La campanya de la renda 2022-2023 va engegar el passat 11 d'abril i arriba a la seva fi el pròxim 30 de juny. Durant aquest període, milions de contribuents presenten les seves declaracions i poden sorgir dubtes a prop de deduccions que es poden aplicar o confusions sobre com declarar correctament la venda d'una propietat, entre els altres. I què passa amb l'Impost sobre el Patrimoni? Qui està obligat a presentar-lo en la declaració?
Per començar, l'impost de patrimoni es merita el 31 de desembre de cada any i afecta el patrimoni del qual sigui titular el subjecte passiu en l'esmentada data. En aquest cas entren les persones físiques que resideixin en Espanya i les no residents que siguin titulars de béns o drets situats en territori espanyol. Es pot destacar que aquest impost grava el que el contribuent té, no el que ha guanyat a l'exercici.
Un altre punt a destacar és que l'impost de patrimoni està cedit a les comunitats autònomes, per la qual cosa cada una pot aplicar reduccions en el mínim exempt, modificar la tarifa i fins i tot aprovar deduccions i bonificacions en la quota de l'impost. De la mateixa manera, és obligatori presentar la declaració electrònicament a través del formulari web del model 714. Dit això, segons recull el web de l'Agència Tributària, únicament ha de presentar declaració de l'impost sobre el patrimoni aquelles persones físiques que es trobin dins de dos supòsits.
Qui ha de presentar-lo i com es calcula?
El primer, que la quota tributària determinada d'acord amb les normes reguladores d'aquest impost i una vegada aplicades les deduccions o bonificacions que siguin procedents, resulti a ingressar. Hisenda recorda que s'ha de tenir en compte que si la base imposable és igual o inferior al mínim exempt establert, fixat en 700.000 euros o el fixat per cada comunitat autònoma per als seus residents, no existirà obligació de declarar.
L'altre supòsit en el qual s'ha de presentar l'impost sobre el patrimoni és quan, sense donar-se l'anterior circumstància, el valor dels béns o drets del contribuent resulti superior a dos milions d'euros, fins i tot resultant quota negativa. En aquest cas, s'han d'incloure tots els béns i drets de titularitat (estiguin o no exempts de l'impost) computats, sense considerar les càrregues i gravàmens que en disminueixin el valor, ni tampoc els deutes o obligacions personals de les quals hagi de respondre el seu titular.
Així mateix, n'estan exempts els negocis familiars (empresarials o professionals) i les participacions en entitats que tinguin la qualificació d'empreses familiars. Tenint en compte tot l'anterior, per realitzar el càlcul i comprovar si s'ha de presentar l'impost en la declaració, el primer que cal fer és sumar tots els béns i drets.
Una vegada calculat, a la quantitat resultant cal restar fins a 300.000 euros de l'habitatge habitual o, si la quantitat és menor, es restaria el valor de l'habitatge, així com dels deutes que es tinguin. Com que el mínim exempt a escala estatal és de 700.000, s'ha de calcular la base liquidable restant al patrimoni net els 700.000 euros de l'exempció. A aquesta base liquidable serà a la que s'apliquin els diferents tipus per trams i després s'aplicaran les bonificacions o reduccions que corresponguin.