La cimera dels BRICS, que reuneix presidents de potències mundials emergents al marge del bloc dels Estats Units i la Unió Europea, té lloc a Johannesburg entre els dies 22 i 24 d'agost. Es reuneixen líders de països com el Brasil, l'Índia, la Xina o Sud-àfrica, però també altres de convidats, i amb l'absència del president de Rússia, Vladímir Putin, per la seva ordre de detenció internacional. Entre els països convidats a la cimera, alguns d'ells han sol·licitat unir-se a aquest grup de potències emergents que busca equilibrar la balança de poder mundial, sobretot davant els Estats Units, però també davant grups hegemònics de poder com el G7, del qual a més de la potència nord-americana formen part el Regne Unit, França, Alemanya, el Japó, Itàlia i el Canadà. Com sorgeix i què significa BRICS i quins països han demanat d'unir-se?

Les sigles BRICS són la primera lletra dels països Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica i representen el 25% del Producte Interior Brut (el 2011 representaven el 19,6%) i el 40% de la població mundial. El grup es va fundar fa 16 anys, el 2006, cinc anys després que l'economista Jim O'Neill utilitzés l'acrònim per advertir de com el pes d'aquests països creixeria al món, superaria el del G-7 i podria sumar-se al grup. Això no va ocórrer, cinc anys després es va formalitzar el BRIC i la de Johannesburg és la seva XV cimera i la primera des de la pandèmia de covid-19. La 'S' de Sud-àfrica es va sumar 10 anys més tard de la fundació, que va ser quan la potència africana es va afegir a aquest grup de poder.

La primera trobada de l'any 2006 va ser un primer pas perquè aquests països treballessin junts i la primera cimera, celebrada l'any 2009 a la ciutat russa d'Ekaterimburgo i es van abordar temes com els problemes financers globals o la seguretat alimentària que desembocarien en un mecanisme de cooperació interbancària creat l'any 2010. Els països del bloc BRICS han vingut també potenciant les relacions comercials entre ells des que es van constituir com a grup. Entre les seves últimes fites, hi ha la fundació del Banc de Desenvolupament dels BRICS, el 2014, que fa uns mesos va viure el nomenament com a presidenta de l'exmandatària del Brasil Dilma Rousseff i que finança projectes de creixement als països membres.

Entre les crítiques que ha rebut el bloc dels BRICS en els últims temps per part d'Occident està el seu tebi paper en la defensa d'Ucraïna davant la invasió de Rússia, que forma part del grup. Però aquest posicionament no ha minvat l'èxit que té el bloc entre els països emergents, ja que fins a 23 han sol·licitat la seva adhesió. Són, molts d'ells, països amb una important presència geopolítica com l'Aràbia Saudita, Indonèsia, l'Iran, l'Argentina o Egipte. La majoria d'ells seran en la cimera, ja que més enllà dels països que participen en ella hi ha 67 països convidats, tots ells africans i del conegut com a sud global, segons va informar la ministra de Relacions Exteriors de Sud-àfrica, Naledi Pandor, per assistir als diàlegs d'una cimera titulada 'Els BRICS i l'Àfrica: associació per al creixement mútuament accelerat, el desenvolupament sostenible i el multilateralisme inclusiu".

Més enllà de l'ampliació, un dels temes claus que s'abordarà en aquesta cimera és la "desdolarització" del comerç mundial, això és, potenciar i fomentar els intercanvis comercials en monedes pròpies entre els països membres i altres països en detriment del dòlar, una cosa que la Xina promou des de fa anys a nivell bilateral. És el contrari, en el cas argentí, que promou Javier Milei, el líder de l'extrema dreta que es va imposar recentment en les primàries argentines i que advoca per dolaritzar l'economia davant de la constant depreciació del pes.

Lula: "No volem baralles amb ningú"

El president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, reelegit l'any passat després d'un mandat de l'ultradretà Jair Bolsonaro, s'ha ofert aquest dimarts com a possible impulsor de la "desdolarització" del comerç. "Intercanviarem en les nostres monedes i que els Bancs Centrals s'arreglin a final de cada mes. Brasil amb la Xina, amb l'Índia... Necessitem discutir això", va defensar el mandatari progressista en la seva transmissió setmanal a través de les xarxes socials.

"Defensem una moneda de referència de negoci per no necessitar la moneda de cap altre país. Per què faig negocis amb la Xina i necessito el dòlar? El Brasil i la Xina tenen prou mida per fer negocis amb les seves monedes o en una altra unitat de referència", va indicar, segons informa l'agència EFE. En aquest sentit, va defensar que les economies emergents "no poden estar depenent d'un únic país que té dòlars" i "estar obligats a viure les fluctuacions" d'aquesta divisa. "No és correcte", va asseverar.

Amb tot i amb això, va recalcar que apostar per les monedes locals "no és el negar el dòlar" i va rebutjar la visió dels BRICS com un bloc de "rivalitat" davant Occident. "El que volem és crear un organisme renovat, fort, amb molta gent, amb molts recursos, per intentar millorar la relació del món, per això el Sud Global és tan important", va subratllar. En aquest context, Lula creu que sortiran "grans i bones decisions" de la cimera dels BRICS, que, segons el seu parer, "té molta importància per al món" i no busca "ser un contrapunt al G7".

"Volem organitzar-nos. Sempre vam ser tractats com la part pobra del planeta, com si no existíssim, com de segona categoria", i ara "estan percebent que podem transformar-nos en països importants", va manifestar. Per això, va defensar l'ampliació del fòrum dels BRICS, diferentment del G7, el "club dels rics", que és "tancat". "No volem baralles amb ningú; volem una integració intercontinental perquè tots els països siguin tractats en igualtat de condicions", va completar.

El president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, va recolzar aquest dimarts l'ampliació dels BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) i, en concret, la incorporació de l'Argentina, la qual cosa segons el seu parer podria ajudar aquest país a superar la seva greu crisi econòmica. "Defenso que els germans de l'Argentina puguin participar en els BRICS. Veurem com queda en la reunió", però "és molt important que l'Argentina estigui en els BRICS", va afirmar el mandatari progressista en la seva retransmissió setmanal a través de les xarxes socials. El cap d'Estat ja va intentar auxiliar financerament l'Argentina a través del banc de desenvolupament del grup, però la normativa de l'esmentada entitat li ho va impedir.

No obstant això, el líder del Partit dels Treballadors (PT) va insistir que "és possible ajudar" l'Argentina, sent membre dels BRICS, que proposaria una estratègia "més serena, madura i menys pragmàtica" com estableixen les regles d'avui, "que només afavoreixen al sistema financer". En aquest sentit, va redoblar les seves crítiques al Fons Monetari Internacional (FMI), del que va criticar que només es manifesta "quan hi ha crisi en països petits de l'Àfrica i Amèrica Llatina", quan el que hauria de fer "és ajudar". Va denunciar que amb els préstecs de l'FMI, el país deutor "queda pres" i "no pot sortir", i va tornar a portar a col·lació el cas de l'Argentina.

Lula va al·ludir així el préstec de 44.000 milions de dòlars que l'FMI va atorgar a la gestió del conservador Maurici Macri (2015-2019) i que va heretar l'actual govern del peronista Alberto Fernández, que "ara ha de pagar-lo" en un context d'inflació desbocada, escassetat de divises i una forta sequera que ha colpejat encara més la seva economia. "El Brasil no pot fer política de desenvolupament industrial sense comptar amb l'Argentina, que és un país que ha de créixer juntament amb el Brasil", que ha de compartir el seu creixement amb els països veïns, va apuntar. EFECOM