L'acabat de reelegir president del govern espanyol, Pedro Sánchez, presenta aquest dilluns la conformació del nou Executiu, que tindrà 22 ministeris i 12 d'ells estaran en mans de dones. Encara que s'havia especulat sobre la intenció de reduir el nombre de departaments, finalment s'ha optat per no fer modificacions en aquest sentit. Així, el nou Gabinet comptarà amb quatre vicepresidències i cinc ministeris quedaran en mans del soci de la coalició Sumar.
Pedro Sánchez ha apostat per Nadia Calviño Santamaría perquè torni a estar al capdavant de la política econòmica d'Espanya i en una de les vicepresidències de l'Executiu, en espera de conèixer el proper 8 de desembre qui presidirà el Banc Europeu d'Inversions (BEI), lloc a què aspira la vicepresidenta. El president del govern espanyol ha tornat a triar l'ortodoxa Calviño perquè guiï la política econòmica aquesta legislatura, encara que la seva permanència a l'Executiu espanyol dependrà de les votacions a la Presidència del BEI. Així, Calviño encapçalarà el Ministeri d'Assumptes Econòmics, que ja no assumirà les competències de Transformació Digital, valorant l'experiència de la gallega en les institucions europees i internacionals al llarg de la seva carrera.
Nascuda a la Corunya, Calviño (1978) és filla de qui va ser director general de RTVE entre 1982 i 1986, José María Calviño, i és llicenciada en Economia per la Universitat Complutense de Madrid i en Dret per l'UNED, i pertany al Cos de Tècnics Comercials i Economistes de l'Estat.
Calviño ja va ocupar càrrecs de responsabilitat en el Ministeri d'Economia, ja que va ser directora general de Defensa de la Competència, dependent del departament econòmic, entre maig de 2004 i agost de 2006, durant el mandat de Pedro Solbes i en un moment en el qual l'OPA d'Endesa estava de plena actualitat. Aquests últims anys, el seu paper internacional ha guanyat protagonisme, després de ser nomenada entre 2021 i 2023 presidenta del Comitè Monetari i Financer Internacional (IMFC, per les seves sigles en anglès), que assessora el Fons Monetari Internacional (FMI) sobre la supervisió i la gestió del sistema monetari i financer internacional.
L'impacte dels tipus d'interès, el principal repte de Calviño
L'economista s'enfronta a un escenari internacional incert, marcat pels conflictes geopolítics, l'escalada de preus, els elevats tipus d'interès i la reactivació de les regles fiscals europees, suspeses des de 2020 per la pandèmia i l'impacte de la guerra a Ucraïna.
Malgrat això, el que ha deixat clar des de fa mesos és que els comptes públics de 2024 s'elaboraran basant-se en la responsabilitat fiscal. De fet, el pla pressupostari remès ja a Brussel·les el mes d'octubre passat ja inclou una previsió de dèficit en l'entorn del 3% per a l'any vinent (en línia amb el que fixaran les regles europees) i una ràtio d'endeutament pública el proper any del 106,3%, el que suposarà una reducció de 14 punts respecte al seu valor el 2020.
Un dels primers reptes a què farà front Calviño, segons ella mateixa ha promès, és l'impacte de la pujada dels tipus d'interès en les finances de les famílies. A més, Calviño seguirà desplegant els fons europeus Next Generation EU, després que Brussel·les desbloquegés uns altres 93.500 milions del fons anticrisi per a Espanya i permetre la posada en marxa de la segona fase del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència per al període 2023-2026, que inclou transferències addicionals i préstecs.
María Jesús Montero repeteix en el Ministeri d'Hisenda
María Jesús Montero (Sevilla, 1966) repetirà com a ministra d'Hisenda en el nou executiu de coalició entre el PSOE i Sumar i a més ostentarà la vicepresidència quarta. Des d'Hisenda, haurà d'emprendre, després de tres anys de regles fiscals suspeses, la reducció del dèficit i del deute públic, que supera el 100% del PIB després de les mesures adoptades per la pandèmia o la guerra d'Ucraïna.
