El lloguer d'habitatge es menja cada vegada més part dels sous catalans. És una tendència que es manté almenys des de l'any 2000, segons les xifres analitzades per la Cambra de Comerç de Barcelona per al seu últim informe L'accessibilitat a l'habitatge a Catalunya. En ell es mostra amb dades de la Generalitat de Catalunya i l'Institut Nacional d'Estadística (INE) com la despesa de lloguer ha passat de ser de mitjana del 14,6% de la renda familiar disponible el 2001 al 22,5%. Però la diferència entre diferents territoris és aguda i arriba a ser del doble: si en la Terra Alta es destina el 10,7% del sou al lloguer, al Barcelonès assoleix el 25%.

Les xifres compten el percentatge de renda familiar disponible bruta a cada territori amb relació a la mitjana de preus d'habitatges de lloguer. Però si atenem les rendes més baixes, a la població més jove i, sobretot, a les rendes més baixes amb només un sou i un o més menors a càrrec, l'asfíxia econòmica per pagar el lloguer es dispara. Així, un 20,7% de la població espanyola que viu de lloguer n'havia de gastar el 2020 més del 40% de la seva renda disponible per pagar el lloguer. O sigui, que 2 de cada 10 persones dediquen poc menys que la meitat dels seus ingressos.

Tenint en compte que el sou mitjà dels residents de Barcelona era de 15.000 euros entre els menors de 24 anys (uns 1.000 euros al mes nets), el lloguer actual està en un màxim històric de 1.100 euros i el d'habitació en 600 euros, la realitat és encara més dura del que mostra l'estadística de la Cambra per als més joves.

En qualsevol cas, el mapa de l'esforç econòmic del lloguer per comarques mostra com a la Costa Brava i en les més properes a Barcelona es dispara. Així, mentre que el Barcelonès lidera l'esforç amb el 25%, el Garraf és la segona comarca amb més taxa d'esforç, d'un 24,8%, seguida de prop pel Baix Llobregat (22,9%), el Baix Empordà (22,7%) i el Maresme, on l'esforç assoleix el 22,4%. També per sobre del 20% del sou dediquen els veïns de la Cerdanya (21,8%), el Vallès Occidental (21,5%), Baix Penedès (21,1%), Gironès (20,7%) i Vallès Oriental, un 20,5%. A punt es queden el Tarragonès, on els veïns dediquen el 19,9% del sou al lloguer i la Selva, amb el 19,6%.

 

 

 

A l'altra cara de la moneda, hi ha comarques on l'esforç per pagar un lloguer no arriba al 15%. En la Terra Alta, gastant un 10,7% del sou, pots pagar el lloguer, mentre que a l'Alta Ribagorça és necessari un 11,9%, mentre que al Berguedà o a la Ribera d'Ebre n'hi ha prou amb un 12,5% i al Pallars Jussà amb un 12,6%. El Ripollès (13,5%), la Segarra (13,7%), el Solsonès i la Noguera (13,8%), l'Urgell (14%) i les Garrigues (14,6%) també són comarques on es pot pagar un lloguer amb menys d'un 15% de la renda familiar disponible.

A banda de les comarques, la Cambra també detalla els municipis de més de 70.000 habitants en termes d'esforç per pagar el lloguer. Entre ells destaquen dues ciutats on es dedica més percentatge del sou al lloguer que a Barcelona. Són Sant Cugat, amb un 26% i 5 punts més que el 2015, i Badalona, on el lloguer suposa un 25,3% de la renda mitjana disponible, un 7% més que el 2015. La capital catalana se situa en tercer lloc, amb un 24,6% de taxa d'esforç (els sous mitjans són més elevats que a Badalona) i l'Hospitalet de Llobregat en quarta posició, amb un 24,2% d'ingressos que se'n van al lloguer.

 

 

 

 

 

 

En canvi, a Manresa el lloguer es menja tan sols un 15,7% del sou, ciutat amb menor taxa de les amb més de 70.000 habitants, per darrere de Lleida, on un 16,1% de les rendes se'n van al lloguer. Reus (17,9%), Tarragona (19%) i Terrassa (amb un 19,7%) són les altres localitats amb més població on amb menys del 20% et pots pagar el lloguer.

La mitjana catalana se situava el juny de 2023 en el 22,5%, gairebé un punt més que l'any anterior, quan va ser del 21,8%, i 8 punts per sobre que a començaments de segle, ja que el 2001 tan sols un 14,6% del sou se n'anava en pagar el lloguer.

L'esforç hipotecari, més desigual

Les hipoteques s'enduen una mica més de sou i assoleixen un 24,6%, però en aquest cas no és la xifra més elevada dels últims anys i ha anat pujant i baixant des de principis de segle. Es tracta d'una variable que no només canvia amb els preus de venda, sinó també amb les pujades i baixades de tipus d'interès. La seva evolució no ha estat gens lineal des de l'any 2000, quan l'esforç era del 23% de la renda familiar disponible. El 2021 va ser l'any amb menor esforç salarial en compravenda, amb un 19,8% del salari dedicat a això.

Per municipis de més de 70.000 habitants, a Barcelona la compravenda es menja el 39,1% de la renda familiar, més que en Sant Cugat, on ho fa un 37,8%. A la cua d'esforç salarial es troben Manresa, amb un 12% del sou, i Lleida, amb un 15,2% i Reus, un 16,5%.

Quant a comarques, les diferències són encara més àmplies en compravenda que de lloguer. Així, la comarca amb menor esforç en compravenda és les Garrigues, a Lleida, amb un 8,8%, la qual cosa és 4,7 vegades menys esforç que el que es necessita a la Cerdanya, amb un 42,1% de la renda familiar disponible. Al Barcelonès és necessari un 36% del sou per pagar una hipoteca, més que al Garraf (37%), el Baix Empordà (34,5%) o el Baix Llobregat (31%).

Entre les comarques menys costoses, amb més esforç que a les Garrigues, trobem la Conca de Barberà amb un 10,3%, l'Urgell amb un 10,9% o la Segarra amb un 11%, i per últim, el Pallars Jussà o el Pla d'Urgell amb un 11,6%.