La taxa d'atur a Espanya és de l'11,6% (2,76 milions de treballadors), segons les dades de l'INE del segon trimestre, amb una reducció de gairebé un punt des del 12,5% (2,92 milions) del mateix trimestre de l'any passat. Un descens que ha permès que 9 províncies, entre elles les catalanes Lleida i Tarragona, estiguin per sota del 8%, una xifra que des del Govern es considera ja "ple ocupació" -encara que no pels experts-, quan un any abans, tan sols 3 van aconseguir descendir d'aquest llindar. La província amb menor taxa d'atur és Guipúscoa, amb un 6,5% d'atur en el segon trimestre d'aquest any, a la que segueixen Segòvia (6,6%), Àlaba (6,7%), les Balears (7,1%), La Rioja (7,4%), Biscaia (7,6%), Burgos i Lleida (7,7%) i Tarragona (8%). En el mateix trimestre del 2023 estaven per sota del 8% -que permet parlar de plena ocupació, segons el Govern-, Sòria, amb una taxa d'atur del 7,2%, Guipúscoa, el 7,5% i Segòvia, amb un atur del 7,7%. Per comunitats autònomes, baixen aquest trimestre del 8% les uniprovincials La Rioja i les Balears i el País Basc, amb una taxa del 7,13%.
Si s'eleva el llistó a un 9%, se sumeixin 12 províncies més, amb Osca, en primer lloc, i, després d'elles, Sòria, Cantàbria, Lugo, Barcelona (8,5% d'atur), Palència, Saragossa, Girona, Terol, Navarra, Valladolid i Ourense, just en el 9%. Per comunitats autònomes, són entre el 8 i el 9% d'atur les uniprovincials Cantàbria i la Foral de Navarra, a més de Catalunya (8,4%) i Aragó (8,6%). Madrid, amb un 9,6%, té un atur inferior a la mitjana d'Espanya. Al contrari, les cinc províncies amb més taxa d'atur són Cadis, amb un 22,1%, Còrdova, Granada, Badajoz i Sevilla. Per comunitats autònomes, l'atur més gran es dona a Andalusia, el 18,1% en el segon trimestre, i Extremadura, el 17,1%. Catalunya va aconseguir, a més, en el segon trimestre ser l'únic territori on la taxa d'atur femení és inferior a la dels homes.
Més atur a 12 províncies
Una vegada més, l'evolució de l'atur l'últim any ha estat molt dispar per províncies i, encara que en la majoria de les 50 la taxa d'atur ha descendit, en 12 s'ha registrat un increment en el nombre de persones que busquen feina i no ho troben, segons la definició d'aturat de l'INE. Però la disparitat s'aguditza, perquè en el grup hi ha províncies que parteixen d'una taxa molt baixa i, altres de més preocupants, amb un alt nivell d'atur. Entre la dotzena que han vist incrementar el seu nombre d'aturats en els últims dotze mesos, la pujada més gran amb 3,8 punts percentuals (pp) s'ha produït a Castelló, la taxa d'atur de la qual es va col·locar a l'inici de l'estiu en el 14,4%.
El següent creixement en punts percentuals s'ha registrat en Huelva, 3 pp, fins a un atur del 15,3% i, a continuació, se sumen Badajoz, l'atur del qual es va elevar 2 pp en els últims mesos que col·loca la taxa d'atur al 18,1%; Conca, 1,5 pp més i una taxa del 12,3%; Còrdova, 1,2 pp i un atur del 21,8%; Almeria, 1 pp i una taxa del 16,4%; Sòria, 0,9 pp i un atur del 8,1%; Girona la taxa del qual s'ha elevat 0,6 pp fins a un 8,8%; Cadis, la taxa del qual es col·loca en el 22,1% després de pujar 0,4 pp; Albacete, 0,3 pp més i un atur del 12,7%; Saragossa la taxa d'atur del qual puja dues dècimes, al 8,7% i finalment, l'atur també va créixer a Múrcia, una dècima, amb una taxa del 12,3% en el segon trimestre de 2023.