L'actual vicesecretària general del PSOE és llicenciada en Medicina i Cirurgia i màster en Gestió Hospitalària per l'Escola de Negocis EADA. Montero va ostentar la cartera d'Hisenda i Administració Pública en la Junta d'Andalusia des de 2013, departament al qual va arribar després de passar nou anys al capdavant de la Conselleria de Salut. A aquest càrrec va accedir després d'exercir des de 2002 com a viceconsellera del mateix departament. Anteriorment, va ser subdirectora mèdica de l'Hospital Universitari Verge de Valme de Sevilla entre 1995 i 1998.
Aquest any es va incorporar al complex sanitari Virgen de la Rosada de la mateixa ciutat, primer com a subdirectora mèdica i posteriorment com a subdirectora gerent. Al marge de la seva trajectòria en l'àmbit sanitari, María Jesús Montero va ser presidenta de la Comissió de Marginació del Consell de la Joventut d'Andalusia entre 1986 i 1988, i posteriorment secretària general del mateix fins a 1990. Des de 2008 i fins al seu nomenament com a ministra va ser parlamentària per Sevilla a la Cambra autonòmica.
Reptes al capdavant del ministeri
La tasca més immediata que tindrà Montero serà l'elaboració i presentació del límit de despesa no financer (sostre de despesa), previ al projecte de llei de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per a 2024, tenint en compte que Brussel·les preveu reactivar les regles fiscals aquest proper any, després de la paràlisi per l'impacte econòmic de la pandèmia, la guerra a Ucraïna i l'escalada de preus, especialment energètics. Per això, haurà de buscar prou suports perquè, per quart any consecutiu, puguin veure la llum uns nous comptes públics a Espanya per a l'any 2024.
Això estarà assentat sobre un escenari macroeconòmic que apunta a un creixement del Producte Interior Brut (PIB) del 2% el proper any, la creació de 700.000 llocs de treball el 2023 i el 2024 i un augment de la recaptació impositiva del 7,5%.
Però davant d'un context tan incert, també s'haurà de perfilar la pròrroga d'algunes de les mesures excepcionals per fer front a l'impacte econòmic de la guerra a Ucraïna i la pujada de preus. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ja ha avançat la pròrroga de la rebaixa de l'IVA a aliments fins al juny de 2024, sis mesos més.
Però a més, l'acord entre PSOE i Sumar recull la revisió dels gravàmens a entitats financeres i empreses energètiques, amb l'objectiu de readaptar-los i mantenir-los una vegada que expiri el seu període d'aplicació actual, perquè ambdós sectors "continuïn contribuint a la justícia fiscal i al sosteniment de l'Estat de benestar".
També s'avaluaran els resultats de l'Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes amb l'objectiu d'avançar cap a una nova tributació de la riquesa en el marc del model de finançament autonòmic per acabar amb la competència fiscal deslleial entre territoris. Així mateix, es fixarà un tipus del 15% en l'Impost de Societats sobre el resultat comptable --en lloc de sobre la base imposable com fins ara-- per recaptar 10.000 milions addicionals.
Yolanda Díaz, vicepresidenta del govern de coalició
La gallega Yolanda Díaz (Fene, 1971), líder de Sumar, repetirà com a ministra de Treball i Economia Social i vicepresidenta en el nou govern de coalició liderat per Pedro Sánchez. Llicenciada en Dret per la Universitat de Santiago de Compostel·la i advocada laboralista, Díaz procedeix d'una família d'històrics sindicalistes i va ocupar diversos càrrecs institucionals des de 2003, quan va aconseguir l'acta de regidora a l'Ajuntament de Ferrol.
Díaz va fer el seu salt a la política nacional el 2015, quan es va presentar com a candidata al Congrés per A Coruña en les eleccions generals d'aquell any amb la coalició En Marea, que van conformar Esquerda Unida, Podemos i Anova quan l'acord a nivell estatal amb IU havia estat impossible. Després d'aconseguir escó, es va convertir en una de les peces clau del grup parlamentari per la relació de màxima confiança que tenia llavors amb Pablo Iglesias i per ser una de les diputades amb més experiència en alguns temes d'important calat, com Ocupació i Indústria.
