fort increment de la recaptació d'aquell any i per a 2022, encara major. Com diu el professor de la Universitat Pablo de Olavide els territoris cobren dues vegades pel mateix concepte, d'una banda el que recapten pel tribut (si volen) i per un altre la compensació que se'ls va atorgar el 2008. "Una gran paradoxa", apunta. Tanmateix, les comunitats van rebent cada mes una avenç de l'Estat a compte del que es liquidarà d'aquí a dos anys. Així, aquest 2023 estan rebent uns diners que hauran de liquidar el 2025 quan es tingui l'ITE per a aquell any.
Dos grans fons
El sistema de finançament autonòmic (SFA) es nodreix de dos gran fons. El principal és el Fons de Garantia de Serveis Públics dotat amb 100.000 milions d'euros que aporten les comunitats autònomes i l'Estat. El segon és el Fons de Suficiència Global en el qual s'inclou la compensació que els territoris reben per haver deixat de cobrar el 2008 l'Impost sobre Patrimoni. Martínez López és rotund en la seva conclusió: el 2011, quan es va recuperar aquest impost s'hauria d'haver deixat d'abonar la compensació, una tesi que cobra força quan quatre territoris han decidit no recaptar per l'impost, assenyala l'expert en finançament autonòmic.