Polèmica sobre la plena ocupació
El Servei Públic d'Ocupació (SEPE) defineix la "plena ocupació" -o atur friccional o estructural- com "la completa utilització de la força de treball que hauria de resultar d'una taxa d'atur del 4% de la població activa". Un percentatge que es limitaria a aquelles persones que són en trànsit entre la pèrdua d'una ocupació i la incorporació a un altre, perquè amb aquests nivells d'atur tarden a penes unes setmanes a tornar a col·locar-se. Cosa diferent és a quin lloc es recol·loquen, en moltes ocasions perdent salari. Tanmateix, si ens atenim al 4%, Espanya mai no hauria estat en "plena ocupació" des que hi ha registres en l'INE, encara que el va fregar en l'arrencada de la sèrie, en el tercer trimestre de 1976, amb un atur del 4,4%. Però la crisi del petroli va començar a elevar l'atur i a partir de 1979 es va superar el 8%, percentatge que només s'ha abandonat el segon trimestre de 2007 -just abans de l'explosió de la crisi subprime-, amb un 7,93%.
I és precisament aquesta xifra del 7,93% la que s'esgrimeix pel Govern per defensar que amb l'actual estructura del mercat de treball, la "plena ocupació" es col·locaria en l'entorn del 8% com va suggerir recentment el secretari d'Estat d'Economia, Gonzalo García, després de conèixer-se l'EPA del segon trimestre de 2023. García va dir que Espanya "està en condicions" d'aconseguir la "plena ocupació", després de conèixer-se que la taxa s'havia col·locat en l'11,6%, taxa que "pot continuar baixant, per la qual cosa que aquesta situació" -amb referència a la plena ocupació- "està a l'abast de la mà".
Els experts, en contra
No obstant això, aquest argument no convenç els experts en el mercat laboral consultats per ON ECONOMIA. Miguel A. Malo Ocaña, economista expert en el mercat laboral i professor a la Universitat de Salamanca, considera que un atur del 8% és elevada per ser considerada com a "plena ocupació". Assenyala que en l'àmbit internacional "quan es parla de plena ocupació es refereix a una taxa d'atur difícil de baixar, però estem parlant d'un 3-5%, segons els manuals. Encara que la taxa està relacionada amb les institucions i el funcionament del mercat laboral". L'economista considera que amb una taxa com l'actual, i amb l'economia pujant, hi continua havent un problema d'atur i matisa que no es pot parlar de plena ocupació amb taxes del 8 o el 10%, tret que s'estigui mesurant malament. Una cosa que Malo Ocaña rebutja, ja que l'EPA és homologable a qualsevol estadística com l'alemanya o la francesa. "Si l'EPA parla un atur de l'11,6%, hi ha un atur de l'11,6%", remarca.
L'economista i investigador de Fedea Marcel Jansen explica que hi ha moltes definicions d'atur estructural. "El que menys m'agrada és l'anomenat Nairu, que defineix l'atur estructural com aquell en què la taxa roman constant. Jo prefereixo pensar en l'atur estructural com un concepte d'equilibri. En aquest cas, l'atur estructural és el que se sol dir frictional unemployment (atur friccional) a causa del fet que en cada moment hi ha persones que necessiten o desitgen canviar d'ocupació. En països com els EUA o els països nòrdics aquesta taxa se situa en el 3-4%, assenyala Jansen, que considera que "no hi ha cap raó per pensar que aquesta taxa hauria de ser significativament més alta a Espanya, si s'adoptessin les polítiques adequades. Situar-lo en el 7 o 8% és un error perquè d'entrada ens conformaríem amb resultats pitjors que en altres països".
Jesús Cruz Villalón, catedràtic de dret laboral de la Universitat de Sevilla, explica que el terme que s'utilitza és el d'atur friccional, que es considera el natural derivat d'una rotació laboral fisiològica de canvi de treball d'una a una altra empresa. "Que jo sàpiga, no existeix cap institució de reconeixement que hagi fixat quin és aquest atur friccional", declara. El jurista apunta que es considera que l'atur friccional és diferent segons països, perquè depèn de molts factors legals i d'estructura econòmica i remarca que "quan s'ha parlat de xifres d'atur friccional a Espanya uns han parlat del 8% i altres del 4%" encara que no es decanta per cap de les dues.
I remarca que la taxa d'atur friccional comptabilitza també treballadors d'edat avançada que es troben en situació de llarga durada que "a la pràctica només estan esperant a complir l'edat legal per jubilar-se, encara que en algunes ocasions a aquests perfils se'ls exclou de les estadístiques d'aturats". Però no és el cas d'Espanya, on el SEPE els tracta com a aturats, encara que, recorda Creu Villalón, "diferent és el que faci l'EPA, que depèn de la resposta que li doni l'enquestat".