L'OCU (Organización de Consumidores y Usuarios) ha elaborat un "semàfor de risc" per ordenar 12 productes d'inversió de més a menys segurs. Entre les inversions mes segures destaquen les Lletres del Tresor, els comptes d'estalvis, els dipòsits a termini i el deute públic. I com a més arriscades, amb diferència, les criptomonedes i els derivats.

Els productes més segurs, que distingeix amb un semàfor verd, són aquests quatre:

1) Lletres del Tresor | Ofereixen un interès garantit a 3, 6, 9 o 12 mesos. Amb suport de l'Estat i rendibilitat afí als tipus d'interès oficials de l'eurozona. Però el seu interès està caient: l'última subhasta de lletres a 12 mesos es va tancar amb un interès brut del 3,3%.

Les famílies espanyoles mostren un perfil molt conservador en les seves inversions. L'any passat, quan l'IBEX 35 va pujar un 22,8%, van comprar accions per valor de 20.611 milions d'euros, si bé van destinar gairebé 4.000 milions més a l'adquisició de les populars Lletres del Tresor (24.428 milions), segons l'estudi de la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors) sobre el comportament de l'inversor minorista al mercat de renda variable.

2) Comptes d'estalvis | Els diners sempre estan disponibles, però la rendibilitat varia a voluntat del banc. L'únic risc és quan se superen els 100.000 euros perquè, si el banc fa fallida, el Fons de Garantia de Dipòsits cobreix com a màxim fins a aquest import. Els comptes més interessants ofereixen fins a un 3,7% d'interès anual.

La riquesa de les famílies espanyoles, que es mesura per la diferència entre els estalvis i els deutes que acumulen, va créixer un 9,77% en el primer trimestre d'aquest any en taxa interanual, amb el que va polvoritzar un nou rècord i va superar els 2,1 bilions d'euros, segons dades del Banc d'Espanya. Els actius financers de les llars (diners en efectiu, accions, dipòsits i valors en renda) van augmentar un 6,68% respecte a un any abans, fins als 2,88 bilions d'euros.

3) Dipòsits a termini | Asseguren un rendiment fix a termini fix. Com recorda la OCU, no tenen obligació de permetre la seva cancel·lació anticipada, i els que ho fan solen ser castigats amb la pèrdua dels interessos generats. Tenen el mateix risc i garanties que els comptes. Els millors superen el 3% d'interès anual.

Cal tenir en compte que l'estalviador espanyol no s'està beneficiant de la pujada de tipus com la resta d'europeus, malgrat que el preu dels diners és el mateix a tota la zona euro. Segons un estudi de Finizens, la remuneració mitjana dels comptes corrents a Espanya és un 55% més baixa, mentre que l'interès que es paga pels dipòsits a termini també és un 25% inferior que la mitjana europea.

4) Deute públic | El Tresor emet bons a 3 i 5 anys i obligacions a 10, 15, 30 i 50 anys. El capital es rep al venciment i, mentrestant, es va cobrant l'interès periòdic. Si el titular necessita vendre abans del termini de venciment, pot tenir pèrdues.

El Tresor va ajustar a la baixa la rendibilitat del deute públic en l'inici d'aquest any, situant l'interès dels bons a tres i cinc anys entre el 2,6% i el 2,7%, nivells inferiors al 3,2% i gairebé 3,4% de l'última subhasta de 2023.

Hi ha altres productes d'inversió, però estan més exposats als alts i baixos del mercat. La OCU considera que aquells que poden invertir a llarg termini, a 10 o més anys, no haurien "de sobrevalorar" aquests alts i baixos perquè podrien beneficiar-se de més rendibilitat sense assumir un risc més gran.

Però adverteix de determinats productes que es "mouen en una zona d'alt risc i convé evitar-los o almenys conèixer-los bé abans de contractar-los", als quals els col·loca el semàfor vermell: els derivats, el valor dels quals depèn de l'evolució del preu d'un altre actiu, amb alts i baixos no sempre explicables; i les criptomonedes, molt volàtils, sense garanties bancaries i amb un risc "extremadament elevat".

El 40% dels criptousuarios a Espanya posseeix Bitcoin, convertint-se així aquesta moneda en la principal cripto, segons l'enquesta elaborada per l'empresa Imop per a Funcas que es va fer pública el gener passat. Els resultats també recullen que el 5% dels espanyols té alguna criptomoneda, una dada similar a l'aportat per la CNMV, que situa el percentatge en el 6,8%. Per darrere del Bitcoin, la següent moneda és Cardano, que la tenen el 25% dels criptousuarios, i Ethereum, amb el 24%. Altres monedes com la Solana, Polkadot o Dogecoin mantenen percentatges per sota del 10% dels criptousuarios enquestats.

Segons els resultats de l'enquesta, el perfil típic d'un inversor d'aquestes monedes digitals correspondria amb una persona jove, generalment home, que estudia o treballa, té un ingrés mensual "elevat" i resideix en àrees urbanes de gran mida.