El gener de 2020, la política gallega va ser nomenada ministra de Treball i Economia Social per Pedro Sánchez com a part de la quota de Ministeris assignats a Unidos Podemos al si del govern de coalició. El març de 2021, després de la sortida de Pablo Iglesias de l'Executiu, Sánchez va nomenar a Díaz vicepresidenta tercera del govern espanyol i només uns mesos més tard, el juliol del mateix any, va ascendir fins a la Vicepresidència Segona, conservant sempre la cartera de Treball.
De cara a la nova legislatura, són alguns els reptes que afrontarà Díaz des de la seva cartera de Treball, molts de compromesos en el pacte entre PSOE i Sumar per a la constitució del nou Executiu. Entre ells es troben la reducció, en dues fases, de la jornada laboral des de les 40 a les 37,5 hores setmanals; una nova regulació de l'acomiadament que s'ajusti a la legislació europea, reforçant les causes del mateix; i la continuïtat de la tendència alcista del salari mínim interprofessional (SMI), de manera que a l'Estatut dels Treballadors quedi reflectit que s'ha de compassar amb el 60% del salari mitjà.
Així mateix, Díaz vol establir garanties per als treballadors davant l'acomiadament, donant compliment a la Carta Social Europea i reforçant la causalitat en els supòsits d'extinció de la relació laboral. "Ha arribat el moment de tocar l'acomiadament i el regularem de conformitat amb la legislació europea", va emfatitzar fa unes setmanes.
Respecte al SMI, l'objectiu del nou govern espanyol és que continuï creixent al llarg de la legislatura per assegurar el seu poder adquisitiu, establint-se a l'Estatut dels Treballadors que augmentarà "compassat amb el 60% del salari mitjà".
Teresa Ribera pilotarà la transició ecològica
Teresa Ribera continuarà sent un dels pilars en aquest nou govern de Pedro Sánchez al capdavant de la matèria mediambiental i energètica, amb l'objectiu de continuar accelerant la transició ecològica per a aconseguir que la meitat de l'energia a Espanya procedeixi de fonts renovables el 2030.
Nascuda a Madrid l'any 1969 i llicenciada en dret el 1992 per la Universitat Complutense de Madrid, Ribera va ser directora executiva de l'Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI), amb seu a París, fins que va ser reclutada al juny de 2018 per a fer-se càrrec del llavors nou Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Anteriorment va ser directora de l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic des de 2004 a 2008 i va ocupar la Secretaria d'Estat de Medi Ambient i Canvi Climàtic des de 2008 fins l'any 2011.
Com a gran coneixedora de les negociacions internacionals en matèria de canvi climàtic i medi ambient, la seva participació a la consecució de l'Acord de París i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) l'han fet reconeguda internacionalment.
Un dels punts més polèmics en aquesta legislatura serà la recuperació de la Comissió Nacional d'Energia (CNE), suprimida el 2013 amb la creació de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i que ve recollida en el pacte de Govern de PSOE i Sumar.
Jordi Hereu, nou ministre d'Indústria
L'exalcalde de Barcelona entre els anys 2006 i 2011, Jordi Hereu, serà el nou ministre d'Indústria. L'actual president de l'operadora Hispasat posa fi a tres anys de lideratge en la companyia de satèl·lits de telecomunicació per assumir una cartera amb tradició socialista, ja que durant els mandats del president José Luis Rodríguez Zapatero van ser ministres d'Indústria José Montilla i Joan Clos, que també va ser alcalde de la capital catalana entre els anys 1997 i 2006. Hereu substituirà en el càrrec el canari Héctor Gómez, que ha exercit el càrrec durant 9 mesos després de substituir a Reyes Maroto, titular d'Indústria entre juny de 2018 i març de 2023, en l'anterior legislatura.
La carrera professional d'Hereu s'ha desenvolupat sobretot a l'Ajuntament de Barcelona. Va començar la seva trajectòria el 1991 a Port 2000 i CILSA, vinculades a la promoció del Port de Barcelona. Després de les eleccions municipals de 1999, Jordi Hereu va ser designat regidor del districte de Les Corts i el 2004 va assumir la regidoria de Seguretat i Mobilitat de l'Ajuntament, a més de ser regidor del districte de Sant Andreu. Durant el seu mandat va treballar per consolidar un model de desplaçaments més sostenibles, eficients i accessibles i va incrementar el nombre de quilòmetres de carril bus de Barcelona.
El nou ministre d'Indústria s'enfrontarà en aquesta legislatura a reptes nous i pendents que van des de l'aprovació d'una llei que reguli el sector industrial, la gestió dels ajuts públics a empreses estratègiques i la dotació de recursos al sector automobilístic a través del PERTE VEC. Entre els reptes pendents de la legislatura passada es troba la Llei d'Indústria, un projecte de llei que té com a principal objectiu recuperar la força industrial en l'economia espanyola, de manera que el seu pes al producte interior brut (PIB) abast el 20%.
El que serà dins de poc exministre del ram, Héctor Gómez, es va comprometre el maig d'aquest any a aprovar-la en Consell de Ministres i enviar-la al Congrés. Però setmanes després, Pedro Sánchez va avançar les eleccions generals, amb la seva conseqüent dissolució de les Corts Generals.
Un altre dels grans reptes d'aquesta cartera passa per l'electrificació del vehicle elèctric i més concretament amb el PERTE del Vehicle Elèctric i Connectat (VEC). La iniciativa es va iniciar amb un paquet de 2.975 milions d'euros procedents dels fons europeus, dels quals 1.425 milions es transferirien en forma de préstec i 1.550 milions en forma de subvencions.
Luis Planas repeteix en Agricultura
El valencià Luis Planas repetirà com a ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació en el nou govern de Pedro Sánchez. El que fou conseller d'Agricultura i Pesca de la Junta d'Andalusia i exambaixador al Marroc tindrà com a reptes al capdavant d'Agricultura impulsar la nova Llei d'Agricultura Familiar, així com promoure un sector primari modern i sostenible, dotant-lo de nous ajuts per a la innovació, formació i assessorament de les petites i mitjanes empreses del món rural.
Nascut a València el 1952, Planas és llicenciat en Dret, professió que va exercir abans d'ingressar per oposició a la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social. Va iniciar la seva carrera a Europa poc abans de l'adhesió d'Espanya a la UE, ocupant diferents càrrecs que li han permès conèixer el funcionament de les institucions europees.
Planas va ser nomenat per Rodríguez Zapatero ambaixador d'Espanya al Marroc en 2004 i, el 2010, ambaixador representant permanent d'Espanya davant de la Unió Europea. Després d'aquests càrrecs, el 2012 va ser designat de nou conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Ambient de la Junta d'Andalusia, fins que el 20 de gener de 2014 va ser nomenat secretari general del Comitè Econòmic i Social Europeu, càrrec que ostentava en l'actualitat.
D'aquesta forma, el principal repte de Planas al capdavant de la cartera d'Agricultura serà impulsar la Llei d'Agricultura Familiar per prioritzar aquest tipus d'agricultura amb més valor social, així com promoure un sector primari modern i sostenible, i una Estratègia Nacional d'Alimentació per a Espanya que serveixi per desenvolupar la cadena de subministrament alimentari, impulsar l'ocupació en l'àmbit rural, millorar la qualitat de l'alimentació.
Agricultura també té previst en aquesta nova legislatura elaborar un Pla Estratègic de la Producció Ecològica per fomentar el consum d'aliments de qualitat diferenciada i producció ecològica.
En matèria de pesca, el Departament defensarà la pesca sostenible i treballarà per donar suport a la descarbonització de la flota i la seva transició energètica amb mesures per mitigar l'efecte del canvi climàtic i la contaminació al mar. A més, treballarà perquè la flota espanyola pugui continuar guanyant quotes pesqueres a nivell internacional i continuar negociant amb altres països per ampliar els acords de pesca per continuar pescant en caladors internacionals.
